Jardins de Llum: l’art efímer fa brillar el centre històric de Manresa

Passejar per un bosc de bolets lluminosos al Parc de la Seu, travessar un túnel de llum en forma d’hexàgon o recórrer el carrer del Balç amb la claror tènue de la llum d’oli. Aquestes són algunes de les experiències que s'han pogut viure aquest cap de setmana en uns Jardins de Llum que han omplert el centre històric d’instal·lacions i obres d’art efímer. Les propostes han captivat nombrosos visitants, atrets per la possibilitat de redescobrir la ciutat sota una mirada nova i suggerent. Aquest diumenge a la tarda, es podien veure cues per accedir a algunes de les instal·lacions.

En aquesta edició, dirigida artísticament per Albert Gusi (Castellbisbal, 1970), s’hi han presentat 27 propostes concebudes tant per creadors de renom internacional com per artistes locals, amb una gran diversitat de formats i llenguatges. Algunes instal·lacions convidaven al passeig i a la introspecció, mentre que d’altres apel·laven a la participació del públic, amb experiències interactives i immersives.

Una d’elles era Hexx, un túnel d’arcs hexagonals creat per Calidos, una empresa especialitzada en arts visuals, que convidava a travessar una estructura hipnòtica i a pensar en l’hexàgon com a forma associada a l’equilibri i l’estabilitat. La peça es podia veure a l’Anònima, on també hi havia Soroll quàntic, de Lluc Pallicer i Albert Nieto, una instal·lació que animava el públic a aplaudir i a fer soroll per evidenciar com la simple presència de l’espectador pot alterar l’univers quàntic.

Si a l’Anònima hi predominava el moviment i la interacció, altres espais, com el Parc de la Seu, oferien un ritme més pausat. Allà s’hi trobava el bosc de bolets lluminosos de Ziza (‘fong’ en basc), de Tomo Estudio, que ha estat una de les instal·lacions més fotografiades. Els bolets creaven una atmosfera màgica que atreia famílies i curiosos. «M’han sorprès molt les creacions, sobretot aquesta. La trobo molt màgica, especialment per als nens, però també per als adults. Et fa tornar a la infantesa per una estona», deia la manresana Maria Fainé.

La Seu ha estat un dels punts amb més afluència de públic, igual que el carrer del Balç, on s'han format cues per accedir al Sistema de llums d’oli, de Josep Poblet. La instal·lació evocava els antics sistemes d’il·luminació de les llars i masies catalanes al llarg dels segles i oferia l’oportunitat de redescobrir el patrimoni local sota la claror de les espelmes.

Una altra de les instal·lacions que també convidava al recolliment era Jardí semàntic, de l’Escola d’Art de Manresa, que oferia un recorregut entre flors de plàstic que dibuixaven una metàfora del cicle vital i del procés creatiu.

Les creacions d’artistes locals es combinaven amb les de creacions d’artistes de renom internacional com la del fotògraf i teòric Joan Fontcuberta, que amb Gènesi.IA ha convertit la façana de l’Ajuntament en una gran pantalla per reflexionar sobre l’omnipresència de les noves tecnologies i oferir una imatge del tot inusual del consistori.

«El festival Jardins de Llum permet redescobrir el centre històric des d’una altra perspectiva», destacava Gusi, convençut que la ciutat ha consolidat una proposta cultural sòlida i que el públic, un any més, ha respost.

Subscriu-te per seguir llegint