Un menorquí amb arrels manresanes s'obre camí com a baríton: "Cada vegada que porto algun amic a l'òpera per primera vegada em diu que vol tornar"

"Gairebé cap dels meus amics havia anat mai a l’òpera i cada vegada que hi van per primera vegada em diuen que volen tornar", explica Arnau Tarragó, un jove menorquí amb arrels manresanes que estudia cant líric a Viena i que, amb només 20 anys, s'està obrint camí com a baríton. Està convençut que l’òpera pot connectar amb les generacions més joves. "No és el mateix escoltar la música per uns altaveus que sentir les vibracions de cada instrument en directe i que et ressonin per dins", assegura.

La seva infància va transcórrer a Ciutadella, amb anades i vingudes a Manresa, on resideix part de la seva família paterna. "La meva mare va néixer a Menorca i el meu pare s'hi va traslladar quan es van conèixer, però Manresa sempre ha estat important", diu Tarragó, que parla amb el català salat de les Illes. Allà va començar la seva formació musical als nou anys, al cor de Pueri Cantores de la catedral de Menorca, sota la direcció de Cristina Álvarez, que també dirigeix el cor dels Amics de s’Òpera de Maó. Aquest vincle el va portar a participar ben aviat en una primera òpera, Carmen, al Teatre Principal de Maó, i a estrenar-se en el cor amb El barbero de Sevilla.

La idea de dedicar-se al cant, però, no va arribar fins al 2022, quan li van oferir un petit paper a Il trovatore. "Quan el vaig fer, vaig entendre que m’hi volia dedicar de debò, que allò no era només un passatemps", recorda Tarragó. "El que sento damunt l’escenari és una connexió amb el públic, amb els instruments i amb la veu dels companys; és com si, per un moment, volés".

Després de prendre la decisió, va iniciar els estudis a la prestigiosa Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena, on va ser el primer seleccionat amb la màxima qualificació entre tots els aspirants. "Crec que és la millor decisió que he pres a la vida. Fem moltes hores de cant a la setmana i treballem aspectes essencials per a un cantant d’òpera, com la condició física, la interpretació i els idiomes", explica. Tot i que s’ha adaptat bé al nou país, confessa que sovint enyora "la mar", com diuen a Menorca.

Quan acabi els estudis, li agradaria tornar a casa i, des d’allà, establir la seva base per actuar en diferents escenaris. "És difícil aconseguir oportunitats, i per això agraeixo molt el suport de l’òpera de Menorca". Els dies 29 i 31 de maig debutarà amb els Amics de s’Òpera de Menorca en el paper de Silvano a Un ballo in maschera, en un dels seus primers rols com a solista. "La veu del baríton madura més tard i al principi solen arribar papers petits, però aquest és un paper important", afirma. Si parla de somnis, en té un de ben clar: interpretar Rigoletto, el gran personatge de Verdi. I, des de Manresa, només podem desitjar que algun dia torni per actuar i compartir aquest somni fet realitat.

Subscriu-te per seguir llegint