«Els llibres sobre coneixements agraden a infants que no llegeixen»

Quim Crusellas (Artés, 1969) es va adjudicar fa uns mesos la cinquena edició del Premi Emili Teixidor per a primers lectors, una obra que publica La Galera il·lustrat per Aina Bonet. Conegut pels sallentins com a un dels treballadors de la biblioteca Sant Antoni Maria Claret, Crusellas també conrea l’escriptura i el guardó li ha permès publicar el seu segon llibre.

"Les cruentes batalles de la reina Xinxeta"

Quim Crusellas (text) / Aina Bonet (il·lustració)

La Galera

12,95 euros / 48 pàgines

Infantil, + 5 anys

La reina Xinxeta no troba altra manera de fer diners per comprar un cavall nou que declarar la guerra als països veïns. Podria ser una metàfora dels temps que vivim o, també, un resum de la història de la humanitat. D’on surt la idea?

Un nen que ve a la biblioteca és lector de llibres d’història per a infants i tenia curiositat per saber a les guerres qui són els bons i els dolents. Vaig pensar que era una molt bona idea per fer-ne una història.

I per respondre al nen?

El conte serveix per explicar que les guerres es fan per interessos econòmics i no hi ha bons ni dolents. Avui en dia, veiem com Donald Trump ja ni s’amaga que vol el petroli de Veneçuela i les terres rares de Groenlàndia.

La realitat dicta la ficció?

El llibre parla del poder, de les guerres i els mecanismes que es creen per portar la gent a la guerra.

La reina Xinxeta del seu conte té un caprici, comprar-se un cavall nou, que podem llegir com una metàfora d’aquests interessos als quals es refereix. El desig d’una minoria per enviar a la mort una majoria.

Una de les tàctiques és presentar l’enemic com un monstre, però jo en el conte intento desmuntar això perquè els països que intenta envair l’exèrcit de la reina estan plens de gent bona.

De reis i reines, però, avui en dia ja no en queden gaires.

He fet servir els estereotips dels contes clàssics, bruixes, ogres, sirenes, ... tot de figures que són estereotips de personatges malvats. En el llibre, la persona a qui la reina encarregar que vagi a envair altres països, per fer diners amb el botí, el seu general, és un bon paio, i es pensa que els altres són dolents, però quan se’ls troba s’adona que no és així. Veu que hi ha gent bona a tot arreu.

Per cert, hi ha llibres d’història per a infants?

Sí, i de molt bons. Hi ha els llibres de coneixements, entre els quals els d’història, geografia, altres països i de diverses matèries. No són com els d’abans, que eren molt educatius, els d’ara són més divertits, estan molt ben il·lustrats. La veritat és que els recomanem bastant als infants.

Són una alternativa a les lectures de ficció?

Són recomanables, per exemple, per als nens a qui no agrada llegir, perquè hi trobaran temes que els poden resultar interessants com ara el futbol o les construccions. Hi ha llibres de no-ficció per a totes les edats, fins i tot per als no lectors. Fa poc en vaig veure un que parla de la mort a nens de sis anys. Jo estic a la secció d’adults, a la biblioteca de Sallent, però miro d’estar al dia de què s’edita en infantil.

Hi ha un auge dels llibres per a infants que tracten sobre les emocions. En el camp del coneixement, doncs, també es viu aquesta efervescència editorial?

Hi ha llibres de coneixements molt ben editats. Els d’emocions estan més pensats per als pares i els mestres, no tant per als infants. El nen, el que vol, és passar-s’ho bé, i entra al llibre per la il·lustració, com passa amb els còmics o els àlbums.

En el moment de fer el llibre, va pensar que podia escaure a un premi com el Teixidor?

De fet, el vaig fer pensant en el premi, perquè si no és guanyant una d’aquestes convocatòries, és difícil que et publiquin. El Premi Emili Teixidor està adreçat a històries per a primers lectors, nens i nenes a partir de cinc anys, que ja comencen a llegir sols o acompanyats.

Quina és la principal dificultat a l’hora d’escriure per al públic infantil?

Jo estic acostumat a escriure per a infants a partir de nou anys, sobretot en els contes que publico a la revista Cavall Fort. La dificultat és fer-ho senzill, amb frases curtes, expressar-te en un llenguatge planer, no complicat, i explicar una història divertida, amena. Els bons escriptors esborren molt i redueixen el text, i amb la literatura per a nens això s’ha de fer al límit. Fa sis anys vaig publicar el meu primer llibre, "Els gegants", i estava pensat per a nens a partir de 4 anys. Allí tot era encara més senzill, amb quatre frases ja n’hi havia prou.

Aquesta claredat s’estén a tots els elements del llibre?

Has de tenir una idea, saber què vols explicar, i tenir un missatge que estigui amagat, no s’ha de veure. M’agrada molt tota la qüestió de les tècniques narratives, l’argument, fa poc que estic en la literatura infantil i m’agrada aprendre’n.

Ja havia treballat amb l’Aina Bonet, la il·lustradora?

No, ha estat el primer cop. Primer fas el text i després busques qui ho ha d’il·lustrar. A La Galera tenen una directora d’art que busca quin tipus d’il·lustració s’escau a cada text. I en aquest cas, es va decidir l’estil naïf i humorístic de l’Aina. Jo no la coneixia, però va ser una agradable sorpresa.

Va estar a sobre del procés de creació de la il·lustració?

Jo estic encantat amb la il·lustració de l’Aina, trobo que ha pres decisions molt encertades. Per exemple, jo m’imaginava una reina alta, lletja, com en molta literatura infantil, però ella va fer una reina infantil, que la pots veure com una nena consentida, i els lectors s’hi poden identificar.

Quin recorregut ha de tenir el llibre a partir d’ara?

S’està preparant la traducció al castellà, que no la faig jo, però sí que hi ha qüestions en els quals hi he hagut de dir la meva. Com es tradueix ‘calçotada’? ‘Barbacoa de verduras’? No, per descomptat. Hem decidit deixar ‘calçotada’. I ‘sang i fetge’? ‘Vísceras’? No, al final la frase queda ‘va a correr la sangre’.

Subscriu-te per seguir llegint