Alba Flores omple d'emoció la presó de dones de Wad Ras amb la presentació de 'Flores para Antonio'

L'actriu Alba Flores ha presentat aquest divendres el documental 'Flores para Antonio' (2025) al centre penitenciari de dones de Wad Ras (Barcelona). La protagonista de la pel·lícula ha omplert la presó d'emoció i també d'esperança, i ha compartit un col·loqui amb un centenar de recluses, acompanyada de la directora del film, Elena Molina. Dues de les preses del centre, la Laura i la Gemma, han atès la premsa després de la visita de Flores. Han celebrat la seva visita i han destacat la "naturalitat" de l'actriu: "A la presó no ve mai quasi ningú i hem agraït el seu contacte directe". A l'acte també hi han assistit la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i el conseller de Justícia, Ramon Espadaler.

Durant el col·loqui amb les internes i amb la directora del film, Alba Flores s'ha mostrat emocionada i, sobretot, molt agraïda per la rebuda. Irònica i divertida durant tota la visita, l'actriu ha entrat a la sala d'actes: "En primer lloc, gràcies per venir... Tot i que poca cosa podíeu fer!", ha exclamat entra la riallada de les recluses.

Les dones empresonades, que no han deixat cap cadira buida, han cantat 'Muchas flores', de Rosario Flores -tieta d'Alba Flores-, han fet palmes al ritme de la cançó, i fins i tot han fet ballar l'actriu. "Quina sort tenir-la aquí, és com un somni", deia una de les recluses a la seva companya del costat. "Almenys avui ens oblidarem que estem aquí tancades", li ha respost l'altra.

Emocionades durant tota la projecció del film i la xerrada, les preses de Wad Ras han pogut fer diverses preguntes a l'actriu. La protagonista del documental ha parlat del dol i de la culpa, dels sentiments, de salut mental i de diversos estigmes, emmarcant el col·loqui amb 'Flores para Antonio', però també conscient de la realitat del públic que tenia avui al davant.

Així, Alba Flores ha denunciat per exemple que hi hagi més estigma contra les persones amb problemes de drogues i que, en canvi, no hi hagi tants prejudicis contra les grans empreses i persones riques que "roben molts diners".

"Molt emotiu, hem plorat totes"

En acabar la visita de Flores, la Laura i la Gemma han parlat amb la premsa per explicar l'experiència que han viscut aquest divendres a Wad Ras. "Ha estat molt emotiu, hem acabat plorant totes", ha comentat la Laura, que ha afegit que no s'esperava un acte així, venint d'una actriu d'èxit.

En aquest sentit, totes dues recluses han destacat la "proximitat" de Flores: "És molt natural, no és cap diva", ha constatat la Laura. Al seu torn, la Gemma ha subratllat "l'emotivitat" del documental, i ha afegit que no s'esperava un film "tan intimista".

La Gemma precisament s'ha encarregat, en gran manera, de la preparació dels balls i les cançons durant les actuacions musicals posteriors al col·loqui. "Hem tingut poc temps per organitzar-ho tot, però ha estat una feina de totes", ha remarcat la Gemma, que ha destacat les "ganes" que hi han dipositat tota la setmana, amb hores i hores assajant els balls.

La Laura també ha volgut remarcar la importància que una actriu com Alba Flores visiti una presó de dones: "S'agraeix molt, aquí no ve quasi mai ningú. Alguns voluntaris, però no pas a presentar pel·lícules ni documentals", ha insistit. "Agraïm que una persona així vingui i tingui contacte directe amb nosaltres", ha valorat.

Homenatge a Flores

'Flores para Antonio' és una proposta documental dirigida per Molina i Isaki Lacuesta, que es va estrenar als cinemes a finals del novembre de 2025. Guiat per la música del mateix Antonio Flores i construït amb l'ingent material d'arxiu de la família, el documental aborda qüestions de la vida de l'artista com el dol, el pes de la família, la fama o les seves addiccions.

A partir de les intervencions de la seva filla, l'actriu Alba Flores, el llargmetratge vol esdevenir l'homenatge pòstum a un músic polifacètic. En declaracions a l'ACN, l'actriu va explicar el setembre del 2025 que volia fer una pel·lícula que el "retratés" i l'ajudés a entendre qui va ser. "Tenia ganes d'integrar el pare a la meva vida", precisava ara fa gairebé mig any.

"Ser un Flores és una circumstància molt particular", reconeixia l'actriu. "Tothom té una opinió i ens coneix, projecta coses sobre nosaltres de les quals ni en som conscients ni podem evitar. M'ha influït molt, ha estat el condicionant de la meva vida. Soc qui soc perquè vinc de la família que vinc", pregonava la també neta de Lola Flores.

La pel·lícula, assegurava Alba Flores el setembre, li ha servit "d'inspiració". "Ell lidiava amb aquestes circumstàncies per intentar moure's més enllà de les expectatives que tenien sobre ell. Era molt lliure", reflexionava, alhora que afegia que el documental li ha canviat la vida.

El film té dues nominacions als Goya: com a millor pel·lícula documental, i com a millor cançó original (composta per la mateixa Alba Flores i Sílvia Pérez Cruz). La projecció del documental s'emmarca dins de les activitats prèvies a la gala dels Premis Goya que aquest mes se celebren a Barcelona.

Llei dels drets culturals

Durant la seva intervenció abans de la projecció del film, la consellera Hernández ha explicat que espera que la llei dels drets culturals s'aprovi aquest 2026. I ha argumentat que la normativa ha de garantir que es porti la cultura en espais on les persones tenen dificultats d'accés, com ara les presons o els hospitals.

El conseller Espadaler s'ha dirigit a les internes de Wad Ras per afirmar que "un bon vi és com una bona pel·lícula", perquè "dura només un instant, però et deixa un bon regust". El conseller ha parafrasejat així el director de cinema italià Federico Fellini. I ha afegit que 'Flores para Antonio' serà "un instant positiu" per guardar-ne "el record".

La directora del Centre Penitenciari de Dones, Eleuteria Pérez, ha obert la jornada amb una benvinguda a les dones internes i a les persones convidades. Tot seguit, el vicepresident de l'Acadèmia del Cinema, Rafael Portela, i la coordinadora d’activitats de la Fundació Acadèmia de Cinema, M. Luisa Oliveira, han destacat la importància de portar el cinema a espais no convencionals i de generar espais de trobada que transcendeixin els murs penitenciaris.

Wad Ras, un centre singular

L’acte d’avui també ha fet valdre la trajectòria i la singularitat del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona. Wad Ras és la presó més antiga de Catalunya, construïda el 1915 pels arquitectes Enric i Josep M. Sagnier.

Actualment, el centre funciona com una doble presó: d’una banda, com a centre de dones preventives, amb 111 internes en règim ordinari, i de l’altra, com a centre obert, on 356 persones compleixen condemna en règim obert. En total, 467 persones internes formen part del recinte.

A més de l’únic Departament de Mares de Catalunya, el centre disposa d’una llar d’infants amb personal educatiu i una auxiliar interna en règim obert. Hi treballen 232 professionals -psicòlegs, educadors, treballadors socials, docents, personal sanitari i tècnics penitenciaris- i més de 150 voluntaris d’entitats com l’Obra Mercedària, Justícia i Pau, ARED, Creu Roja, Fundació Pare Manel o Tata Inti.

El perfil de la dona interna a Catalunya

Les dones representen només el 5,8 % de la població penitenciària catalana, amb 510 internes d’un total de 9.159 persones. Majoritàriament, són dones de nacionalitat espanyola, d’uns 42 anys de mitjana, que passen aproximadament cinc anys a la presó i compleixen condemna principalment per robatori o tràfic de drogues.

Les dones estrangeres representen prop del 35 % de les internes i, en la majoria de casos, ingressen per delictes relacionats amb el tràfic de drogues. Les dades socials són especialment rellevants: dues de cada tres internes són víctimes de violència masclista, sis de cada deu presenten problemes de salut mental i vuit de cada deu són mares.