Hamnet: "Una tragèdia íntima, bella i colpidora

William Shakespeare s’erigeix en una de les grans icones de la cultura universal. Una figura gegantina que ha exercit una poderosa influència que ultrapassa la dimensió estrictament artística, i que en el vessant cinematogràfic s’imposa com l’escriptor més adaptat a la pantalla gran de tota la història. S’han rodat centenars de versions de les seves peces teatrals, però, paradoxalment, hi ha poques pel·lícules –"Shakespeare enamorado" i "El último acto", entre altres- que s’hagin apropat a la personalitat del mestre anglès, farcida d’enigmes i llacunes biogràfiques que han intentat omplir molts especialistes en els darrers segles.

La novel·lista Maggie O’Farrell planteja l’apassionant hipòtesi, en la seva elogiada "Hamnet", que l’obra més paradigmàtica del genial autor britànic -"Hamlet"- està inspirada directament per la mort del seu fill. Un text que ha estat traduït en imatges en un dels títols més rellevants de la temporada. Un film que plasma la sacsejada brutal que pateix la parella formada per l’Agnes i el William després de la desaparició del seu fill, i la gènesi de "Hamlet", que constitueix una veritable catarsi personal.

Us podrà sorprendre constatar que la vertadera protagonista no sigui el celebèrrim Shakespeare, sinó la seva muller, i que la faceta teatral del seu marit només s’apoderi de la trama en el memorable tram final. Chloé Zhao torna a demostrar per què és una cineasta majúscula. El seu cinquè llargmetratge explora novament les dues qüestions essencials que defineixen el seu cinema -la pèrdua i la natura-, i exorcitza la seva reconeguda por a la mort amb una tragèdia íntima, bella i colpidora alhora, que dissecciona el dolor més insondable amb una sensibilitat brutal i una fondària dramàtica excepcional.