«Els humans hem de repensar la relació que tenim amb els animals»

L’escriptora Marta Soldado (Terrassa, 1989) rebrà avui el 26è Premi Joaquim Amat-Piniella de narrativa per la novel·la "Al bosc vermell, un cavall fuig" (Angle), en el transcurs d’un acte obert al públic que tindrà lloc a les 19 h a l’auditori de l’Espai Plana de l’Om de Manresa. El certamen d’Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament està dotat amb 2.000 euros i una escultura de l’artista Ramon Oms i es podrà seguir també pel canal de YouTube de Manresa Cultura.

"Al bosc vermell, un cavall fuig"

Marta Soldado

Angle Editorial

17,90 euros / 160 pàgines

Novel·la

Coneixia la trajectòria d’Amat-Piniella?

Sí, i tant, vaig llegir K.L. Reich a batxillerat, era una de les lectures de literatura catalana. La vaig trobar colpidora, freda i clínica, la novel·la més dura que havia llegit. Rebre el guardó m’ha fet molta gràcia.

El protagonista de la seva novel·la, «Al bosc vermell, un cavall fuig», és un cavall de Przewalski que viu a Txernòbil. Però al llarg de les pàgines seguim el seu periple per diferents països. Per què li interessava el punt de vista d’un animal, en aquest cas un cavall?

Volia acostar-me a una realitat ben diferent de la nostra, i vaig agafar la idea del cavall. Feia temps que volia fer un text així, però no volia falsejar-ho de manera tosca, fer parlar al cavall i fer-li dir coses que voldríem dir els humans.

En la presentació de les obres finalistes, fa uns dies a Manresa, va dir que «en la literatura sovint s’utilitzen els animals per moralitzar, i jo no volia això, volia que fos el protagonista». És cert que hi ha molta literatura d’animals, però la seva proposta no és usual.

Hi ha exemples molt bons, però jo buscava una altra fórmula, difícil de concebre perquè volia una altra forma narrativa.

Què li permetia, narrativament parlant, prendre aquesta decisió?

Explorar altres maneres d’estar al món, de comprendre altres maneres de viure. I adonar-nos que no estem sols i hem de conviure.

La literatura amb animals sovint és un recurs per posar en boca seva allò que volem fer dir als humans. Però també és una manera de parlar de la necessitat de repensar la relació que hi tenim?

Sí, les dues coses. Repensar la relació que tenim amb els animals, tant els salvatges com els domèstics, en un món que s’empobreix, és urgent. Els humans ens creiem que som l’única solució, i això ens està portant molts problemes. Però a la novel·la també hi ha la idea de parlar d’un mateix a partir de l’altre.

Es parla molt de la sisena extinció en curs, una desaparició massiva d’espècies animals.

Quan parlem del canvi climàtic, no veiem que hi ha més en joc que no tan sols nosaltres. No estem sols, hi ha més espècies que es veuen afectades pel canvi climàtic i la manera com actuem els humans.

Abans parlava d’urgència en la necessitat de repensar el tracte que tenim amb els animals. El cavall de Przewalski de la seva novel·la coneix homes i dones que l’estimen i altres que l’ataquen i l’exploten.

Portem el llast de molts segles de posar-nos els humans al centre, però ara tot trontolla, i hem de repensar-nos i revolucionar-ho tot.

Com es va plantejar l’escriptura del punt de vista del cavall?

Vaig fer algunes lectures per trobar sensibilitats en narratives diferents de les habituals. L’experiència sensorial d’un cavall podia ser un punt de vista diferent, i des d’aquest lloc pots començar a narrar. I llavors també hi ha la imaginació.

I malgrat tot, parla de temes molt humans.

Havia d’anar articulant els diversos punts de vista. La trobada amb l’animal fa pensar els humans, els desperta alguna cosa que tenen a l’interior, i a partir del contrast amb el cavall van sorgint altres temes: la guerra, la migració, la llibertat, ...

Vostè va fer una estada a l’oficina de la Unesco de «Cracòvia, ciutat de la literatura». El llibre va néixer allà?

Sí. Volia fer un escrit sobre un animal i amb un punt de vista diferent, i fer passejar l’animal pel món.

Sovint llegim històries d’animals situades en un moment concret. Aquí, però, ens mostra l’animal al llarg dels anys.

M’interessava molt dotar l’animal d’allò de què habitualment el desposseïm: una vida, aventures. Els humans no som els únics subjectes de vida.

Una actitud que connecta amb el temps que vivim?

En la sensibilitat actual ha començat a calar el respecte pels animals. Ho veiem a les llibreries, hi ha moltes obres que en parlen més enllà dels temes bàsics. Hi ha una voluntat ecològica i social d’entendre que no estem sols.

Els animals, ser-hi, hi són, però sovint no els volem veure.

Podem no mirar i despatxar la qüestió amb un parell d’adjectius pejoratius, però hi són.

El veganisme és una de les claus d’aquesta sensibilitat?

Qüestionar-se què menjo, què no menjo, decidir quins animals exploto i quins miren la tele amb nosaltres. Aquesta sensibilitat passa per moltes coses i col·lectius. Des d’Aristòtil se’ns ha dit que la bona vida només ens pertany a nosaltres, això era canvia.

Txernòbil, la guerra d’Ucraïna, ... ha fet una novel·la política?

Potser hi ha temes que no hi eren de partida, però van sorgir. La manera de fer política és darrere de la crisi climàtica, l’ecològica, la manera com va el món. El fet de no situar l’acció en un lloc i un temps indeterminats és perquè hi ha coses que estan passant i cal que posem política a les coses, no en un sentit pamfletari.

És una novel·la molt europea?

Sovint pensem Europa en clau de l’Europa central o dels països del nord, però l’est també explica molt Europa.

Ha estat a Txernòbil?

Un viatge arriscat que no sé si faré, però m’interessa molt perquè et dona les claus del debat energètic, de la idea d’Europa, de què va ser la Unió Soviètica, ...Els animals viuen allà no poden fer-ho els humans.