«El musical ‘Gaudí’ en format concert teatralitzat emociona molt més»

El 7 de juny del 1926, Antoni Gaudí va ser atropellat pel tramvia número 30. El seu aspecte descurat va impedir la seva correcta identificació, i va ser portat a l’hospital dels pobres. L’acció del musical Gaudí, amb música d’Albert Guinovart i text de Jordi Galceran i Esteve Miralles, parteix d’aquí per posar de relleu el món creatiu del geni.

L’Original SoundTrack Orchestra (OSTO), formació de joves músics que interpreta bandes sonores i musicals, ha recuperat, en una versió completa, revisada i semiescenificada, aquest musical que no es representava des de l’estrena, el 2002. Amb direcció musical de Belén Clemente i Albert Torrebella i direcció escènica del manresà David Pintó, també compta amb el Cor Jove de l’Orfeó Català i una desena de destacats cantants solistes. Per a Albert Guinovart (Barcelona, 1962), l’autor de la música, «és un luxe que et faci una obra gent tant jove i amb tantes ganes».

Arriba en el marc del centenari de la mort de l’arquitecte, i de moment només se n’han programat tres concerts: dijous passat a Reus, demà a Manresa (18 h, Sala Gran del Kursaal) i dimecres que ve al Palau de la Música, a Barcelona.

Què significa per a vostè que Gaudí es torni a escena, 24 anys després de l’estrena?

Em fa molta il·lusió. És una obra que jo m’estimava molt, i em pensava que ja no es faria mai més. Per això en vaig fer una simfonia, que va rebre el premi Alícia a l’Autoria, que atorga l’Acadèmia Catalana de la Música. I just llavors, els de l’OSTO, que és una orquestra de gent jove, em van dir que volien fer aquests concerts de Gaudí, i jo encantat. Abans havien fet un concert de musicals meus: Mar i Cel, Flor de Nit, i van descobrir temes de Gaudí, que els van agradar moltíssim.

«Em fa molta il·lusió»

El compositor assisteix a assajos i concerts

Albert Guinovart no actua en aquesta producció, però ha assistit als assajos a l’Espai Palau del Palau de la Música (a la foto) i vol ser als tres concerts programats: a Reus, Manresa i el mateix Palau. Prèviament, sí que li ha tocat fer feina: passar les partitures a net, fer orquestracions noves, i alguna adapació vocal.

Gaudí es va estrenar en els 150 anys del naixement de l'arquitecte, amb una gran producció escènica, protagonitzada per Ivan Labanda. Per què creu que no va tenir continuïtat?

Hem de ser conscients que la vida de Gaudí molt teatral no és: no hi ha grans intrigues, ni grans amors. El que em va inspirar com a compositor és la seva vida interna. Jo sempre intento donar el màxim de mi, però en un treball amb col·laboració hi ha la confluència de diverses voluntats. I en el què he vist als assajos, un concert amb l’orquestra, el cor i els solistes a l’escenari emociona molt més, perquè permet entrar més en els personatges. També hi ha veus líriques, de cantants catalans molt bons, en comptes de veus de musicals. En Josep-Ramon Olivé, que fa de Gaudí, és fantàstic.

També hi ha la soprano moianesa Clara Renom, que va fer de mare de Saïd a l’últim Mar i Cel.

Ens vam conèixer en els concerts de música meva que va fer la Polifònica de Puig-reig. I on he pogut posar-la, com uns concerts a Alemanya, hi he comptat. A Mar i Cel va passar el càsting, i ens va agradar molt a tots. També he escrit cançons amb poemes de la seva àvia Josefina Pons Puigcorbé: em va agradar molt conèixer-la.

«Mar i cel sense el barco, per al Clàssica a la platja, bé que va emocionar»

Pel que diu, el fet que ara es faci un concert escenificat de Gaudí, permet fer lluir més la música?

No sé què dirà el públic, però per mi sí. Concentrar el drama al davant, sense parafernàlies escèniques que distreuen, per al compositor és una versió que convenç molt. Espero no quedar malament amb ningú, però per al compositor és perfecte. Mar i cel sense el barco, per al Clàssica a la platja, bé que va emocionar. És una altra visió, amb l’obra despullada, però arriba més l’emoció. El manresà David Pintó, amb qui ens portem superbé, ha fet una cosa molt intel·ligent, que clarifica l’argument i fa agafar més força al text.

«És més una òpera que no pas un musical»

En l’aspecte musical, Gaudí és més un musical o una òpera?

És més una òpera que no pas un musical. Hi ha música coreogràfica, de cabaret, jazzística. Però va ser un punt d’inflexió per fer més coses a nivell simfònic i coral. Quan es va acabar el muntatge el 2002, Focus va intentar moure’l per teatres d’òpera, però l’òpera contemporània no és amable amb el públic, com aquesta, que és popular. Hi ha moments emocionants, i altres de més divertits.

Tothom coneix Gaudí, però alhora és un gran desconegut. Què en mostra aquest musical?

Galceran va investigar molt per fer el test, també Miralles, que es va encarregar de les lletres. Mostren Gaudí a través de tres dones de la seva vida: la seva mare, una mena de nòvia que no va triomfar i la neboda que se’n va fer càrrec i era una mica borratxa. És un geni que lluita contra els elements: els professors que el van suspendre, els clients...

Com es va inspirar per posar-hi música?

A Gaudí no el vols veure ballant claqué, sinó amb una música melòdica i amb un sentit simfònic, respectuosa cap al personatge. Altres personatges sí que es poden ridiculitzar i també hi ha un fons històric: la Setmana Tràgica, la vaga general... No m’inspiren els elements arquitectònics, sinó el personatge i la lletra.

«El meu somni, que es veurà complert, és fer una òpera de gran format»

Una idea gaudiniana, que sorgeix al musical, diu: «ser original és tornar un cop i un altre cop cap als orígens». S’hi sent identificat?

La meva música, que és acomodatícia, agrada. Però ara es porta l’experimentació. Per mi, l’originalitat en si mateixa no té valor musical. Si no ets autèntic, no ets sincer, i la música no arriba. En aquest retorn als orígens, m’hi puc assemblar.

Quin és el seu somni pendent?

Vaig fent moltes coses, i el meu somni, que es veurà complert, és fer una òpera de gran format. He fet dues òperes de cambra, i em venia molt de gust.

Subscriu-te per seguir llegint