Els westerns de John Sturges

Ja hem parlat en lliuraments anteriors d’Anthony Mann i de Delmer Daves. Un altre dels directors americans que en els anys 50 van esclatar dins del gènere western fou John Elliot Sturges (Oak Park, Illinois, 1910), l’alçada física del qual (1,88 m) li permetia mirar de front els grans actors que dirigía al set i encalçava a cavall pels voltants d’Old Tucson, a Arizona. Es va exercitar com a muntador i en el camp dels documentals va col·laborar amb William Wyler en temps de la II Guerra. M’agradaria destacar quatre dels seus films del gènere, a fi que vegeu de què podia presumir el xicot, un cop la Columbia l’entrenés en la serie B.

"La conspiració del silenci" (1955) no seria un western per la seva ubicació en el temps, però sí, clarament, pel guió i l’ambientació. L’arribada d'un misteriós foraster al poblot de Black Rock l’any 1945 desvetlla l’animositat dels habitants, que amaguen un secret de sang. A Spencer Tracy –llavors de 54 anys i pendent del mam- li va agradar el personatge del veterà esguerrat i va aconseguir premi a Cannes, però l’Oscar se’l va endur el company Ernest Borgnine per la neorealista Marty. La utilització del cinemascope i de la profunditat de camp resulten impressionants.

L’enfrontament a trets entre Wyatt Earp, els seus germans i Doc Holliday contra els Clanton, els McLaury i Billy Claiborne a Tombstone (Arizona), el 26 d´octubre de 1881, ha estat present a la pantalla en diferents ocasions. A part de la versió del mestre John Ford a "My Darling Clementine", el film més famós i aconseguit sobre els fets és "Duel de titans" (1957), amb Burt Lancaster fent de Wyatt i Kirk Douglas estossegant i traguinyant com el pistoler i jugador John Doc Holliday. La llegenda per damunt de la realitat, amb el focus posat en la relació sadomasoquista entre Holliday i la seva xicota Big Nose Kate. La cançó de Dimitri Tiomkin és un clàssic, cantada per Frankie Laine.

"L’últim tren de Gun Hill" (1959) oposa la venjança amb el deure, la justícia amb l’amistat. Un expressiu Kirk Douglas és un xèrif que es trasllada a Gun Hill per capturar els dos vaquers que han violat i matat la seva dona índia, i acaba per descobrir que un d’ells és el fill d’un poderós ramader, abans bon amic seu. Amb una part final que podria recordar El tren de les 3.10, encara que amb un desenllaç violent, presenta un Anthony Quinn en un personatge ple de tràgiques contradiccions.

"Els set magnífics" (1960) és un superwestern farcit d’estrelles, com Yul Brynner, Steve McQueen, Eli Wallach i Charles Bronson. La història dels set mercenaris que ajuden un poble mexicà a lluitar contra els bandits de Calvera és un afortunat remake d’"Els set samurais", film d’Akira Kurosawa de 1954. Els moments d’acció resulten encomiables, sense deixar de banda les característiques de cada personatge i les seves motivacions. Banda sonora famosíssima d’Elmer Berstein. Hi va haver tres seqüeles, cada cop menys afavorides, i una nova versió d’estalvi d’Antonhy Fuqua amb el seu amic Denzel Washington cap de cartell.

Subscriu-te per seguir llegint