L’odissea de tres amics navegant la incertesa de l’Amazones

Es trobaven a Lagunas, un poble remot en plena selva amazònica del Perú, i havien d’anar a Iquitos, una de les deu metròpolis més poblades del país, per agafar un vol. L’única manera d’arribar-hi era navegant per l’Amazones, però en lloc de comprar un bitllet i anar-hi en vaixell, van optar per construir una petita embarcació de fusta i deixar-se portar per les seves aigües al llarg de 550 km. Aquesta és la travessia que van fer tres amics de Manresa i que, anys després, convertirien en un documental. Un viatge geogràfic, alhora que personal, que es projectarà als multicines Bages Centre aquest dijous a les 20.30h.

A la deriva, un descens per l'Amazones és una peça que va néixer sense pretensions, de forma totalment improvisada. Amb la seva Canon 70D i quatre targetes de memòria, en Pol Ribera va decidir documentar l'aventura viscuda amb l'Aleix Badia i en Pere Tió, amics des de la infància, sense saber on anirien a parar aquelles més de 10 hores de material. Des del moment en què van decidir fer la seva pròpia embarcació, passant pels cinc dies que van trigar a construir-la i pels set de descens que van fer pel riu, sumats als innombrables paisatges i als moments de diversió, intimitat, però també de dubtes; tot va ser filmat.

«Va ser una decisió del tot impulsiva, no vam pensar-ho gaire», explica Ribera. «Vam comprar molt de menjar, aigua, alguns objectes bàsics i una gallina viva per si mai ens faltava proteïna» i un cop van tenir la barca llesta, obviant el fet que ja quedava poc perquè es fes de nit, van llençar-se al riu. «Ni tan sols sabíem quant de temps trigaríem a arribar», confessa.

L’inici de la travessia va ser tranquil, però de seguida que van entrar al riu Marañón, que és més gran i cabalós, es va començar a complicar. Tot i això, la confiança cega en la seva capacitat d’improvisació i de resolució els va fer superar tots els entrebancs que es van trobar durant els set dies de descens i, finalment, van acabar arribant a Iquitos.

El viatge el van fer el 2018, quan tots tres tenien 25 anys, i més enllà de l’anècdota, va marcar profundament els tres manresans. Per això, Ribera, graduat en audiovisuals, va començar a revisar el material filmat, a filtrar les parts aprofitables i a fer-ne el muntatge. La peça resultant mostra tot aquest viatge, prenent la seva amistat com a eix central. «Si vam fer aquesta travessia és perquè estàvem junts i confiavem que seríem capaços d'arribar», explica. Per aquesta raó, conclou que més enllà d’un viatge geogràfic, va ser «un viatge de creixement personal».

El documental ha estat seleccionat als Barcelona Indie Awards i al València Indie Film Festival i ha estat premiat als Bangkok Film Awards com a millor pel·lícula de viatges. «Fa molta il·lusió rebre aquest reconeixement extern», manifesta el seu productor.

Però encara li fa més il·lusió que avui es projecti a Manresa. «Portar-lo a casa és molt especial», assegura. En acabat, els protagonistes de la peça participaran en un col·loqui amb el públic, oferint l’oportunitat de conèixer de prop el procés creatiu, el rodatge i de les vivències viscudes darrere la càmera, que, de segur, no van ser poques.