L'amor, trenta-dos anys després

La peça número cinquanta de Jordi Casanovas, que també en signa la direcció, "Goteborg", va passar per la sala gran del teatre Kursaal de Manresa en dues funcions. Interpretada per Roger Coma, Maria Molins, Jan Mediavilla i Berta Rabascall, "Goteborg" és la història d’un retrobament, un viatge al passat i un impossible de realisme màgic: canviar-lo.

La Paula (Molins) truca a la porta d’en Sergi (Coma). Fa trenta-dos anys que no es veuen. Una discussió o un malentès entre glops d’Schnapps (beguda alcohòlica destil·lada) durant el viatge de final de curs de COU, abans d’un concert de Depeche Mode a Goteborg. Prèvia entrada a la universitat i ara, trenta-dos anys després, la Paula ha tornat. Viu fora de Barcelona i ha tornat de visita diu. A casa el seu pare ha trobat el seu dietari de joventut. Sap què va passar aquella nit. Li vol dir a en Sergi, però també vol saber què ha fet al llarg de la seva vida.

La conversa entre en Sergi i la Paula és curiosa, amable i virtuosa. Sense necessitat d’afecció durant la conversa, però amb la mateixa intensitat que podria tenir un enfrontament més agut i elevat, els dos des d’un relat fascinant i convincent, discuteixen les seves reflexions, punts de vista, opinions, vivències. Aquestes percepcions són molt íntimes i han superat, evidentment, un estadi de dolor per poder ser exposades públicament i compartides. Com petits assaigs personals de l’amor, enamorar-se, la química necessària… I malgrat la distància, permet la conversa, malgrat el regust amarg, que intenta passar a dolç o a menys amarg, el que són els elements de la intersecció, els elements en comú.

El treball dramatúrgic de Casanovas és d’una identitat gentil, amarada d’un filtre, en aquest cas el de la proximitat, el de l’empatia, el protagonisme humà de la història i ser espectador d'allò que, moltes vegades, s’haurà desitjat: canviar el passat. La presència a escena del Sergi i la Paula de divuit anys (Mediavilla i Rabascall) objectiva la història dels protagonistes i la possibilitat de reconcialició i esmena. L’efectivitat del realisme poètic, és palès. La necessitat d’històries potser més petites, però tan poderoses com aquesta de "Goteborg", malgrat estar fets amb tècnica Kintsugi, en lloc d’amagar les pròpies esquerdes, realçar-les, com diu el text. I en un moment que només destaca la bellesa i el seu potenciament amb distorsió, revelar les pròpies cicatrius i mostrar-les, quina fita.

El conjunt interpretatiu del muntatge és homogeni, eficaç i eficient, sobretot perquè els precisos personatges esdevenen diàfans relators i relatores dels fets i les circumstàncies, en aquest relat de proximitat acomiadat amb merescuts aplaudiments.

Subscriu-te per seguir llegint