Manel Camp i Carles Cases passegen una complicitat il·limitada al Kursaal

El públic que va omplir divendres a la nit el Kursaal va volar sobre les espatlles de dos gegants com Manel Camp i Carles Cases, dues personalitats musicals de primer ordre que mai havien compartit escenari. Amb poques paraules, sentiments i emocions rajant a doll i generoses dosis de màgia, els dos artistes es van ubicar a la fusta de la sala gran del teatre manresà cara a cara separats pels volums dels pianos de cua i units pel talent, la complicitat i el desig de trobar-se en algun punt a mig camí de dues propostes aparentment distants i, en realitat, radicalment properes.

«El Carles i el Manel representen dues maneres d’entendre la música», es va sentir per la megafonia de la sala en un llarg i sentit parlament de l’actor Joan Crosas. D’una banda, la música de les bandes sonores de cinema, les sonoritats americanes empeltades en els viatges de Cases a Cuba, els vincles amb Mèxic i el Brasil. Piazzolla i Bach a través de la mirada de Ginestera. De Camp, Crosas va destacar l’arrelament profund a la terra, la mirada oberta al món per aterrar a l’entorn més proper. Per això, a peces com "El Gaucho", "Zilda" i "Ultramar" del sallentí, el manresà va respondre amb composicions de títols tan significatius com "La Seu", "Cardener", "La Sèquia" i "Muntanya de sal". No era un combat, tot el contrari, els dos pianistes jugaven al mateix equip, tocaven plegats i s’admiraven a través del teclat.

«Ens fa feliços tocar tots dos junts», va explicar Camp en una de les poques ocasions en què van agafar la paraula durant la vetllada que portava per títol Pianant. «Fa cinquanta anys que ens coneixem», va afegir, i va recordar que tots dos eren amb Lluís Llach en el llegendari concert de 1975 al Camp Nou. Per aquest lligam, van tocar en el bis el tema Dibuix, «no molt conegut», i Cases va treure la pols al violoncel per apropar-se al territori comú del jazz.

En un altre dels moments especials de la nit, Cases va tocar Lola en homenatge a la seva germana, que va morir fa unes setmanes. A la sortida, taules amb copes de cava per brindar pel 19è aniversari del Kursaal. «L’any vinent en farem 20 i 100, la farem grossa», va avisar el gerent, Jordi Basomba.

Subscriu-te per seguir llegint