Jan Monter queda a les portes d'uns Gaudí que coronen 'Frontera' i 'Sorda' i encimbellen 'Sirât'

L’actor castellvilarenc Jan Monter Palau no va poder aconseguir el guardó a la millor interpretació revelació en els Premis Gaudí, que es van entregar ahir a la nit a Barcelona. Era un dels nominats en aquesta categoria, que finalment va reconèixer la feina de Llúcia Garcia pel film Romería. L’estatueta va ser entregada per l’actor manresà Miki Esparbé.

En canvi, sí que va ser reconegut el curtmetratge De sucre, de Clàudia Cedó, on intervé un altre manresà, l’actor Marc Buxaderas, i que ja havia estat reconegut a la Seminci de Valladolid. La cinta, de 25 minuts, parla del desig de maternitat d’una dona amb diversitat funcional i parteix de la peça teatral Mare de sucre que també va posar dempeus la dramaturga i directora banyolina. També aspira als propers Goya.

Tornant a Monter, tampoc no va ser reconegut a millor direcció novella el director d’Estrany riu, Jaume Claret Muxart. El premi va ser per a Gemma Blasco per La furia. En aquest film, l’actor de Castellbell i el Vilar interpreta el paper del Dídac, un noi que viatja pel Danubi en bicicleta amb la família en el transcurs d’unes vacances que es veuen alterades quan entra en escena un jove enigmàtic que provoca sentiments nous al Dídac. Al costat de Monter, en el llargmetratge també hi apareixen Bernat Solé, Nausicaa Bonnín, Jordi Oriol, Francesco Wenz i el solsoní Roc Colell.

El rol de Jan Monter a Estrany riu no només va ser molt ben valorat pels acadèmics del cinema català en escollir-lo com un dels integrants del pòquer de candidats al premi de la categoria de Millor interpretació. També va seduir els responsables de votar les candidatures dels Premis Goya del cinema espanyol, que es lliuraran el proper dia 28 de febrer a l’Auditori del Fòrum de Barcelona.

Els Gaudí coronen 'Frontera' i 'Sorda' i encimbellen 'Sirât' per la cursa pels Oscar

'Frontera', 'Sirât' i 'Sorda' s'han erigit com els títols de l'any del cinema català. En un any prolífic, el thriller històric sobre els passadors de refugiats jueus al Pirineu de Judith Colell s'ha emportat el guardó més important de la nit, el de millor pel·lícula, a més del d'actriu secundària per Bruna Cusí, millor vestuari i el del públic. 'Sirât' s'ha erigit amb l'estatueta a millor pel·lícula en llengua no catalana i ha arrasat en les categories tècniques (7). L'altre nom propi de la nit de l'Acadèmia de Cinema Català ha estat el de 'Sorda', l'òpera prima d'Eva Libertad, que s'ha endut l'estatueta a millor direcció, guió adaptat i actor secundari per Álvaro Cervantes. El rosari de films catalans en festivals nacionals i internacionals l'any passat feia presagiar una collita fecunda de guardons a les gales cinematogràfiques. Aquest diumenge, però, el talent català s'examinava a casa, en la tradicional nit dels Gaudí.

'Frontera', la cita dirigida per Judith Colell, s'ha imposat amb el principal premi de la nit. La història, estrenada a la passada Seminci de Valladolid, revisita els 'passadors' de jueus als Pirineus durant la Segona Guerra Mundial. En recollir el guardó -el primer de la seva carrera com a cineasta-, ha reivindicat les històries explicades "des d'aquí" i amb la llengua pròpia. "'Frontera' parla de límits, però sobretot de persones que es veuen obligades a marxar de casa i buscar refugi. En un moment com l'actual és més necessari que mai l'acollida i l'empatia. Aquest premi és per totes les persones que busquen refugi i no sempre troben la mà estesa. Tant de bo el cinema ens ajudi a no girar la mirada", ha conclòs Colell.

De la seva banda, en recollir l'estatueta a millor actriu secundària, Bruna Cusí ha apel·lat als companys d'ofici, una "família" que fa que la seva vida tingui "poc a veure amb la conciliació, però molt amb l'amor" i ha tingut un record per al seu personatge, que no es queda impassible davant el patiment d'aquells que emigren perquè ho necessiten.

'Frontera' ha compartit protagonisme amb 'Sirât', el film d'Oliver Laxe -que no ha pogut ser a la gala perquè està de campanya promocional als Estats Units pels Oscar-, un film que està fent fortuna des de la seva presentació oficial al Festival de Canes, d'on va marxar esperonat pel Premi del Jurat. La coproducció catalana ha fet bons els pronòstics i ha pujat fins a vuit vegades a l'escenari del Liceu per recollir el Gaudí a millor film en llengua no català, a més del de millor direcció de producció, direcció artística, música, fotografia, so, efectes visuals i maquillatge i perruqueria.

També ha estat la nit de l'òpera prima 'Sorda', Bisnaga d'Or a Màlaga, que marxa de la gala amb tres estatuetes. La seva directora, Eva Libertad, que ha clamat a favor d'incorporar persones amb diversitat funcional en els films. Álvaro Cervantes, de la seva banda, ha demanat "més que mai el cinema com un refugi" i ha destacat que la pel·lícula "aixeca l'ànima per construir un refugi particular".

'Tardes de soledad' i 'La furia', noms propis

Els acadèmics també han volgut fer lloc en el palmarès per a l'últim llargmetratge d'Albert Serra, 'Tardes de soledad' -Conxa d'Or a Sant Sebastià el 2024 i el llargmetratge de no ficció més nominat de la història dels premis-, amb el Gaudí a millor documental i millor muntatge.

'La furia', en què Gemma Blasco s'estrenava a la direcció amb un film sobre la violència sexual contra les dones, ha rebut dos premis, el de millor direcció novella i protagonista femenina per a Ángela Cervantes, en el que ha suposat un tàndem fraternal de premis per als germans Cervantes. L'actriu ha fet broma agraint que li hagin donat un Gaudí al seu germà per evitar enveges. "I gràcies als migrants que veniu al país. Gràcies pel sacrifici i per fer-me més empàtica i més humana. Tant de bo aviat estigueu explicant les vostres històries en aquestes butaques", ha conclòs.

Un dels discursos més reivindicatius de la gala ha estat el de Blasco, que s'ha dirigit a la seva jo de 18 anys -moment en què va patir una agressió sexual- i li ha garantit que trobarà la sortida: "Sé que ara et fa mal el cos i l'ànima i tot és molt fosc, però creu-me, passaran els anys. Coneixeràs homes que no veuran el teu cos com un territori de conquesta. Trobaràs l'amor de moltes formes i un equip de persones talentoses que t'acompanyaran a explicar el que estàs sentint ara mateix. Les dones de la teva vida et sanaran i et repararan. I algun dia podràs executar, a través del cinema, una venjança poètica i respectuosa. No tens res del que avergonyir-te. De fet, gràcies a la lluita de dones com tu, el 2026 t'asseguro que la vergonya està canviant de banda".

En categoria masculina, el Gaudí a millor protagonista ha estat per a Mario Casas, pel seu paper a 'Molt lluny', de Gerard Oms, en què s'estrena actuant en català amb un personatge que transita de la seguretat a la violència i de l'ansietat a la fragilitat.

'Romería', el film de Carla Simón que tanca la trilogia autobiogràfica i que paradoxalment partia com a favorita amb 13 nominacions, ha marxat de la gala amb només una estatueta -la més matinera-, la de millor interpretació revelació per a la jove debutant Llúcia Garcia Torras. La intèrpret ha reconegut que no sabia què dir "perquè no s'esperava fer una pel·lícula, encara menys un premi". "Gràcies a la meva família i amics per fer això no sigui tant important", ha afegit somrient.

De la seva banda, 'Mi amiga Eva' ha recollit el premi a millor guió original per Cesc Gay i Eduard Sola, en què no hi ha faltat les bromes al polèmic discurs de l'any passat. "Les utopies són utopies fins que esdevenen realitat. Imaginem un món sense genocidis, sense armes i sense 'putus' feixistes. Imaginem-lo, lluitem-lo i construïm-lo i un dia aquest món més just, més empàtic i millor serà una realitat", ha conclòs entre aplaudiments. 'Olívia i el terratrèmol invisible' ha guanyat el de millor pel·lícula d'animació; 'De sucre' el de curtmetratge; i la millor pel·lícula europea dels Gaudí ha estat per 'Flow, un mundo que salvar'.