Tigre de Paper celebra 15 anys amb 15 llibres que prenen el pols al món d’avui

Quinze llibres per celebrar quinze anys. Aquest és el lema dels segells editorials manresans Tigre de Paper i L’Agulla Daurada per als propers mesos, fins a Sant Jordi, en un conjunt de propostes que inclou més traduccions al català de Terry Eagleton, Eric Hobsbawn i bell hooks, el retorn de Na Pai, un volum d’articles de Fidel Castro, novel·les de Steinbeck i Pavese, novetats d’escriptors dels Països Catalans com Joanjo Garcia, Laia Gordi i Jordi Martí-Rueda i la represa de la col·lecció Els Petits Tigres.

«Presentem un repertori de títols ben diferents», explica Aina Sanllehí, responsable de comunicació de la cooperativa manresana Kult de la qual formen part els dos segells: «els llibres tracten sobre qüestions com les cures, el capitalisme, el feixisme, els feminismes, les masculinitats, Palestina, l’esperança i la memòria històrica».

El naixement de l’editorial Tigre de paper fa una dècada i mitja va ser el punt de partida d’un projecte que va cristal·litzar en Kult, la cooperativa de la qual pengen els dos segells -pensament crític amb Tigre de Paper i ficció amb L’Agulla Daurada-, la firma Bellaterra Ediciones, la revista de debat crític Catarsi i la Fira Literal. El catàleg ja suma més de 200 llibres.

Na Pai parla de capital sexual

«El nostre llibre més venut és "En defensa d’Afrodita", i el seu autor, en Na Pai, ara presenta "El capital sexual", que tracta de tot allò que arribem a fer per les relacions sexoafectives: agradar, seduir, aparellar-nos», apunta Sanllehí. El llibre se submergeix en la intersecció entre sexualitat i estatus i ressignifica conceptes com l’autoestima, la filosofia hygge i els vampirs.

De bell hooks, que va morir fa poc més de quatre anys, Tigre de Paper publica "Tios durs", amb traducció d’Anna Llisterri, on l’autora aprofundeix en la crítica a la masculinitat patriarcal. En clau feminista, el segell manresà també trasllada al català "Feminismes enemics", de Sophie Lewis, que alerta del ressorgiment del feminisme blanc i el feminisme burgès en el context de l’auge del feixisme. El subtítol és prou explícit: trànsfobes, dones policia i girlbosses. La periodista Laia Gordi signa "La revolta de les mares", sobre els vincles entre maternitat i feminisme, la condició política de la decisió de ser mare i el paper dels homes.

Després de publicar "Revolucionaris", Tigre de Paper fa parlar en català de nou el reconegut historiador Eric Hobsbawm, en aquesta ocasió amb "Com canviar el món". El llibre traduït per Lourdes Bigorra pren la consigna marxista que cal transformar el món després d’interpretar-lo i reavalua el capitalisme des de la necessitat de no deixar-se atrapar per l’aparentment imparable lògica de mercat.

Un altre pensador de talla internacional que repeteix al catàleg del segell bagenc és Terry Eagleton, ara amb "Esperança sense optimisme". L’autor anglès analitza en el volum traduït per Lola Fígols el concepte d’esperança, el deslliga de l’optimisme ingenu i la creença cega en la idea de progrés.

La sud-africana Premilla Nadasen és la responsable de "Les cures", un assaig traduït per Núria Busquet sobre l’economia de les cures. Per l’autora, es fa necessari analitzar la reproducció social en clau de gènere i raça per entendre l’evolució del capitalisme.

El dia a dia de Gaza

Un tema cabdal del món contemporani és Palestina, de la qual tracta "Quan el món dorm", de l’advocada i mediadora Francesca Albanese, traduït per Lourdes Bigorra. El dia a dia de Gaza i les històries quotidianes dels seus habitants es van entrellaçant en aquesta peça de la Relatora Especial de l’ONU sobre el territori palestí ocupat.

Establint ponts entre el passat i el present, l’historiador Jordi Martí-Rueda publica "Passarem", on es fa ressò de les vides de dones i homes que als anys 30 del segle passat van lluitar per la dignitat i la llibertat, com la infermera Salaria Kea o la filla de nazis Margarita Zimbal, quan el feixisme deshumanitzava l’enemic.

En el centenari del naixement de Fidel Castrosortirà "Trinxera d’idees". Referent de part de l’esquerre mundial, va pronunciar molts discursos i conferències i el llibre en fa una antologia decisiva per conèixer la seva ideologia.

Ficció amb Steinbeck i Pavese

L’Agulla Daurada, el segell de narrativa i ficció del grup Kult, entra el quart aniversari amb quatre títols previstos per aquest hivern i la primavera. De Cesare Pavese en publicarà "La lluna i les fogueres", en traducció de Pau Vidal i pròleg de Wu Ming, una obra considerada el seu testament literari i que busseja en la infantesa i la joventut per retrobar-hi records, un món que ja no existeix i la solitud de l’individu.

Un altre nom de primer ordre de la literatura universal és el de John Steinbeck, de qui el segell de narrativa en traurà "A l’est de l’edèn", traduïda per Miquel Sorribas. Els protagonistes són dos bessons criats pel pare, i mentre un prospera i és estimat, l’altre es fa gran tot sol i misteriós.

Amb la voluntat de donar veu a autors de parla catalana, L’Agulla Daurada publica "Per què la nit?", de Joanjo Garcia. La novel·la és una ucronia que posa al descobert el poder de les conspiracions, com el magnicidi de Kennedy.

De la col·lecció Mississippi, sortirà "Els guardians de la casa", de Shirley Ann Grau. La protagonista és l’Abigail, a qui un grup de veïns li cremen l’estable i li causen altres desperfectes a casa. Per delatar l’odi, decideix no arreglar res.

Els Petits Tigres reapareix amb un volum per a infants dedicat a Ovidi Montllor que signen Cesk Freixas, nou director de la col·lecció, i la il·lustradora Judit Piella. «Feia uns anys que no en publicàvem cap», explica Sanllehí, «i ja s’anirà veient amb quina periodicitat torna».

Subscriu-te per seguir llegint