Una manada de dones reescriu el relat del cos a través de la fotografia

Entrar a #serlobas és entrar en un univers en moviment. Cossos que no busquen agradar, sinó existir. Mirades que deixen de jutjar per començar a reconèixer. El projecte, impulsat per les fotògrafes i artistes visuals Elisa Miralles i Lurdes R. Basolí, forma part del FineArt Igualadaamb una exposició viva a l’Escorxador i un taller immersiu que ha començat aquest dissabte al matí al Centre Cívic Nord i s’allargarà fins diumenge.

Minuts abans d’iniciar la primera sessió del taller #serlobas, mirar/nos de nou, les dues impulsores explicaven l’origen d’un projecte que va néixer el 2021 de la suma de dues trajectòries creatives —Loba, de Miralles, i Ser Otra, de Basolí— que dialogaven sobre la identitat femenina des de llenguatges diferents però amb inquietuds compartides. “Vam veure que juntes creàvem una univers nou que no era ni el seu ni el meu”, expliquen.

Aquell duet inicial, estrenat a Terrassa, es va convertir en el punt de partida d’una proposta coral que avui reuneix 49 mirades i continua creixent amb cada trobada. L’exposició es defineix com a viva i orgànica perquè es transforma a cada ciutat incorporant les imatges sorgides dels tallers.

El cor del projecte són aquests tallers-encounter amb dones, fotògrafes i no fotògrafes. En tres fases —cercle de reflexió, acció fotogràfica i edició col·lectiva— es qüestiona el cànon de bellesa occidental i la mirada històricament masculinitzada sobre el cos femení. “Volem desplaçar-nos d’un lloc passiu de cosificació cap a un lloc actiu d’autorepresentació”, assenyalen.

El gest central és la coautoria. Durant l’acció fotogràfica, les participants transiten entre ser muses, fotògrafes, assistents o il·luminadores. “Ens carreguem la idea que qui fa el clic és l’única autora. Quan canvia la metodologia, canvien les imatges”, defensen. El resultat són cossos naturals, dessexualitzats, diversos, que construeixen un nou imaginari visual.

Una exposició en constant mutació

Fins ara, més de 60 dones han participat en tallers celebrats en ciutats com Terrassa, Còrdova, València, Rubí o Vitòria-Gasteiz, on la mostra es va modificar i reinaugurar després d’integrar-hi noves imatges. Aquesta capacitat de mutar és essencial: l’exposició canvia amb el temps, com canvien els cossos.

A l’Escorxador d’Igualada, dins el circuit del FineArt, la proposta incorpora també una dimensió instal·lativa i audiovisual: una sala fosca amb projeccions que converteixen els cossos en constel·lacions en moviment; teles gegants amb pells ampliades, cicatrius i textures reals penjades a l’espai; retrats a escala humana que conviden a mirar sense filtres.

“Som manada”, resumeixen les impulsores. Sense plantejar-ho com un procés terapèutic, reconeixen que sovint es produeixen transformacions personals: dones que es veuen belles per primera vegada, que es reconcilien amb la mateixa imatge i que troben un sentiment de pertinença.

El taller és gratuït i compta amb la col·laboració de l’Àrea d’Igualtat de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena (MICOD), el Departament d’Igualtat de l’Ajuntament d’Igualada i l’entitat Dones amb Empenta, reforçant la perspectiva de gènere del FineArt.