Centenars de persones acomiaden la professora de música de Manresa Dolors Casas i Pujol

Uns centenars de persones han fet petit l'espai Mémora de Manresa en l'acte de comiat de Dolors Casas i Pujol. L'interior va quedar absolutament ple, amb gent dreta omplint laterals i la part posterior, i a l'exterior, les persones que no van tenir lloc, un centenar llarg. L'acte el va obrir la música del germà de la difunta, Carles Casas, que va interpretar diverses peces que la mateixa Dolors havia triat o havia indicat que li agradaven. Casas va estar acompanyat de la violoncel·lista Sveta Trushka, acompanyant habitual en molts dels concerts del compositor i pianista. Dolors Casas, casada amb l'activista cultural, i docent com ella, Joan Morros, té dues filles i dos nets.

Dolors Casas, la Lola com li agradava fer-se dir, va morir dimarts després d'un llarg procés de malaltia iniciat per un càncer de pulmó detectat el 2017, que va tenir altres focus. L'acte va consistir en una primera part en què el seu marit Joan Morros i ella mateixa establien un diàleg imaginari que era un repàs vital als 50 anys de parella. Un emotiu record de joventut, de viatges, de professió i amics, del fet de ser pares i després avis. I paraules per a l'amor als nets que ha vist en els primers anys de vida, coincidint amb els seus darrers d'estada terrenal.

Tot seguit, després d'una nova intervenció musical, el protagonisme ha passat als amics i companys de viatge de Dolors Casas, des de l'etapa escolar fins a la professional, passant pels anys en què va destacar com a jugadora de bàsquet a la ciutat. L'escola de música l'Esclat, que va fer néixer al costat de músics com Josep Padró, Onofre Boqué i Manel Camp, el Conservatori de Música de Manresa, formacions com l'Obrador Instrumental del Bages, el grup Rialles o el Galliner, els viatges amb amics, el veïnatge, entre altres veus, han recordat la petjada que els havia deixat. I la mare, l'Angelina Pujol, que té 101 anys i és a prop de celebrar els 102, també va dedicar unes delicades i emotives paraules a la filla davant de tots els assistents.

El repàs del tarannà de Dolors Casas va superar les relacions professionals i molts dels que van intervenir van destacar, a part del seu mestratge com a docent de la música i com a intèrpret de violí i viola, la seva manera de ser, la seva bonhomia i la rialla permanent. Els familiars, i ella mateixa ho havia indicat, van voler una cerimònia tranquil·la, amb temps per poder saludar, per poder agrair la presència a l'acte i perquè els assistents poguessin abraçar i parlar amb els familiars. I el comiat es va allargar mentre alguns anaven escrivint frases de record sobre un gran paper amb fotos familiars i de vida.