Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Manresa exhibeix l’ànima artística en uns Jardins de Llum amb 27 propostes

El centre històric acull aquest cap de setmana un certamen d’art efímer que estrena director, Albert Gusi

Imatge de "Canal", la instal·lació de Luis Miguel Colaço que s'ubicarà a la Baixada de la Seu

Imatge de "Canal", la instal·lació de Luis Miguel Colaço que s'ubicarà a la Baixada de la Seu / FOTOGRAFIA PROMOCIONAL

Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

Manresa

Com els Gremlins als quals no podia tocar la claror, les instal·lacions i obres d’arts dels Jardins de Llum prendran vida avui i demà a l’hora fosca, quan el sol ja hagi caigut i els jocs de les ombres i els reflexos entrin en escena per regnar sobre les formes i els volums deque enguany donaran cos a una iniciativa que concita l’interès de centenars d’espectadors hivern rere hivern. I enguany, amb la novetat d’Albert Gusi (Castellbisbal, 1970) com a director artístic rellevant la hiperactiva Roser Oduber, artista i activista cultural, que liderava la iniciativa des del primer dia, en el ja llunyà febrer del 2015. Els Jardins de Llum es podran gaudir al centre històric avui dissabte de 19 a 23.30 h i diumenge de 19 a 21 h. Òbviament, amb accés lliure.

Talls de carrers i prohibició d'estacionament

La celebració del Festival d’art de la llum i l’aigua provocarà canvis en la mobilitat del centre històric. Avui, de 19 a 23.30 h, i demà, de 19 a 21 h, estarà prohibit estacionar i es tallaran el carrers Infants (entre plaça Infants i carrer del Carme), Joc de la Pilota, Dama, Llussà, Sant Andreu, Sobrerroca, Passatge Amics, Carme, plaça del Carme, Cap del rec, plaça Major, Sant Miquel, Baixada del Carme, Baixada del Pòpul i Baixada de la Seu. Els veïns i usuaris dels guals d’aquests carrers no podran accedir amb vehicle en els horaris esmentats.

«No hi ha ningú en el context europeu que tingui la llum i l’aigua com a motiu d’un mateix festival», explica Gusi, un d’aquests actius de la cultura catalana que sempre tenen el cap i el cos pendents d’un grapat de projectes i iniciatives. La relació amb Manresa ve de lluny, fins i tot amb anècdotes tan singulars com el veïnatge, porta a porta, amb el mestre Miquel Blanch, fill de Castellbisbal com ell. Qui va ser director de l’Orfeó Manresà i primer responsable de l’escola de música de la ciutat dona nom avui en dia al carrer del Teatre Conservatori i Gusi, que va néixer més de trenta anys després de l’assassinat del seu conciutadà, recorda que «venia a Manresa a buscar partitures per la colla sardanista del meu poble».

Una pilota gegant al Cardener

Els Jardins de Llum són una heterodoxa i eclèctica conjunció de propostes ben diverses. «He vingut moltes vegades, com a espectador i alguna vegada com a artista», recorda. De fet, aquest polifacètic creador ha llançat pilotes gegants per la glacera de l’Aneto i a la paret de Sant Jeroni, a Montserrat, el 2015 ho va des del Pont Vell al riu Cardener, en una acció que vinculava art i paisatge.

Ara, però, ha tingut l’oportunitat de redescobrir la ciutat bagenca. I proclama ben clar i ben alt que «Manresa té ànima». Aquest festival, afegeix, a «França tindria un pressupost enorme i hi aniria molta gent d’arreu». Manresa no es queda enrere, però la realitat cultural de l’estat veí supera amb escreix la nostrada.

Vuit propostes

JOAN FONTCUBERTA

GènesiIA. Plaça Major (façana de l’Ajuntament). La intel·ligència artificial permet el fotògraf recrear i projectar paisatges bíblics suggerits en el primer llibre de l’Antic Testament.

JOSEP POBLET

Sistema de llums d’oli. Carrer del Balç. La tecnologia elèctrica va donar l’estocada definitiva a l’ús dels llums d’oli per il·luminar una llar. L’artista recupera la memòria d’aquest passat.

PAU FREIXA

Kairós. Espai 1522. La llegenda de la Misteriosa Llum inspira la instal·lació lumínica i immersiva del manresà Pau Freixa, una proposta que parla de la llum i l’aigua com a font de poder.

LUIS MIGUEL COLAÇAO

Canal. Baixada de la Seu. La tradició i la imaginació es van creuant en una instal·lació que genera un curs d’aigua simbòlic, amb la Séquia i la Misteriosa Llum com a motors de creació.

NURIA NIA I CITLALI HERNÁNDEZ

La segona pell distant. Capella de Sant Ignasi Malalt. El cos humà i els processos digitals creen situacions de dependència.

CALIDOS

Hexx. Nau de l’Anònima. David i Josep Giribet són els responsables de l’empresa Calidos i de la instal·lació que fa de la geometria una experiència sensible.

FOTO ART I CERCLE ARTÍSTIC

Espai Plana de l’Om i Espai d’Art El Cercle. Les dues entitats participen als Jardins de Llum amb les exposicions Llum i vida a la Séquia i Art Endollat.

GLOBUS KON-TIKI

Vol captiu amb globus. Pati de l’Anònima. El globus s’eleva una vintena de metres i es transforma en un far. Obert a tothom, gratuït, però amb reserva prèvia al web de Jardins de Llum.

Espais còmplices

«Manresa té ànima perquè aquí tens l’aigua i la llum, la llegenda del segle XIV, i espais que no són simplement dipositaris de les peces artístiques sinó reactius de les obres, té sentit que les coses passin en aquests llocs». Per a mostra, un botó: «a l’Anònima hi haurà propostes sorolloses, participatives i, en canvi, al carrer del Balç tindrem el "Sistema de llums d’oli" de Josep Poblet perquè és un lloc que convida al recolliment i el silenci».

Aquests dos darrers conceptes configuren una de les parelles que donen vida als Jardins de Llum: hi ha també la dialèctica dins-fora, amb obres d’interior i exterior, i el local-forà, amb una presència notable d’entitats de Manresa i comarca i d’artistes d’arreu del país, com el reconegut fotògraf i teòric Joan Fontcuberta, que projectarà a la façana de l’Ajuntament la videoinstal·lació "Gènesi.IA" que planteja l’omnipotència de les noves tecnologies. «Es va veure dos dies al Llum BCN de l’any passat i ara arriba a Manresa», explica Gusi, «i això és possible per la bona feina que s’ha fet als Jardins de Llum. El Joan està encantat de venir». En aquest sentit, el vallesà destaca «el treball generós i sincer que va fer la Roser Oduber».

La videoinstal·lació "GènesiIA" es va projectar l'any passat al festival Llum BCN

La videoinstal·lació "GènesiIA" es va projectar l'any passat al festival Llum BCN / FOTOGRAFIA PROMOCIONAL

El Balç i l'Anònima tornen

Des del novembre, Albert Gusi i el seu equip han tingut l’oportunitat de passejar i descobrir aquests «llocs amb ànima» del centre històric de la ciutat. «La Seu i el seu parc, la plaça Major, el Balç, l’Anònima, la torre de Sobrerroca, ... tot això s’ha de posar en relleu», afirma. De fet, Balç i Anònima tornen a l’itinerari del festival, que també suma la sala gòtica de la Seu i l’Espai 1522.

«Parem-nos a llegir què ens diuen els artistes», recomana Gusi en portes d’una 12a edició que novament, i si la meteorologia londinenca que s’ha instal·lat a Manresa ho permet, cridarà l’atenció als qui transitin per carrers i places al llarg del cap de setmana. Això sí, no abans que marxi el sol.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents