El rei del pop, reinventat, també regna al Kursaal de Manresa

Els temes més coneguts de l’icònic Michael Jackson han sonat aquest diumenge a la tarda al Kursaal de Manresa en un concert vibrant sense balls ni coreografies, però d’una creativitat musical, instrumental i de veu(s) molt celebrada pel públic, que ha omplert la platea a vessar, amb mitja dotzena mal comptada de cadires buides. Era l’estrena d’un espectacle protagonitzat per l’Odd Jackson Band, formada pels bagencs Odd Trio, amb la cantant Elisabet Soler; un trio de vent, i el Cor de Teies, íntegrament femení i dirigit per Marc Reguant, que fa un tribut al rei del pop amb arranjaments musicals cap a versions més jazzístiques.

Han estat quinze temes, de quan el cantant s’iniciava amb els The Jackson Five, i de l’artista adult i ja consagrat, amb un concert de gairebé una hora i mitja de durada que ha mantingut el públic tan atent que fins al final no s’ha animat a seguir el ritme de les cançons amb picades de mans.

S’oferia un repartiment variat, amb tots els temes més populars excepte el «We are the world» que no hi figurava, però el grup no volia passar-lo per alt, i se l’havia reservat, per sorpresa, per al comiat.

L’obertura s’havia fet amb un altre tema potent, «Black or White», interpretat per Odd Trio, amb David Martell en la direcció musical i piano; Pere Barrera, al baix; i Xavi Camp, a la bateria; i la veu d’Elisabet Soler. També s’hi afegia el trio de vent, amb Arnau Morell (trompeta), Joan Mas (saxo tenor), i Gerard Serrano (trombó). És la combinació que s'ha mantingut en la majoria de cançons de la primera part del programa, tret de «Beat it» i «Smoth criminal», en què no hi participava el trio de vent. Els arranjaments innovadors dels temes sovint deixaven espais per a la recreació instrumental de cadascun dels components, molt aplaudida pel públic.

I després de «Billie Jean», «Thriller» i «Bad», arribava la segona part del programa, en què s’hi afegia l’aclamat Cor de Teies per donar encara més color a les interpretacions. El conjunt de veus, acompanyant la d’Elisabet Soler i la resta d’instruments (en alguns casos també amb el trio de vent), emocionava els espectadors en temes més lents com «Childhood» o «Heald the world», i engrescava amb el ritme de «The way you make me feel», o «Blame it on the boogie», entre altres. També s’ha apostat per un bloc de tres temes ajuntats en una mateixa peça que incloïa «Baby be mine», «Rock with you», i «Wanna be startin ‘somethin’».

En definitiva, el Kursaal ha estrenat un espectacle amb la sensació d’haver deixat tothom content. Ho demostraven les ovacions de públic, i la satisfacció dels intèrprets, agraïts des de l’escenari, per la bona rebuda.