Un cantautor fascinat per Montserrat

“Ens has deixat a tots en un núvol”, li deien a Ferran Palau després del concert de dijous al Teatre Municipal l'Ateneu d'Igualada. Un grupet de joves seguidors, tímids com ell, es van esperar per saludar-lo i comprar-li algun dels discos que ell mateix portava. L’estesa de vinils un al costat de l’altre feia patxoca. També hi havia "Aniversari feliç", el seu vuitè àlbum en solitari, que ha publicat aquest gener coincidint amb els seus 43 anys.

S’hi poden trobar cançons amb el seu estil habitual: estampes breus que evoquen l’amor i la calma. A Igualada, a més, les va presentar despullades d’artificis. Tan sols es va acompanyar de la violoncel·lista Bruna González. “Fa molt poc que ha aparegut a la meva vida”, explicava. “Però ella té molt a veure en com sona el nou disc”.

Peces més suaus

Ferran Palau pateix otoesclerosi, una malaltia degenerativa crònica que afecta l’aparell auditiu. Des de fa vint anys que es va quedar sord de l’orella esquerra. Això fa que cada cop aposti per cançons més suaus. En aquest disc ha renunciat a la base rítmica de baix i bateria i ha incorporat instruments de corda i vent.

Segueix fascinat per la muntanya de Montserrat, que veu cada dia. També per artistes com el nord-americà Sufjan Stevens. Al menjador de casa hi tenen una foto emmarcada del cantautor, amb una espelma encesa.

Stevens es va fer present en la primera cançó de la nit: "(21)". És la que dedica a la seva parella i diu: “avui m’he llevat com nou / He somiat que estàvem junts / I no recordo ben bé on / En celebrarem 21”. A partir d’aquí va anar enllaçant peces sobretot noves, sense presentar-les. Palau tocava la guitarra i la violoncel·lista l’acompanyava fregant cordes, pessigant i subratllant.

20 anys de cicle

La parella de músics van ser a Igualada convidats pel cicle Músiques de butxaca, que ja porta una vintena d’anys. Són concerts de petit format on es busca la proximitat. En un inici tenien lloc al vestíbul del teatre i després ja es van traslladar a l’escenari. Quan el cantautor Quico Tretze es va fer càrrec de la programació, es va moure a la disposició actual.

Ara els músics toquen d’esquena al pati de butaques d’aquest teatre modernista, acabat de renovar. El públic és el que hi cap a l’escenari, poc més d’un centenar de persones. Dijous les entrades estaven esgotades. “Tant de bo un dia es pugui omplir tot el teatre”, deia Palau. “Però mentrestant, això està molt bé”.

Pel tram final del concert va deixar algunes de les seves cançons més conegudes, com "Cel clar" o "El teu lament". No va incloure "Univers" i "Kevin", les seves dues cançons més populars. Ningú del públic tampoc es va atrevir a demanar-les en veu alta.

El cicle Músiques de butxaca segueix amb la saxofonista Marta Duran (27 de març) i Tomeu Penya (24 d’abril) que també té les entrades exhaurides i podria ampliar-se amb una segona data.

Ferran Palau també continuarà presentant el seu disc i el pròxim dissabte 21 de març (19 h) se’l podrà escoltar a la llibreria i espai cultural La Tempesta de Balsareny.

Subscriu-te per seguir llegint