El Museu del Barroc de Manresa ja disposa de l’espai per emmagatzemar un fons de 1.800 peces

"Imprescindible". Així ha definit avui l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, els 800 metres quadrats que ha guanyat el Museu del Barroc com a espai de magatzem i de tractament de peces patrimonials, a la tercera planta de l'antic Col·legi de Sant Ignasi. Com ja va explicar aquest diari l'agost passat, una cambra pròpia indispensable en qualsevol equipament museístic per acollir i guardar en condicions el seu fons d'armari. En aquest cas seran unes "1.800 obres d'època moderna, del segle XVI a principis del XIX, sobretot barroques i algunes d'estil renaixentista", com ha explicat Anna Comas, tècnica del museu manresà. Peces que ara es conserven repartides en un edifici que ara farà dos anys inaugurava, a la primera planta, els primers 675 m2 d’un Museu del Barroc que no es podrà acabar fins que es traslladi l’arxiu.

L'actuació, que va començar a finals de febrer de l'any passat, ha inclòs la rehabilitació integral de les ales nord (la que dona a la via de Sant Ignasi) i oest (damunt de l'accés a l'equipament) de la tercera planta de l'edifici, amb treballs d'acabats interiors, la millora de les obertures de façana, la renovació del sistema de recollida d'aigües pluvials de les cobertes i totes les instal·lacions necessàries per als nous usos de reserva museogràfica. L'esquelet s'ha refet en el termini previst, uns deus mesos d'obres que van acabar el desembre, i que va dur a terme la Constructora del Cardener per deixar el continent a punt. El cost ha estat d'1.040.884 euros que s'han pagat íntegrament a través d'una aportació de Departament de Cultura de la Generalitat (244.323 €) i dels fons Next Generation (796.561 €).

Ara, la nova fase consistirà a vestir l'espai amb el mobiliari tècnic especialitzat, una actuació que, com ha explicat l'alcalde Aloy, "es troba en fase de licitació" i hauria d’estar acabada per entrar en funcionament aquest 2026. En aquest cas, el pressupost és de 892.853 €, dels quals 284.000 provenen, de nou, de Cultura de la Generalitat i, la resta, del mateix consistori. L’actuació també inclou la renovació de les canals de l’ala est de l’edifici. Aloy, que ha recordat que el Museu del Barroc rep 180.000 euros anuals de la Generalitat per al seu funcionament ordinari, ha visitat el nou espai del museu amb els regidors Carles Garcia (Urbanisme i Mobilitat) i Joan Vila (Empresa, Turisme i Coneixement); la regidora Tània Infante (Cultura i Llengua), l'arquitecte que firma la rehabilitació del museu, David Closes, a més de l'esmentada Anna Comas i la tècnica de gestió de la col·lecció del museu des del mes de març, Montserrat Puchades.

Tot i que es tracta d'una zona d'ús restringit, s'obrirà al públic en dies assenyalats per mostrar com és un espai de recepció i reserva d'obres d'un equipament museístic. S'ha de tenir en compte, com ha remarcat Anna Comas, que el 80% de la col·lecció de qualsevol museu es troba emmagatzemada, oculta al públic.

Les obres acabades

A més de l'espai destinat a emmagatzemar els fons del museu, les obres en aquesta tercera planta han incorporat dues àrees més, com ha explicat Closes: els espais necessaris per al tractament de les peces —com ara la recepció, el treball tècnic i la desinfecció del material patrimonial— i els espais administratius i de direcció de l’equipament. En aquest sentit, s’hi han habilitat oficines (una gran 'peixera' amb vidriera transparent), despatxos (un de direcció del museu, l'altre per al futur Mestres Cabanes), una sala de reunions, un office i una zona de lavabos i vestidors per al personal.

Els espais de reserva museogràfica s’han concebut com a àmbits diàfans, preparats per acollir diferents sistemes d’emmagatzematge adaptats a les necessitats de les obres que es custodiaran, i que incorporaran subespais específics per a la recepció-taller i la desinfecció de peces. Per a complir les condicions òptimes de conservació s'ha fet un aïllament tèrmic, la protecció ignífuga de l’estructura i el tractament del paviment existent. La intervenció també ha permès recuperar les obertures originals en arc de les façanes, amb la incorporació de nova fusteria.

El projecte ha inclòs, així mateix, la millora de les cobertes mitjançant la renovació completa de les canals de recollida d’aigües pluvials, la impermeabilització dels ràfecs i la incorporació de sobreeixidors per evitar filtracions. També s’ha dut a terme l’adaptació del tram superior de l’escala històrica perquè compleixi les condicions d’evacuació protegida, millorant-ne la seguretat. I les instal·lacions necessàries: elèctriques, d’enllumenat, climatització, renovació d’aire, seguretat, telecomunicacions i protecció contra incendis.

Com serà el mobiliari?

La zona de reserva disposarà d’un sistema de mobiliari tècnic especialitzat, "propi d'espais d’arxiu i custòdia patrimonial, dissenyat per garantir la conservació preventiva de les col·leccions segons la seva tipologia", com ha explicat Anna Comas. Inclourà, per exemple, la instal·lació de pintes mòbils compactes, destinades a l’emmagatzematge d’obres bidimensionals com pintures sobre tela o taula, així com prestatgeries paletitzades per a peces de gran volum, especialment de fusta policromada. A més, per a aquells objectes de petit o mitjà format que exigeixen unes condicions ambientals més estrictes, com és el cas de les peces metàl·liques, s'incorporaran "vitrines" amb portes de vidre per controlar la humitat.

Així mateix, apuntava Comas, s'ha de preveure que no s'omplirà tota la zona d'emmagatzematge perquè s'ha de deixar espai per als dipòsits del MNAC i per a la col·lecció nacional d'art de l'època del barroc a Catalunya, de la Generalitat, que es guarda a Manresa. L'equipament manresà va ser declarat Museu d’Interès Nacional el novembre del 2024.

Subscriu-te per seguir llegint