Donallop porta aquest dissabte al Sielu la seva música per ballar sota la lluna plena

Porta 15 anys i han ofert més de 300 concerts en llocs tan distants com Santiago de Xile, Bilbao, Madrid o València. És la mallorquina Donallop, que s’ha establert des de fa quatre anys a Manresa. Avui a la nit debuta a la sala El Sielu, on va gravar el videoclip de la cançó Inconscients.

Estrena el seu quart àlbum, "D Superlluna", on reivindica l’astre. «Si no tinc un disc cuinant-se o vaig fent concerts em sento bastant desnortada. Necessito expressar-me amb sa música», explica Joana Pol. «Però la lluna és s’agulla d’aquesta brúixola. Amb el temps m’he anat adonant del poder que té. Si els pagesos sembren en sa lluna és per alguna cosa. Estaria bé que no perdéssim la connexió amb aquestes energies».

Les cançons tenen moments de crisi, d’explosió, de repòs... «Són com un cicle lunar», detalla. S’inclouen en un àlbum editat per la discogràfica manresana Propaganda pel Fet!. «Els tenim al mateix carrer de casa, això no sol passar!». Mostra la seva cara més pop i, per primer cop, publica només en vinil. Es pot comprar online i en botigues de discos com La Mallorquina, que ells gestionen, a Sant Andreu 14 de Manresa.

En les noves cançons pren més protagonisme la veu i la presència de Joana Pol. «Sempre he compartit el grup amb el meu company, que ho segueix sent. Però sentia que com a dona estava sent invisibilitzada dins el món de la música. Fins ara la gent veia el Pere i pensava que jo era la dona i ell el llop, però en veritat una donallop és una figura completament femenina».

En el concert l’acompanyarà Pere Bestard a la guitarra i programacions, així com Xavi Vergés a la bateria. La proposta ha anat mutant des dels seus inicis. Va començar sent de folk-pop amb guitarra acústica i dues veus. També van gravar un disc amb un quartet de corda. «Pel fet de cantar en català ens hem sentit dins d’un motlle que no en pots sortir. En aquest disc, he sortit del motlle», diu Pol.

Tot i això, és una artista que molts descobriran per primera vegada. «Mai hem transcendit a sa massa», reconeixen. «Però mos hem pogut guanyar sa vida fent música. És de ses coses que més ha valgut la pena». El què ha costat de superar és la pandèmia, que la va deixar tocada. «Ens va parar, vam haver de tornar a Mallorca. No sabíem per quant de temps, si per sempre... Això em va passar molta factura emocional. He tardat prou en recuperar-me i poder tornar a fer un disc», explica Pol.

S’ha esperat, no volia publicar cançons tristes. Fins que ha tornat a trobat el seu lloc, a Manresa. «És una mesura perfecta de ciutat, em recorda Palma, es pot anar peu per tot». L’aterratge va ser dur. «Ara ja començo a conèixer gent. Quan vaig per carrer no em sento tota sola, això és important del lloc que t’acull i habites». Demà tancarà un cercle. «Per obrir-ne d’altres!».

Subscriu-te per seguir llegint