Els Urban Sketchers del Bages comproven que «pintar és un vici»

Cada traç és una manera diferent de mirar la ciutat, cada dibuix té una personalitat pròpia. Ho han demostrat aquest matí el grup d’Urban Sketchers del Bages durant la tercera trobada organitzada pel Cercle Artístic de Manresa. Una vintena de persones s’han trobat a Manresa per compartir llibretes, aquarel·les i mirades sobre l’entorn urbà.

Abans d’iniciar la ruta a les 10 del matí, el local del Cercle s’ha omplert de converses i de llibretes obertes. Uns ensenyaven dibuixos d’altres trobades, d’altres explicaven tècniques o idees sobre què havien pensat pintar per aquesta jornada. La majoria treballen amb aquarel·les i retoladors: alguns amb un estil més detallista; altres, amb línies més fines i sintètiques. Tots, però, amb la mateixa voluntat de capturar un lloc precís de Manresa.

Entre els participants hi ha Allison Newman, veïna de Santa Margarida de Montbui, però d’origen anglès. Fa 35 anys que és a Catalunya, va venir d’un poble del costat de Manchester i explica que li agrada molt pintar, “ho he fet des de sempre, però no tinc cap formació professional. Ho faig perquè em relaxa”. Forma part tant dels sketchers del Bages com dels de l’Anoia, tot i que apunta que al seu poble d’Anglaterra, també hi ha un grup d’urban sketchers, però encara no hi ha anat mai a pintar.

La Cristina Sánchez, de Navarcles, va participar en la primera trobada del 2024, quan va dibuixar un edifici al costat de Can Jorba. “Aprofito totes les oportunitats per anar a pintar a l’exterior. No és només pintar, hi trobo companyonia, ens ajudem mútuament, no és cap concurs”, assegura. I afegeix, “col·laborem tots, xerrem, i després fem un pica-pica mentre ens ensenyem els dibuixos”. Per a ella, pintar “és un vici”. Ha sortit amb grups a Joncadella, ha pintat a les Torres de Fals de Fonollosa; a Callús, les Tines dels Manxons, a Gaià, a Sant Climent de Llobregat, Arenys de Mar, Villaviciosa i Oviedo, entre d’altres. 

El grup s’ha desplaçat fins arribar al carrer dels Llops, darrere dels jutjats de Manresa, on hi ha bancs per seure i veure la basílica de la Seu. No totes les 20 persones s’han posat a dibuixar, hi havia gent que només acompanyava, observava i feia fotografies. Entre els aficionats al món de la pintura, Enric Pascual ha desplegat una petita taula plegable on hi ha col·locat els pinzells, la capsa d’aquarel·les, el drap i l’aigua. Tothom anava molt ben preparat. A més dels estris de pintura portaven tamborets.

L’Enric i la Cristina s’han assegut de costat i miraven des de la mateixa perspectiva. “Altres vegades ja hem dibuixat sobre el mateix, i no queda igual”, deia l’Enric. “Això és el millor, veure els diversos estils”, afegia la Cristina. El més difícil, però, és “calcular les mides”, admeten, a part del temps limitat de què disposen.

Per altra banda, l’Allison pintava sobre un suport de cartró embolicat amb paper kraft, i utilitzava Gansai Tambi, unes aquarel·les japoneses tradicionals conegudes pels seus colors intensos i cremosos.

Maria Jesús Royo i Àngels Borrós, de l’organització, expliquen que la iniciativa va néixer el 2024 coincidint amb el centenari del Cercle. “Els grups d’urban sketchers s’han fet molt famosos arreu de Catalunya”. La pràctica, originària dels Estats Units, consisteix en dibuixar escenes urbanes in situ amb tècniques ràpides i senzilles. “A més de dibuixar és una trobada per compartir amb altres persones, però sense cap competitivitat. Venen per passar-s’ho bé i estar en comunitat”.