El tren Berga-Manresa circula de nou

Els records i la imaginació es van confabular per estampar amb les aquarel·les sobre el paper la memòria dels anys en què, des de la porta de casa, l’Albert Canal (1962) veia passar el tren al pas per Cal Rosal. En una de les gairebé trenta làmines que exposa al Casal de les Escodines, de Manresa, s’hi va representar a ell mateix, encara un marrec, acompanyat de la mare i saludant el pas del comboi per una línia que va dur a terme el darrer viatge el 30 de juny del 1973. En la intrahistòria d’aquesta mostra hi ha dues celebracions, la d’un tren i la del propi retorn a la vida.

«Jo vivia prop de l’estació, a 200 o 300 metres», rememora l’artista. «De petits, jugàvem a fer descarrilar el tren, posàvem xapes i pedres a la via, i òbviament el tren les xafava, mai no el vam descarrilar», apunta recordant la ingenuïtat d’aquells anys en què de Manresa a Guardiola les dues comarques estaven unides pel ferrocarril. La construcció del pantà de la Baells i la crisi del tèxtil van ser letals per a la continuïtat del servei.

«Amb motiu del 50è aniversari de la fi del tren, la revista L’Erol va fer un número especial i jo hi vaig col·laborar amb una aquarel·la», explica Canal. El març del mateix 2023, el rosalenc va rebre la invitació per exposar al Centre Cívic Selves i Carner de Manresa i Canal va mostrar obres de temàtiques berguedanes fetes amb tècniques diverses. «Hi havia alguns olis sobre el tren», la metxa estava encesa. Els paisatges ferroviaris també van triomfar en la presentació de l’Erol i «des d’altres pobles em van demanar que exposés, així de mica en mica vaig fer més aquarel·les dels llocs per on havia passat el tren».

El recorregut que pot fer el visitant fins al proper dimecres a les Escodines comença a Guardiola i baixa fins a Manresa passant per les estacions i els paisatges de Fígols, Cercs, la Baells, Olvan, Gironella, Puig-reig i Cal Vidal. «Seguia el Llobregat», apunta Canal, que s’inspira en fotografies antigues per recrear amb fidelitat els espais que es van construir per a un mitjà de transport que avui en dia segurament seria molt útil. El berguedà té una pàgina a Facebook, L’ahir de cal Rosal, amb 10.000 imatges d’època del seu poble.

Canal va tornar a posar-se davant del llenç fa uns pocs anys un dia que es va trobar un antic professor. «Em van diagnosticar una mielopatia, un problema a la cervical, i em van dir que em quedaria en cadira de rodes», comenta: «el mestre em va recomanar que tornés a pintar. Li vaig dir que no podia, que em queien els pinzells de les mans, però em va convèncer que no hi perdia res provant-ho». L’osteopatia i l’art van derrotar els pitjors pronòstics i el desencís vital de l’Albert Canal Bonavila, que vol perseverar amb l’aquarel·la.

Subscriu-te per seguir llegint