Sabies que el primer videojoc creat en català està basat en el trobador medieval Guillem de Berguedà?

El mateix temps que al Japó es llançava la primera entrega de Super Mario Bros., a Catalunya s'estrenava el primer videojoc creat íntegrament en català. Aquest gran avenç es va assolir el 1985, fa més de 40 anys, amb la publicació de Guillem de Berguedà, un joc d'aventura conversacional i d'estratègia ambientat en la Catalunya medieval i basat en la figura d'aquest conegut trobador que va viure al segle XII. A banda d'això, permetia "visitar" més d'una trentena de poblacions catalanes, com ara Manresa, Cardona, Solsona, Moià i, per descomptat, Berga.

El joc va ser creat pel moianès Joan Argemí i d'Abadal (1944-2013), que va ser advocat, geògraf, antropòleg i, a més a més, un dels grans pioners del software i la programació a Catalunya. Basat en Les poesies del trobador Guillem de Berguedà, el llibre del medievalista Martí de Riquer, que n'havia fet la traducció al català modern, i publicat gràcies a una subvenció del Centre Divulgador de la Informàtica de la Generalitat de Catalunya, va suposar un abans i un després en l'àmbit dels videojocs en català.

Una complexa aventura recorrent tota Catalunya

Guillem de Berguedà va ser un trobador de tarannà sarcàstic i impetuós que es va fer conegut per les cançons satíriques que componia contra grans personalitats del seu temps, sempre amb un to denigrant i obscè. Després d'humiliar a Joan Ramon Folch III, vescomte de Cardona, aquest va començar a fer-li la vida impossible fins que el trobador el va assassinar a traïció. Arran del succés, hauria de fugir de Catalunya per evitar les represàlies, i el videojoc està basat en tot aquest context.

El joc convida a posar-se en la pell del trobador mentre viatja per tota Catalunya a la cerca d'un cofre meravellós. Per això, en tot moment la pantalla consta de dues parts diferenciades: a l'esquerra, un mapa simplificat de Catalunya que permet fer parada en més de trenta poblacions i pel qual el jugador es pot moure lliurement, i, a la dreta, el quadre on es va desenvolupant la trama de forma conversacional —amb frases que situen el jugador en cada indret i que li detallen els moviments que pot fer en cada cas—, en cap cas s'hi veuen personatges.

A l'inici de la partida, el trobador desperta al monestir de Santes Creus (Tarragona) i se li ofereix de prendre un punyal. A partir d'allà, es pot avançar cap al nord, el sud, l'est o l'oest —segons les preferències del jugador—. D'aquesta manera es van descobrint i visitant nous indrets, descrits mitjançant frases breus, sovint amb un toc d'humor, i es troba amb diferents personatges, com un monjo, una noia, un soldat o un poeta.

En arribar a Cardona, per exemple, el jugador té l'opció de pujar al castell, on es troba amb el Compte de Cardona, descrit com "el teu enemic vital". Un cop a dalt, fins i tot hi ha l'opció de matar-lo amb el punyal, tal com va passar en la vida real. Manresa, en canvi, és descrita com un lloc on hi ha "queviures de tota mena", una referència al fet que durant l'edat mitjana era un important centre mercantil i on el jugador pot comprar menjar per anar sobrevivint. I a Berga, el trobador pot retrobar-se amb la seva estimada Arondeta (oreneta, en català modern), a qui Guillem de Berguedà li va dedicar un poema.

Malgrat això, no és un joc fàcil de finalitzar. Hi ha una infinitat d'accions possibles que poden condicionar el destí del jugador, així com alguns punts foscos on és fàcil quedar atrapat en bucles dels quals costa sortir. Això pot passar, per exemple, quan el personatge es perd pels boscos dels Pirineus o per la platja. A més, el temps és limitat: cal trobar el tresor abans que el protagonista mori de fam, un factor que afegeix pressió i estratègia a l’aventura.

Un gran avenç pel mercat del videojoc en català

El videojoc es comercialitzava en cintes de casset i es podia jugar en formats d'Amstrad CPC —una sèrie d'ordinadors formats per una pantalla de color i un teclat que es van començar a produir durant la dècada dels 80—.

En aquells moments, quan internet amb prou feines feia les seves primeres passes, el joc va tenir una molt bona rebuda. En poques setmanes va arribar a unes 5.000 persones i, tot i rebre algunes crítiques pel seu elevat nivell de complexitat, va contribuir a obrir un nou espai de mercat per als videojocs a Catalunya.

A més de passar una bona estona amb una tecnologia pionera, que en molts casos encara era desconeguda, els jugadors també van poder descobrir la figura i la història del cèlebre trobador Guillem de Berguedà d'una forma distesa i divertida.

Subscriu-te per seguir llegint