L'exposició sobre la Manresa de l'any de la mort de Franco es fa digital a memoria.cat

El portal memoria.cat de l'Associació Memòria i Història de Manresa ha incorporat la informació que es va generar amb l'exposició "Manresa, 1975. L'any de la mort del dictador", inaugurada l'octubre de l'any passat a l'Espai Plana de l'Om de la capital bagenca. La mostra es va realitzar amb el suport de la Fundació Irla i la col·laboració de Comissions Obreres i l'Ajuntament de Manresa i fa una mirada polièdrica a la ciutat de fa cinquanta anys, la de la mort de Franco.

L'exposició s'estructura en quatre àmbits: els precedents, els barris, la cultura i la política, a més d'una cronologia. Franco va morir el 20 de novembre del 1975, un any marcat a Manresa per les activitats dels barris i les entitats, dels moviments obrers i dels partits catalanistes clandestins, però també pels actes de repressió, que no van baixar tot i l'evidència del final de la dictadura.

En el primer àmbit, s'explica com en el context d'un auge de les iniciatives de reivindicació de la cultura catalana, "entitats manresanes com els centres excursionistes, CineClub, l’escoltisme, els esplais o les agrupacions folklòriques, també contribuïen a l’activisme cívic". En aquest punt, l'exposició mostra dues portades del diari "Manresa", de caràcter feixista: una, a tota pàgina, amb una gran fotografia del dictador i el titular "Franco, ha muerto"; i l'altra, del 24 de novembre, amb la crònica del funeral i, al capdamunt de la portada, "Juan Carlos I. Rey de todos los españoles".

Sobre els barris, l'exposició recorda que la construcció de zones residencials va tenir la missió d'acollir immigrants. En una ciutat que havia augmentat dels 52.216 habitants del cens del 1960 als 66.207 del 1975, el moviment veïnal i sindical es va moure per superar les problemàtiques relacionades amb l'habitatge i els serveis.

El juliol del 1975, els prínceps Juan Carlos i Sofia van inaugurar els pisos de la Font dels Capellans, però poc després es va fer evident que tenien greus mancances. Vials sense asfaltar, comunicacions complicades, la falta de serveis, ... eren reclamacions que sovintejaven en molts barris de la ciutat.

En el camp de la cultura, les entitats intensificaven la seva activitat. Un exemple va ser l'organització d'un concert de Lluís Llach al Kursaal el 21 de març del 1975, a iniciativa dels veïns del barri del Poble Nou, el primer recital del cantautor de Verges després de la ja famosa actuació a l'Olympia de París.

La mostra té les aportacions de Joan Aurich, Francesc Comas, Ramon Fontdevila, Josep Huguet, Ignasi Perramon i Joan Maria Serra, a més de la cessió de materials de l'arxiu personal de Ramon Estrada i Carbonell feta per la família Estrada-Carbonell.

Subscriu-te per seguir llegint