"Balandrau, vent salvatge": tragèdia i homenatge

En els últims dies del 2000 succeí en els Pirineus una de les pitjors tragèdies muntanyenques de la història moderna: deu persones van morir per la irrupció del torb, un fenomen amb un vent extrem.

"Balandrau, vent salvatge" recrea aquest episodi luctuós, plasmat fa un lustre en un documental, i s’inspira en el llibre "3 nits de torb i 1 Cap d’Any", de Jordi Cruz, publicat el 2018.

El film assumia un doble repte molt complex. D’una banda, la nostra cinematografia afrontava un territori inusual -l’èpica- amb una producció de gran envergadura. D’altra, havia de ser fidel als fets i alhora homenatjar respectuosament els morts i els seus familiars.

Fernando Trullols -un autor amb una llarga trajectòria en el cinema i la televisió- assoleix el doble objectiu amb molt bona nota perquè la seva òpera prima -esplèndida- funciona sense fissures en tots els seus registres. L’arrencament és brillant: la presentació dels personatges, l’inici de l’excursió i l’aparició del torb.

La direcció, convenientment física i sensitiva, sap transmetre poderosament la tensió i l’angoixa d’unes persones obligades a lluitar per la supervivència en una situació límit.

És visualment impactant, dramàticament emotiva -amb plans corprenedors: un dels protagonistes descobrint que la seva parella està morta- i reflexivament serena. El conjunt està dominat per una mirada sensible, calidoscòpica i solidària que aborda la tragèdia humana amb tacte i una reivindicació vital -la impressionant seqüència final- gens efectista i decididament honesta.

En un repartiment impecable -amb uns convincents Bruna Cusí, Marc Martínez i Álvaro Cervantes- també podem gaudir de les bones interpretacions de dos actors bagencs: Carles Gilabert i Jan Buxaderas. Un debut portentós.

Subscriu-te per seguir llegint