Estela de Castro, fotògrafa: "Els animals no són mascotes, són un membre més de la família"

No són mascotes (paraula prohibida). Ni són persones (tampoc els cal). Ni objectes decoratius (tot i que alguns s’ho pensin). I molt menys, éssers per explotar en benefici propi (i detriment seu). Són, simplement, un més de la família. Com tu i com jo, com la mare, el pare, els nens i els avis. «Els éssers que més vaig plorar de petita eren els animals que teníem a casa, i hi havia gent que em preguntava com és que no plorava més l’avi, però és que a l’avi el veia de tant en tant i al gos el veia cada dia». Són paraules d’Estela de Castro, un dels caps de cartell del festival de fotografia FineArt, que ha convocat una trentena d’exposicions de fotografia a Igualada. El projecte de la madrilenya, "Retratos de familia", no deixa indiferent.

«Vaig retratar famílies multiespècie, en les quals els animals són un membre més, iguals en importància que les persones», explica l’autora d’una de les mostres més impactants del festival, que tanca portes aquest diumenge en 14 espais de la ciutat. «Jo visc amb animals, són els meus fills», explica l’Estela, que va compartir infantesa amb dos gossos, el Dustin i l’Alèxia. Prop de la cinquantena, encara recorda el dolor de la pèrdua que va experimentar.

«Tots els animals dels retrats tenen nom i una història al darrere», apunta: «n’hi ha que vivien en santuaris on els havien dut després de patir lesions o maltractaments, hi ha xais i gallines rescatats de la indústria alimentària. Els animals no són per fer bonic ni per servir-nos a nosaltres, tenen una identitat pròpia, individus de ple dret».

Instal·lada en l’ampli espai expositiu de Cal Boyer, al Museu de la Pell, la mostra té el seu origen en la presa de consciència que De Castro va viure ja fa molts anys. «De petita, entenia que els animals hi eren per servir-nos o per menjar-nos-els, però no anava més enllà», assegura: «vaig haver de desaprendre aquesta manera de pensar». L’adopció d’una gata la va ajudar a canviar la mirada. I avui dia, la fotògrafa afirma que «jo els veig com a éssers suprems, els animals ensenyen, són els meus mestres».

"Retratos de familia" és un projecte que va néixer gairebé sense voler. «Hi havia gent que em feia un favor per la meva feina i no me’l volia cobrar, per compensar-los els feia un retrat de família, perquè a mi m’agraden, sobretot els antics, quan la gent es posava bé a la foto i després la penjava en un lloc destacat de casa», recorda: «i per casualitat, moltes d’aquestes famílies tenien gossos i els vaig incorporar als retrats».

L’empenta definitiva va arribar quan des de l’editorial La Fábrica van convidar-la a ser una de les fotògrafes d’un llibre col·lectiu sobre l’Espanya contemporània. «Jo pensava que no tenia cap treball que s’hi escaigués, però els vaig dir que feia retrats de famílies multiespècie i em van dir que sí, que això era l’Espanya d’avui», afegeix. Va convèncer tan la seva proposta que una de les imatges va anar directament a la portada del volum.

L’exposició es va estrenar a La Térmica, de Màlaga, després va fer cap a l’Espai DKV de Saragossa i es pot veure per primer cop a Catalunya en el marc del FineArt. Vegana per convicció, fora dels retrats van quedar «els qui exploten els animals», puntualitza De Castro. Per tant, «no hi ha ramaders, ni ningú que exploti o maltracti animals».

La madrilenya va parlar del seu projectes en l’acte inaugural del FineArt i va convidar els assistents a fer-se un retrat de família en un set especialment preparat amb figures d’animals. L’exposició presenta una selecció de la seixantena llarga de fotografies realitzades arreu de l’estat i l’Estela se sent satisfeta que l’especisme sigui «un tema que avui dia està sobre la taula» del debat públic. «Tampoc vaig fotografiar animals salvatges, que no haurien de viure en cases sinó estar lliures», conclou.

Sobretot hi ha gats i gossos, però també altres animals com xais, gallines i un parell de porcs vietnamites que provoquen la simpatia de l’espectador, a qui l’assetja incruenta una pregunta: com t’ho vas fer per tenir-los quiets?. «Els gossos és fàcil, els gats no, si diuen que no, és que no, però sovint costava més tenir quiets els humans que els animals, els qui, al cap i a la fi, estaven amb la seva gent, amb les persones amb qui se senten bé», rememora De Castro, que ja ha donat el projecte tancat. Fins diumenge, tot un luxe a Igualada.

Subscriu-te per seguir llegint