Són les vuit del vespre i, mentre la biblioteca Cal Gallifa de Sant Joan de Vilatorrada ja està a les fosques, a la sala de cultura de l’equipament encara brilla una llum. És la dels membres del grup de teatre Els Paranys del poble, que aprofiten les últimes hores del dia per fer els assajos. Els actors deixen les jaquetes, pugen a l’escenari i, a poc a poc, deixen enrere els seus papers quotidians per submergir-se en la pell dels personatges de La funció que surt malament, una proposta que van estrenar per la Festa Major de Manresa i que ara portaran de gira. Es tracta d’una obra sobre els actors d’una companyia amateur que el dia de l’estrena es troben que tot els surt del revés. «És una de les obres més esbojarrades, però si hi ha un grup capaç de representar-la, són ells», afirma el director del muntatge, Albert Ruiz.
Els Paranys de Sant Joan són només un de la vintena de grups que conformen l’escena del teatre amateur a la Catalunya central. La majoria són grups amb una llarga trajectòria al darrere que han estat testimonis de l’evolució d’aquesta disciplina al llarg dels anys. Tot i que reconeixen que sovint costa cobrir les tasques més invisibles, com les regidories o el suport tècnic, destaquen que la tradició teatral que existeix als pobles ha mantingut viva l’essència del teatre amateur, com un espai de formació per aquells que comencen i també d’exploració i de llibertat creativa.
«Sovint, el teatre amateur es menysté, però hi ha grups que podrien passar perfectament per professionals», apunta Ruiz, que subratlla que l’existència de col·lectius com el de Sant Joan ha fet possible portar a escena una obra que explora tots els temors que poden sorgir quan una producció no surt bé. La funció que surt malament està plena de girs de guió, portes que no s’obren, attrezzo fora de lloc, escenografies que cauen, blancs en el text o dislèxies. «És una obra que demana un gran esforç i molta tècnica, i sabia que aquest era el grup adequat no només per la seva experiència, sinó per la complicitat que tenen entre ells», afegeix Ruiz.
Sota la seva direcció, els actors s’han situat damunt l’escenari per assajar la darrera escena, una de les més sonades. Entre els diàlegs, s’hi intueix una complicitat forjada a base d’hores d’assaig. «Fer teatre és una forma de desconnectar. A vegades arribes fet pols de la feina, però sempre surts millor de com has entrat», explica el president del grup, Albert Giralt. En alguns casos, però, la vinculació va més enllà del fet teatral. «Som una companyia d’actors, però sobretot som amics», afirma Montse Mas, una de les actrius.
Molts actors de teatre amateur descriuen els seus grups com una segona família, com la companyia Els Carlins de Manresa. Amb els seus integrants, ens trobem en el seu espai escènic, que avui llueix mig a les fosques, amb les butaques buides. És l’indret on viuen els nervis abans d’una estrena i on s’acumulen hores d’assaig de produccions actuals com Indòmites, que explica la història de dues dones noruegues d’èpoques diferents que afronten un dia crucial a les seves vides; o Brechtíada amb un toc de cabaret, un espectacle construït a partir de textos diversos de Bertolt Brecht.
La companyia acumula un extens currículum d’espectacles que han estat reconeguts amb diversos premis. Aquests reconeixements són els que els encoratgen a continuar i donen sentit al compromís que hi dediquen. «És una activitat gratificant, però hi ha un sacrifici al darrere. No és com una activitat extraescolar qualsevol. Si un dia falles a un assaig o a una de les representacions, perjudiques la resta», explica Pere Font, un dels actors. En aquest sentit, un altre dels seus integrants, Ivan Padilla, director, dramaturg i actor, assenyala que, «quan es parla de compromís, un dels grans reptes serà garantir un relleu estable». Tot i això, considera que «és més fàcil militar en una entitat teatral perquè, d’alguna manera, dones sortida a una vocació».
Hi ha tantes maneres de definir aquesta passió com actors que hi dediquen el seu temps lliure. Per a alguns, com Ignasi Rius, fer teatre «és una droga: el directe enganxa i, un cop t’hi poses, ja no en pots sortir». Per a d’altres, com Fina Tàpias, «és la satisfacció de compartir la passió que sents amb altres persones». N’hi ha que asseguren que, si s’ho pensessin dues vegades, fugirien corrents abans de sortir a l’escenari, com Txell Vall, que reconeix que, malgrat els nervis, «la recompensa és molt gran». I n’hi ha d’altres que afirmen que el teatre «els ha salvat la vida», com Olga Bellorbí: «Quan arribes aquí, has d’interpretar un paper, i se t’obliden les cabòries».
JORDI GENER
Director teatral
«Hi ha un interès creixent per les arts escèniques»
Jordi Gener (Manresa, 1985) acaba de dirigir La Innocentada per novè any consecutiu. Ha portat a escena nombroses obres i, des de fa deu anys, dirigeix els muntatges del grup la Nostra Llar del Poble Nou.
Quin és l’estat de salut dels grups de teatre amateur?
Amb voluntat, els projectes es tiren endavant. És veritat que és complicat cobrir les tasques més a l’ombra, com les regidories, els tècnics... Tot i això, hi ha un interès creixent per les arts escèniques, cada vegada hi ha més escoles de formació, i això afavoreix el teatre amateur.
Creu que ha evolucionat la qualitat de les obres?
Sempre procuro que els muntatges mantinguin un segell de qualitat. L’exigència dels actors ha augmentat, i també la del públic, que cada vegada té més accés a productes audiovisuals i més sentit crític.
Com beneficia l’existència d’un grup de teatre a nivell comunitari?
El teatre és especialment valuós perquè la ficció escènica requereix la reunió de la col·lectivitat, i precisament això el fa únic i necessari.
GRUP DE TEATRE EL TRASPUNT DE CARDONA
«L’Ajuntament hauria de tenir un paper més actiu en el suport del teatre»
«El teatre crea vincles, no només entre les persones del grup, sinó que també contribueix a reforçar les relacions entre els veïns del poble», afirma Elena Pelegrín, presidenta del grup de teatre El Traspunt de Cardona, que actualment aplega un centenar de membres. Al llarg dels seus 67 anys d’història, el grup ha representat obres clàssiques, dramàtiques, còmiques i musicals, en les quals reuneix tot el col·lectiu. Pelegrín considera que el grup teatral és «un motor de cohesió social» i reclama a l’Ajuntament «un paper més actiu en el suport i la promoció del teatre, amb més recursos econòmics i logístics per garantir la qualitat dels projectes teatrals».
GRUP LA PASSIÓ D'OLESA
«La Passió ha estat una gran escola per a molts actors professionals»
«A Olesa tenim la sort de comptar amb la Passió, que ha estat una escola per a molts actors professionals, que des de petits s’han acostumat a trepitjar l’escenari», explica Ignasi Campmany, responsable de la programació d’espectacles del teatre La Passió d’Olesa. La implicació amb la Passió fa que, segons Campmany «es despertin moltes vocacions» i que, posteriorment, molts acabin participant activament en el teatre del poble. «Ara vivim un moment daurat, amb molt jovent que no només participa, sinó que també proposa i crea els seus propis muntatges».
AGRUPACIÓ TEATRAL LA FARSA DE BERGA
«El teatre amateur nodreix Berga d’una programació estable»
«El grup és com un engranatge on cada peça compta». Així defineix Anna E. Puig, secretària de l’agrupació teatral La Farsa de Berga, una entitat que, al llarg dels seus gairebé 70 anys d’història, ha representat des de textos clàssics com La plaça del Diamant o El diari d’Anna Frank fins a sàtires com El mètode Grönholm. «Intentem oferir varietat i que cada any s’estrenin obres diferents», explica Puig, que també destaca la tradició teatral de Berga, amb altres grups arrelats al municipi. «La presència d’aquests col·lectius permet nodrir la ciutat d’una programació teatral estable», remarca.
GRUP DE TEATRE DE FALS
«Tenim molta demanda per entrar a formar part del grup teatral»
L’any 1957, una mestra de Fonollosa va tenir la iniciativa de fer teatre amb els infants del centre. D’aquella experiència en va sorgir un primer grup teatral i, alguns membres encara hi són des dels inicis. A punt de complir setanta anys, el grup de teatre «viu un moment esplendorós», segons assegura Francesc Parcerisas, president de l’Associació Cultural i Recreativa de Fals. Amb la pandèmia, explica, l’activitat es va refredar, però s’ha recuperant i ara hi ha «molta gent interessada a formar part del grup». Per a Parcerisas, això és símptoma del bon moment que viu el teatre amateur.
GRUP ESCÈNIC NOSTRA LLAR DEL POBLE NOU
«Intentem afinar els repartiments i això ens porta a obrir-nos»
Des de musicals com Flor de nit o T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, fins a obres clàssiques com Terra baixa o el thriller de comèdia Pels pèls són només algunes de les produccions que ha representat el grup escènic La Nostra Llar del Poble Nou de Manresa. «La clau és la versatilitat, intentem afinar molt els repartiments i això ens porta a obrir-nos», explica el director del grup, Jordi Gener. «Estem en renovació constant, però tenim gent molt implicada». Amb els anys, han consolidat un públic fidel. «Vam reconvertir el pati de butaques en escenari i en vam reduir la capacitat, però això ens permet fer més funcions i guanyar proximitat amb l’espectador».
