Un llibre exposa la sort diversa de les fàbriques tèxtils del Cardener

La sort que ha tingut Cal Gallifa, a Sant Joan de Vilatorrada, ja la voldria la veïna Can Canals, o els Polvorers de Manresa, o la Gafa, que és a la Coma i la Pedra l’únic vestigi fabril del passat tèxtil del Solsonès. Al Paperer de Cardona no li ha anat malament, es conserva bé tot i que ningú en fa cap ús. I als Panyos de Manresa, la més antiga del seu gènere a tot l’estat que ha conservat les característiques originals, l’espera de la rehabilitació se li fa més passable conscient que plouen els milions i tard o d’hora serà un equipament al servei de la ciutadania. N’hi havia 35, però de 7 ja no en queda sinó la memòria, explica l’arquitecta Mònica Mendoza en el llibre "El conjunt de les fàbriques tèxtils del Cardener", que inicia avui a Cal Gallifa una gira de sis presentacions del volum impulsat pel Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa.

«Quan es parla de les fàbriques tèxtils, sempre es pensa en el Llobregat, i el Cardener sembla que sigui el germà petit», apunta l’autora: «les fàbriques eren de menys entitat, més petites, pràcticament no hi ha colònies, i el riu també és més curt que el Llobregat, però és una qüestió de proporcions, perquè les fàbriques del Cardener van tenir un paper molt important».

Cinc presentacions públiques

El debut de Mendoza davant el públic per parlar del llibre tindrà lloc avui dimecres a les 18 h a la Biblioteca de Cal Gallifa. Posteriorment, el tour passarà per la Llibreria Parcir de Manresa (13 de febrer, 19 h); la Biblioteca Marc de Cardona (27 de febrer, 19 h); la Biblioteca Carles Morató de Solsona (6 de març, 18.30 h), la Biblioteca Ateneu de les Bases de Manresa (27 de març, 18.30 h); i finalment la Biblioteca de Súria (17 d’abril, 18.30 h). Els promotors de l’obra confien que en surtin més.

«El llibre ens diu que tenim tot aquest patrimoni, però ens cau a les mans», afirma Mendoza. De les 35 fàbriques que hi havia en el seu moment, 7 ja han desaparegut, o «com a molt en queda un mur, un fragment». L’arquitecta afegeix que «n’hi ha una dotzena l’edifici de les quals s’ha reaprofitat i una xifra similar que no tenen cap ús».

Posant noms propis, l’especialista reclama «una intervenció urgent a la Gafa, de la qual només queden algunes parets» i especifica que fàbriques com la Borràs de Sant Joan de Vilatorrada i la fàbrica del Paperer de Cardona no estan en ús, però s’utilitzen les turbines. En canvi, a d’altres la posteritat els ha regalat una segona vida, com la Costa de Cardona, on hi ha ara una firma de maquinària agrícola.

La importància de divulgar

Del Solsonès a Castellgalí, cada fàbrica és un món i el que pretén Mendoza amb el volum és «divulgar el patrimoni i parlar-ne, mirar què es pot fer amb el que tenim, i si a més aconseguim que es facin intervencions, perfecte». En aquest sentit, l’arquitecta reconeix que sempre que tracta el tema troba receptivitat en les administracions, si bé reconeix que «intervenir és car i la majoria dels propietaris de les fàbriques són privats».

En el catàleg hi té un lloc reservat la fàbrica dels Panyos de Manresa, la més antiga de l’estat que conserva les estructures originàries. De totes, és l’única que gaudeix de la protecció com a Bé Cultural d’Interès Nacional i les obres en curs permetran que pugui reobrir amb un espai de divulgació de la seva història i un altre com a punt d’interès del Parc del Cardener i l’Anella Verda.

Subscriu-te per seguir llegint