David Victori: "M'agrada posar els personatges en situacions molt complicades, com més complicades, més interessants"

A David Victori li agrada situar els seus personatges en situacions complicades i límit. Ja es va veure amb el personatge interpretat per Mario Casas a "No matarás" i es pot veure de nou amb els protagonistes de "Cortafuego". El director català estrena aquest divendres a Netflix aquest thriller, amb tocs de suspens, amb actors com Belén Cuesta, Enric Auquer i Joaquín Furriel. "M'agrada posar els personatges en situacions molt complicades, com més complicades, més interessants", diu Victori. El motor de la història és una nena que es perd en un bosc amenaçat per un gran incendi.

Després de la mort del seu marit, la Mara (Belén Cuesta) viatja amb la seva filla Lide (Candela Martínez), el seu cunyat Luis (Joaquín Furriel), la dona d’aquest, Elena (Diana Gómez) i el seu fill (Mika Arias) a la casa d’estiu de la família, amb la intenció de tancar les antigues ferides. El que hauria de ser una estada tranquil·la, ràpidament es converteix en un malson quan la filla desapareix al bosc sense deixar rastre.

La situació s’agreuja quan es declara un incendi forestal fora de control a la zona. A mesura que les flames avancen amb rapidesa, les autoritats es veuen obligades a suspendre la recerca i ordenar una evacuació immediata. Desesperada, Mara es nega a marxar. En una última i extrema decisió, la família desafia l’ordre d’evacuació i s’endinsa al bosc per buscar la nena pel seu compte. Aïllats, sense ajuda oficial i amb el foc cada vegada més a prop, la seva única esperança és el Santi (Enric Auquer), el guarda forestal de la zona.

Victori explica que és una pel·lícula que volia fer i que feia temps que l'estava perseguint, i Netflix van ser els que l'han fet realitat. El cineasta volia que fos una pel·lícula que estigués a la plataforma i ells, afegeix, es van sumar a l'aventura.

La idea va néixer del productor Ferran Tomàs, que li va explicar que tenia un guió que li podia interessar. Victori en un primer no n'estava del tot interessat perquè d'entrada treballa amb les seves pròpies idees, però el productor va insistir-li. "I la veritat és que li agraeixo ara perquè quan em va llegir el guió em va sobtar molt perquè el vaig sentir com si l'hagués escrit jo".

Confessa que la història estava molt a prop dels seus interessos personals i del seu univers, que és una mica la raó per la qual Ferran Tomàs va contactar amb ell. Posteriorment amb l'equip de guionistes van començar a treballar en la reescriptura del guió i la feina de Victori va ser fer-se seva la pel·lícula. A partir d'aquí ja van anar apareixent les idees de l'incendi, el tallafoc i les idees que volia explorar a "Cortafuego". 

"M'agrada posar els personatges en situacions molt complicades, com més complicades, més interessants", destaca. A Victori li interessen els grisos. "Ja sé que és molt còmode per l'espectador i que si una cosa és blanc i negre tots de seguida ens posicionem i és molt satisfactori quan un personatge aconsegueix revenja o justícia".

El cineasta assegura que a ell li interessen les situacions de molta complexitat, perquè "s'apropen una mica més a la vida. La meva experiència de la vida i el que em sembla interessant és quan de cop i volta algú és positiu i negatiu a la vegada, quan algú l'estimes i l'odies a la vegada, quan algú t'ajuda i et perjudica a la vegada". Reflexiona que en aquest context és més difícil prendre posició i que a la pel·lícula exploren "com aquests personatges posats al límit reaccionen i què poden aprendre ells de la història".

Victori manifesta que la pel·lícula comença en un lloc comú que és la desaparició d'una nena perquè "és un motor clar i que molta gent per desgràcia ha viscut". Pensa que això activa "instints molt poc racionals de l'ésser humà i nosaltres ho juguem en aquest sentit, com activar la part més irracional dels personatges en un fet tan comú com és una nena que es perd al bosc".

Treball amb l'elenc

Pel que fa al seu treball amb els actors, reconeix que la proposta era "molt visceral, física i poc convencional". Victori els hi va passar als actors un guió amb la part final en negre, censurada. "Ells havien d'acceptar el projecte sense saber el final de la pel·lícula i això, tot i que era una proposta de treball, no era cap trampa ni cap test, sinó que era una proposta que volia treballar d'aquesta manera". Afegeix que això va acabar sent "una manera molt clara de marcar una mica quin anava a ser el viatge". El cineasta diu que els va proposar que "confiïn molt, que s'atreveixin i que confiïn". Per a ell que aquests actors acceptessin va ser molt important.