Marta Soldado guanya el Premi Amat-Piniella de narrativa per una novel·la amb un cavall com a protagonista
L'autora de Terrassa s'endú els 2.000 euros del certamen, que es lliurarà el 25 de febrer a Manresa, per l'obra "Al bosc vermell, un cavall fuig", publicada per Angle Editorial

Marta Soldado rebrà el guardó el dimecres 25 de febrer a la Plana de l'Om / DANI CASAS

L'escriptora Marta Soldado (Terrassa, 1989) inscriu el seu nom en el palmarès del Premi Joaquim Amat-Piniella com a guanyadora de la 26a edició, tal com han fet saber aquest matí Òmnium Bages-Moianès i l'Ajuntament de Manresa. L'autora vallesana s'endú els 2.000 euros i el bust creat per l'escultor Ramon Oms per la novel·la "Al bosc vermell, un cavall fuig", que va publicar el segell Angle Editorial. L'acte de lliurament del guardó se celebrarà el dimecres 25 de febrer (19 h) a l'auditori de l'Espai Plana de l'Om de Manresa, amb entrada lliure, una trobada que inclourà la projecció d'un audiovisual fet pels alumnes del Centre de Normalització Lingüística Montserrat i una lectura dramatitzada de textos de Pau Casals.
El punt de vista d'un cavall és la singularitat de l'obra de Soldado, que comença a la zona d'exclusió de la central nuclear de Txernòbil. L'animal, un exemplar de la raça Przewalski, fuig de l'indret i perd el contacte amb la resta del grup després que un soldat rus li fereixi una cuixa d'un tret. A partir d'aquí, el cavall inicia un periple que el porta per Ucraïna, Bielorrúsia i Polònia, on manté contactes de naturalesa diversa amb els humans. Amb aquesta història, Soldado ja es va fer mereixedora del Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler.
El punt de vista de l'animal
"En la literatura sovint s'utilitzen els animals per moralitzar, i jo no volia això, volia que fos el protagonista", va explicar l'escriptora, historiadora i professora en la presentació de les obres finalistes que va tenir lloc fa uns dies a la sala d'actes del Casino de Manresa. Soldado va debutar amb la novel·la "La felicitat d'un pollastre a l'ast" (L'Altra Editorial, 2018) i va escriure també la crònica literària "El cap i la cua del drac" (Comanegra, 2022). Així mateix, va participar en el llibre col·lectiu "Reinventing Eastern Europe: Imaginaries, Identities and Transformations" amb el capítol "The Angel of Nostalgia Trapped Between East and West".
Els altres dos finalistes del premi van ser Eva Comas-Arnal, per la novel·la "Mercè i Joan" (Proa), i Julià Guillamon, pel llibre de memòries "El rellotge verd" (Anagrama). El jurat format pels escriptors Jordi Estrada i Genís Sinca, la filòloga Teresa Torra, la mestra Antònia Maria Gorgas, la bibliotecària Montserrat Caus i el periodista de la secció de Cultures de Regió7 Toni Mata i Riu va valorar molt positivament les tres obres i va acabar decidint el premi a favor de Soldado per l'originalitat i la sensibilitat de la seva proposta narrativa.

Els finalistes van presentar les seves obres al Casino / DANI CASAS
D'obra inèdita a llibre publicat
El Premi Joaquim Amat-Piniella distingeix cada any una obra ja publicada que, en el camp de la novel·la, els llibres de memòries o els dietaris, tracti sobre un moviment social contemporani i estigui escrita originalment en català. El certamen va néixer l'any 2000 i, després de sis edicions, dues de les quals van quedar desertes, va canviar les bases i, en lloc de premiar un llibre inèdit, va passar a reconèixer treballs ja publicats.
PALMARÈS
2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames.
2007: Antoni Pladevall, per Terres de Lloguer (Columna).
2008: Joan Garrabou, per Confessió general (Proa).
2009: Jordi Coca, per La noia del ball (Proa).
2010: Sílvia Alcàntara, per Olor de colònia (1984).
2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes (Empúries).
2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels (L’Albí).
2013: Rafel Nadal, per Quan érem feliços (Destino).
2014: Monika Zgustova, per La nit de Vàlia (Proa).
2015: Pep Coll, per Dos taüts negres i dos de blancs (Proa)
2016: Joan-Daniel Bezsonoff, per Matar De Gaulle (Empúries)
2017: Martí Domínguez, per La sega (Proa)
2018: Ramon Solsona, per Allò que va passar a Cardós (Proa)
2019: Joan-Lluís Lluís, per Jo soc aquell que va matar Franco (Proa)
2020: Marta Marín-Dòmine, per Fugir era el més bell que teníem (Club Editor)
2021: Àlvar Valls, per Entre l’infern i la glòria (1984)
2022: Vicenç Villatoro, per La casa dels avis (Proa)
2023: Maite Salord, per El país de l’altra riba (Proa)
2024: Imma Monsó, per La mestra i la bèstia (Anagrama)
2025: Xavi Coral, per Aprendre a esquivar les bales (La Campana)
2026: Marta Soldado per Al bosc vermell, un cavall fuig (Angle)
- Els iranians creuen en la guerra perquè la fi del règim els donarà una millor vida
- La guerra de l’Iran eleva la llista de països de l’Orient Pròxim i del món àrab al quals Exteriors recomana no viatjar
- El xef Nandu Jubany dissenya el nou menú a bord del vol directe Barcelona-Singapur de Singapore Airlines
- Els Bombers treballen en el rescat de dues persones al Pedraforca
- Mor una persona en un accident laboral a Sant Fruitós de Bages
- Quim Arenas, cap de parc: 'Amb pena, però pleguem del parc de Puigcerdà perquè volem
- El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un bagenc
- Executen el desnonament d’una família de Manresa amb dos menors i el pare ingressat