"La Patum per la tele? On vas a parar, la Patum es viu a la plaça"

"Quan encara tenia cabell, fa vint-i-cinc anys", va explicar el Manel Medina, director de Televisió del Berguedà, "recordo que se'm va acostar un home i em va dir 'què és això de fer la Patum per la tele, no home no, la Patum s'ha de viure a la plaça!'". Tenia raó aquell patumaire desfermat? "Ara, aquell home ja té 83 anys i quan me'l trobo pel carrer després de la Patum em dona les gràcies perquè ella i la seva dona gaudeixen veient-la a la televisió ... això és comunicació".

El Manel va explicar l'anècdota divendres al vespre en recollir el Premi a la iniciativa periodística local en l'acte de lliurament dels Premis Batec, organitzats per la Demarcació de la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Davant del seu equip -Marc Riu, Èric Calderer, Alba Martínez, Fermí Riu i Hèctor Aranda-, no es vantava de tenir la raó ni expressava una supèrbia mal dissimulada. Tot el contrari. "La Patum saps quan comença, però no quan acaba, no obstant això, ho gaudim molt, l'equip treballa hores i més hores perquè tot surti bé", va reconèixer, fent de la passió la raó de ser d'un projecte -la retransmissió de la gran festa en directe des de l'any 1993- que té el reconeixement de l'audiència. "Sumem més de 240.000 espectadors", va revelar, una xifra colossal per a una televisió local.

De la misèria emocional a l'èxit esclatant

En una Sala del Claustre del Museu del Barroc de Catalunya, a Manresa, plena a vessar, l'altre guardó del Premi a la iniciativa periodística local se'l va endur un projecte jove, la proposta multiplataforma El Ganxo, que s'integra a la cooperativa Gedi Media i va néixer "en una setmana" per donar una àmplia i innovadora cobertura a les retransmissions dels partits del Baxi Manresa de la Lliga ACB de bàsquet. Carles Jodar, la veu d'El Ganxo, va recordar com es va ensorrar anímicament i va quedar sumit "en la misèria emocional" després que Ràdio Manresa l'apartés de les locucions dels duels de l'equip capdavanter de la ciutat.

"La cooperativa toca diferents àmbits i tenien ganes de fer comunicació", va explicar el reporter: "per mi va ser un cop molt dur que em fessin fora de Ràdio Manresa, de fet encara hi ha un directiu que va dient pels llocs que jo soc un mal professional; vaig començar a de fer periodista en mitjans de comunicació quan tenia setze anys, en fa quaranta, i aquest va ser el pitjor moment, però el Norman i la gent de la cooperativa em va recollir de la misèria emocional, la més forta de la meva vida, i em van proposar d'exportar el que ja feien en el món dels videojocs als partits de bàsquet, i així en una setmana va néixer El Ganxo".

Al seu costat, van pujar a l'escenari a rebre el guardó de mans d'Eduard Font, vicepresident de la Demarcació i redactor de Regió7, antic company del Carles a la ràdio, la Marina Huete, la Berta Giralt, l'Arnau Cunillera i el mateix Norman. "Fer periodisme a les xarxes no és fàcil", va afirmar López: "però és important fer-ho i combatre les males praxis, nosaltres ho fem amb humor i rigor". Sobre El Ganxo, va confessar que "és una aventura que no sabem on ens portarà". Una veritat com un temple perquè, com va explicar Jódar en una breu i distesa conversa amb altres premiats que va obrir l'acte, fins i tot es van atrevir a "retransmetre el pas de les cabres de la transhumància per Manresa" i de resultes d'aquesta singular iniciativa "ens han demanat que porten la comunicació de la transhumància".

Ja siguin les emocions del Baxi, el trànsit tranquil de les cabres o la polèmica presència de l'Hapoel israelià a la ciutat, El Ganxo va creixent i "no sé pas" quin serà el proper pas, advertia Jódar.

L'emoció de Gonçal Mazcuñán

La història de Regió7 no es pot entendre sense tots i cadascun dels periodistes que hi han passat i els qui avui en dia en formen part, amb una generació de joves talents que està agafant el relleu de plomes rellevants del diari. Un dels noms propis que destaquen en aquest trajecte de gairebé mig segle és el Gonçal Mazcuñán, membre fundador i director durant 24 anys. Divendres, en rebre el Premi Trajectòria, qui va ser també el primer president de la Demarcació va traspuar l'emoció pel reconeixement: "en la nostra professió no és habitual rebre felicitacions, per tant, el dia que ens feliciten, gaudim-ho", va dir davant del micròfon i amb la família al davant.

"El premi a la trajectòria és un premi compartit amb molta gent", va començar dient Mazcuñán: "recordo els inicis, quan ens emborratxàvem amb l'olor de la tinta fresca". L'ofici de periodista i la mateixa naturalesa de la premsa escrita no han canviat perquè l'essència és mirar i explicar, però en un altre ordre els canvis han estat brutals. "La tecnologia és una eina extraordinària que ens facilita i ajuda, però mai podrà substituir el nostre compromís i la voluntat de ser constants i honestos i d'elaborar continguts per estar al costat de la gent", va afegir, i va concloure amb un prec als professionals del periodisme de la Catalunya Central: "no defalliu, no defalliu en el repte constant de ser honestos, rigorosos i creïbles, competents en els continguts adreçats a una ciutadania que creix en coneixement, compromís i sentiment de pertinença".

La veu infatigable de Josep Genescà

"Explicar el que passa al nostre poble és cuidar-lo i fer comunitat", va reivindicar Josep Genescà, l'altre Premi Trajectòria de la vetllada. Des dels micròfons de Ràdio Puig-reig, que dirigeix d'ençà del 1988, Genescà s'ha convertit en una de les veus més escoltades del Berguedà i en un dinamitzador perseverant de la vida associativa. El cicle de xerrades Fòrum 10que organitza des de fa 34 anys aplega en cada edició professionals destacats en els diversos camps de la comunicació.

"Miro enrere i veig aquell noi que el 1978 va agafar un micròfon per primera vegada", va rememorar Genescà, visiblement satisfet per la distinció i l'homenatge de la professió. "Ràdio Puig-reig és un projecte modest que dona veu a la gent i el territori", va explicar. Una feina que omple i, alhora, exigeix moltes hores de dedicació: "vull fer un agraïment a la meva dona, la Cèlia, i el meu fill, el Lluís, que deia que la ràdio li havia robat el pare".

De Basté a Villarejo

Entre el públic hi havia una presència que no podia passar desapercebuda, i no només per la seva alçada. El vigatà Jordi de Planell va ser reconegut amb el Premi Periodista de l'Any per la revelació en exclusiva d'àudios de l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo, relacionats amb l'Operació Catalunya contra els líders del procés independentista. I a la platea l'acompanyava per fer-li costat en un dia tan especial el seu cap al programa "El món a Rac1", el conegut periodista Jordi Basté, líder de la ràdio matinal del país.

"'El món a Rac1' és un programa extremadament canviant, l'escaleta del dia anterior és orientativa perquè la idea és explicar allò que està passant contínuament, què passa i perquè està passant", va començar comentant el periodista osonenc. Quan va ser conscient que probablement tenia un material periodístic de primer ordre entre les mans, Planell va consultar amb la gent del seu entorn perquè validessin les seves impressions. "Estava a l'AVE i hi havia uns italians borratxos que feien soroll", va revelar, "per això em vaig tancar dues hores al lavabo del tren per poder escoltar els àudios del Villarejo". El guardonat va admetre que "quan rasques i a algú li pica, senyal que estàs fent bé la feina".

En el seu parlament d'agraïment, Jordi de Planell va tenir un record per al pare "que els diumenges a la tarda em portava a la redacció d'El 9 Nou i per la mare que cobria les seves absències". D'aquelles visites al diari osonenc, quan encara era un marrec, en 'culpa' per explicar l'afició pel periodisme. El premiat va tenir també unes paraules per Basté i l'equip de la ràdio i, finalment, com no podia ser d'una altra manera, "també vull donar les gràcies al comissari Villarejo", provocant les rialles dels presents.

Un premi per la policia

Periodistes donant un premi a policies pot semblar una acció, d'entrada, temerària. Però el Premi Plata que reconeix el bon tarannà de persones i institucions en el tracte amb la premsa va recaure en l'Oficina de Comunicació de la Regió Policial Central dels Mossos d'Esquadra. "És un honor rebre aquest premi, que posa en valor la feia de l'Oficina", va reconèixer Elisabet Vidal, acompanyada dels companys Carles Vallès i Anna Suárez, membres d'un equip que també completa la Dúnia.

"La nostra feina és verificar les dades i oferir informació rigorosa als periodistes", va explicar l'anoienca Vidal, que alhora va valorar que "la relació de confiança i professionalitat és una peça essencial per tal que la ciutadania tingui una informació veraç i contrastada". I, malgrat tot, no sempre es pot explicar tot: "hem de trobar l'equilibri entre el dret a la informació, les investigacions policials i el dret a la intimitat; és complicat, perquè no es pot donar cap informació sensible que pugui comprometre persones, drets i investigacions, però la nostra feina és trobar aquest equilibri".

L'anvers del Premi Plata és el Premi Plàtan, que reconeix les dificultats que tenen els periodistes per fer la seva feina. El dubtós honor va recaure en l'Autoritat del Transport Metropolità i el Departament de Territori. Per sorpresa de ningú, no hi va haver cap representant de l'ens a Manresa per rebre el guardó que, en aquest cas, era una cistella amb plàtans. No obstant això, es va projectar un vídeo en el qual Esther Domingo, cap de Comunicació de Territori, va entomar el missatge. "Hem de veure perquè rebem aquest premi i treballar per intentar que l'any vinent puguem ser mereixedors del Premi Plata", va apuntar Domingo: "tenim molts projectes i iniciatives a les vostres comarques que properament explicarem".

El motiu del 'disgust' de la premsa amb Territori van ser els entrebancs que van sorgir en explicar la campanya informativa de la integració tarifària de les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès a la setena corona de l'ATM de Barcelona. Ja ho saben, tenen un any per anar-se esmenant.

L'any vinent, a Berga

El mandat de Mar Martí i el seu equip ha arribat al quart i últim any i tocarà fer eleccions -si hi ha més d'una candidatura- per renovar la direcció de la Demarcació. En la seva intervenció, l'actual presidenta de l'entitat creada el 2014 va afirmar que "tanquem un cercle" amb el retorn de l'acte a Manresa després de passar per Berga, Vic i Igualada. "El periodisme de proximitat és un punt de referència per bona part de la ciutadania i una eina per lluitar contra les 'fake news'", va dir Martí, elogiant "la diversitat de propostes informatives" del territori. Així mateix, va destacar que "el 2025, la Demarcació va organitzar una trentena d'actes". Joan Maria Morros, igualadí, cap d'informatius de Rac1 i degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, va incidir en el parlament final en la importància de lluitar contra el fenomen de les informacions falses i va destacar els tallers que es fan als instituts per conscienciar els joves contra "la intoxicació de les xarxes socials".

La vetllada, quan el rellotge encara no havia arribat a l'hora i mitja de durada, es va cloure a l'exterior de la sala amb una copa de cava i un tall de coca per celebrar que, un any més, la Demarcació i el periodisme continuen dempeus malgrat les envestides dels seus enemics habituals. D'aquí a dotze mesos, els Premis Batec es lliuraran a Berga.

Subscriu-te per seguir llegint