«Els crims de fa cent anys encara passen, no hem millorat gaire»

L’assassinat de la Josefina Vilaseca, una noia d’Horta d’Avinyó que quan tenia dotze anys es va resistir a una violació, va ser apunyalada pel seu agressor i va morir el dia de Nadal del 1952, ha transcendit la seva època i és una de les pàgines més recordades de la crònica negra del segle XX a la comarca. Després de publicar un llibre amb vuit casos ocorreguts a Sant Fruitós de Bages, Jaume Grandia (1942) reedita l’experiència en el volum "Relats de crims al Bages. Segles XIX i XX" que conté una desena de fets luctuosos. Col·laborador de Regió7 des de fa molts anys, Grandia estima el seu poble i té al cap un nou projecte literari.

Quan va presentar el primer llibre de crims, dedicat a assassinats ocorreguts a Sant Fruitós de Bages, va explicar que allà on arribava la informació, arrodonia la història amb les eines de la ficció. En aquest nou lliurament de crims, ara ampliat a la comarca, també ha hagut d’inventar?

Sí, i tant. A mi m’agrada buscar a les hemeroteques dels diaris, tot i que cada cop costa més perquè les fan de pagament, però no sempre tens tota la informació d’un cas. Per això hi afegeixo de la meva part per acabar el relat.

Per què es va animar a continuar amb el projecte i saltar de Sant Fruitós a la resta del Bages?

Quan vaig fer el primer llibre, hi va haver qui em va dir que no havia parlat de cap crim de la guerra, dels assassinats de capellans del 36 i jo li vaig dir que no n’hi havia hagut. Però ho vaig mirar i sí que n’hi va haver, no de gent del poble, però sí que en van portar d’altres llocs i els mataven al cementiri.

La bona acollida del llibre també el devia animar.

Sí, però vaig gaudir més amb el primer, en aquest altre he patit.

I doncs?

En el primer hi havia crims, és clar, però també recordo el cas d’un home que s’inculpava perquè preferia viure a la presó que al carrer. En aquest llibre de crims del Bages, per exemple, n’explico un que va tenir lloc el 1876 a Rajadell, al mas de les Tines: un ximple va matar un matrimoni i a dos dels seus quatre fills, una altra nena va quedar malferida i va morir al cap d’uns dies i el nadó al cap d’un temps. La nena, però, va ser a temps d’identificar el culpable.

Deunidó ... Quan hi ha criatures pel mig fa mal.

I penses, no hem millorat gaire. El que passava fa cent o cent cinquanta anys, continua passant avui en dia.

La condició humana ...

A Navarcles, en uns fets dels 1879, dos joves van matar un nen que tenia deu anys pel ressentiment d’un d’ells amb el pare de la criatura. Fa poc van estrenar una sèrie, "Adolescence", que tracta sobre un nen de 13 anys que mata una companya de classe. Això és avui a Anglaterra, i el cas de Navarcles és de fa cent cinquanta anys aquí.

Quins casos! I de capellans executats el 36, al final n’hi ha algun cas en el llibre?

Sí, el jesuïta Manuel Peypoch, a qui el 18 de juliol del 1936 el va enxampar a Manresa. Va deixar la residència a la Cova per buscar un recer més segur. A la ciutat, uns milicians armats que anaven en un cotxe el van amenaçar de mort. Després se’n va anar i al Pont de Cabrianes va ser reconegut per unes dones que van avisar el Comitè de Sant Fruitós de Bages. Va continuar i va arribar al mas de les Tàpies. Els propietaris el van deixar entrar, però els revolucionaris el van obligar a sortir i el van afusellar. El van llançar al voral, però va ser enterrat a Viladecavalls.

De Josefina Vilaseca ja se n’ha parlat molt. Fins i tot el Vaticà la va declarar beata. Però en el llibre es fa ressò de l’obra de la criminòloga i grafòloga Mercedes Cruz «Agnus Dei. La verdadera historia de Josefina Vilaseca». Què aporta?

L’autora va descobrir amb horror el complot d’alguns membres de l’Església i altres implicats per a tapar les violacions de la nena per part d’un component de l’Església. Segons els informes mèdics que va aportar Mercedes Cruces, la nena no era verge quan el mosso que la va matar va abusar d’ella.

Un cas que no deixa indiferent.

N’hi ha un que, fins i tot, em toca una mica. Un home en va matar un altre per una discussió sobre un animal que l’assassí va comprar i després va voler revendre al venedor perquè no li servia. Era el diumenge de Festa Major de Manresa del 1981, hi havia un concert de La Trinca al Pujolet, i els trets els va sentir la meva cunyada, que era a la Clínica Sant Josep pel part del seu segon fill. Es pensaven que eren petards, eren dies de festa, però en realitat el que havia passat és que hi havia hagut un assassinat.

Subscriu-te per seguir llegint