Berga acull "La Tempesta" de la Llar: la imperfecció se celebra al teatre

«Pujar a l’escenari i posar en paraules allò que ens costa i allò que ens surt bé». Així defineix Gerard Vilardaga (Berga, 1977) La Tempesta, obra que ha dirigit juntament amb Iris Hinojosa (Navarcles, 1984) amb intèrprets de la Fundació La Llar (Avià) per a persones amb discapacitat. L’estrena es farà aquest divendres en una doble funció -amb debat final inclòs- al Teatre Municipal de Berga, la primera per a instituts (12 h) i la segona dirigida al públic general (19 h). La tercera representació, ja programada, es farà el dia 20 (12 h) al Blat de Gironella pels alumnes del Baix Berguedà.

Iniciativa de la Fundació La Llar, centre per a persones amb discapacitat intel·lectual i física, el projecte fa tres anys que funciona, els dos darrers sota la direcció d’Hinojosa i Vilardaga. Actualment integrat per deu usuaris de La Llar, el projecte pretén obrir les inscripcions a persones externes a la Fundació: «tinguin o no discapacitat, entre els actors no hi ha cap diferència», assegura l’actriu Marina Morral (Berga, 1998).

El grup va presentar l’any passat una obra sobre la trajectòria professional que solen seguir les persones amb discapacitat, «feines essencials sovint associades a la precarietat laboral, però imprescindibles en el nostre dia a dia», assegura Vilardaga. Enguany, continuant amb la voluntat de «sensibilitzar la població a partir de la cultura», diu el director, porten a escena La Tempesta, una obra basada en les experiències personals dels actors. «Comencem explicant allò que ens fa més por i acabem amb el que ens fa més feliços», explica Morral que, assegura, «el millor de l’obra és el final».

La Tempesta, «que no té res a veure amb Shakespeare», diu el director, neix a partir de les improvisacions que els mateixos intèrprets feien a les classes i no se n’ha escrit cap guió: dalt de l’escenari, els actors gaudeixen de la llibertat d’explicar com si no fos en una obra de teatre, les seves vivències. «Volem que sigui el més proper a la realitat possible», continua. El que sí que han assajat, però, són les coreografies.

Aquest any, «hi ha molt més ball», explica Marina Morral. L’obra, que no té escenografia, inclou un suport audiovisual «que aporta un to més oníric», diu Vilardaga, i acompanyament musical i té una durada (aproximada) de 35 minuts. «Massa curta», assegura Morral, que, espera, l’any vinent pugui incloure «encara més teatre».

L’obra de La Llar va tenir, en la seva anterior edició, molt bona rebuda. Enguany, amb taquilla oberta i un projecte més ambiciós que crida a «celebrar la imperfecció» assegura el director, s’espera que la resposta del públic sigui igual de bona. «Tenim moltes ganes de l’estrena», diu Morral que, afegeix, li agradaria poder portar la funció a altres indrets de Catalunya.