Commoció a l’estrena de la pel·lícula del Balandrau: “No van poder fugir perquè el vent de torb els va perseguir”

Aquest divendres es va estrenar oficialment la pel·lícula "Balandrau, vent salvatge", que rememora la tràgica mort de set excursionistes el 30 de desembre del 2000 a la zona del Balandrau, al Ripollès, quan un torb excepcional els va sorprendre sense possibilitat d’escapar. A Manresa, la sessió de 2/4 de 8 del vespre va reunir més de 250 espectadors que gairebé omplien la Sala 1 del Bages Centre. En acabar la projecció, els actors manresans Jan Buxaderas i Carles Gilabert, juntament amb el meteoròleg i escriptor Jordi Cruz i Serra, autor del llibre "3 nits de torb i un Cap d’Any" (2019, Símbol Editors), van explicar anècdotes del rodatge i alguns descobriments dels fets. Poc després que s’apagués la pantalla gegant, encara hi havia qui s’eixugava les llàgrimes.

"Un goig veure el cinema així de ple"

Cruz va confessar que veure el cinema ple “és un goig”. La història la va descobrir l’any 2015, quan uns estudiants del grau de Meteorologia van presentar al Servei Meteorològic de Catalunya un treball sobre aquell episodi extrem. “Per a mi, que una editorial s’interessés per publicar el llibre va ser un somni, però tot el que ha arribat després ha estat increïble”. La pel·lícula reflecteix amb precisió què es van trobar els excursionistes sota el Balandrau; el meteoròleg va assegurar que supervivents li confirmen que “va ser així”.

El col·loqui també va permetre contextualitzar la dimensió meteorològica del desastre. Fa 25 anys, els models eren poc precisos i l’episodi era gairebé imprevisible. Aquell matí feia bon temps, cosa que va animar molts excursionistes a pujar la muntanya. Però la distribució vertical de temperatura va provocar que el vent del nord no només bufés amb força als cims, sinó que baixés muntanya avall, “no van poder fugir perquè el vent els va perseguir”, va lamentar l’escriptor. A més, va explicar que durant més de 12 hores el vent va superar els 100 km/h, amb ratxes de fins a 140. Una llevantada la setmana anterior havia deixat molta neu acumulada, i el vent la va aixecar violentament, “es calcula que cada segon transportava mig quilo de neu per metre quadrat”.

Homenatge a la Txell i l'Esteve

Carles Gilabert interpreta en Santi, un dels bombers voluntaris del parc de Campdevànol que van participar en el rescat. Per a ell, el projecte va ser encara més especial, “l’oferta em va arribar després de saber que la Txell Fusté i l’Esteve Carbonell havien desaparegut al Pirineu francès. Per mi va ser una oportunitat per fer-los un homenatge”.

Jan Buxaderas, que es posa a la pell d’en Bernat, el fill d’en Siscu Carola –coordinador de l’operatiu de rescat–, va apuntar que poder mirar als ulls els bombers reals que havien participat en la recerca va ser impactant. El jove actor va afirmar que “ha estat un privilegi poder comptar amb l’ajuda de tot l’equip de bombers que ens van rebre al parc d’Olot”. I va afegir que el mes i mig de rodatge va ser molt emocionant, “ploràvem cada dia per totes les emocions que s’aixecaven. Va ser molt fort”. Així i tot, rodar a la muntanya va ser també un regal, “poques vegades pots treballar en un entorn tan meravellós”.

Així mateix, Buxaderas va subratllar que el director del film català, Fernando Trullols, és “una de les persones més excepcionals” que han conegut, ja que “té un cor que no li cap al pit”. El primer dia de rodatge va organitzar un minut de silenci perquè tots recordessin per qui feien aquesta pel·lícula: per a tota la gent que va perdre la vida als fets de Balandrau i per a tots els voluntaris que van aportar el seu granet de sorra per solucionar les coses.

Subscriu-te per seguir llegint