El Konvent exporta la Mediterrània a Igualada

Durant més de tres setmanes, la ciutat d’Igualada va estar plena de persones passejant amb un mapa entre els dits. Al barri del Rec, per exemple, s’hi podia trobar el local de l’associació La Maca amb una taula ben parada al mig. És en un antic magatzem adober on la igualadina Jana Carbonell hi va exposar una sèrie de fotografies on es fixava en les cadires que molta gent té a casa, per evocar les històries que atresoren. El FineArt va oferir 35 exposicions en 14 espais de la ciutat.

Ben a prop hi havia un dels espais que s’han obert per primera vegada, l’Adoberia Domènech. Es tracta d’una antiga fàbrica on encara hi ha els clots i els bombos on es treballaven les pells de manera artesanal. Dissabte va ser l'última ocasió per trobar-hi l’exposició “Mediterrani expandit”, que reuneix fotografies d’artistes procedents de Síria, Líban, Tuníssia i Algèria.

Només entrar apareixia el que podria semblar un menjador casolà amb fotos familiars. És obra de l’algeriana Wafaa Soltane, que va ser a Igualada per presentar-la. “És un projecte molt íntim”, confessava.

Sota els sostres de volta de l’antiga adoberia hi havia les imatges de migrants fantasmagòrics del tunisià Walid Ben Ghezala, la dura infantesa del libanès Nader Bahsoun, el diàleg interreligiós de la també libanesa Yasmina Hilal i l’humor del sirià Hussam Halawa. “He volgut explicar la història d’un superheroi inventat, el Zupperman”, explicava Halawa davant les desenes de persones que l’escoltaven.

L’acompanyava Rosa Cerarols del Konvent de Cal Rosal, el centre d’art del Berguedà que el mes de setembre passat va acollir en residència la desena d’artistes que donen sentit al projecte. “És una exposició col·lectiva fruit d’una experiència compartida”, apuntava Cerarols, que ha estat una de les comissàries. És la primera vegada que el Konvent convocava aquesta residència i tenen ganes de repetir-ho.

Menjar libanès i vi de Navàs

En l’acte hi va haver menjar solidari. El responsable va ser un dels artistes residents al Konvent, el libanès Renoz que hi viu des de fa un any i mig. Els ingressos del menjar i de les copes de vi natural de Vinyas d'Empremta de Navàs aniran a una organització libanesa que dona suport a persones desplaçades per la guerra. “M’interessa molt treballar a partir de la cuina. És una manera d’accedir a la gent molt fàcil, perquè tothom vol menjar!”, explicava aquest artista visual.

Renoz viu des del Berguedà la violència que pateix el seu país. “Intento no seguir el dia a dia de les notícies. Però vaig mantenint el contacte amb els amics i em genera molta ansietat”. Diu que aquí ha crescut el seu sentiment de ser mediterrani. “Compartim moltes similituds, hi ha moltes connexions, fins i tot la manera com ens relacionem amb la natura”.

Una generació, tres guerres

La vetllada va incloure l’actuació “Dissonant skies" de ghenwa (noiré) abou fayad. Un dels instruments que va tocar va ser una 'arpa boja' inventada per l’artista de circ Emilio Pino Naranjo en la seva estada al Konvent. La libanesa va projectar imatges domèstiques dels bombardejos que la seva ciutat va patir fa dos anys, juntament amb els missatges que s’enviaven entre amics i familiars per xarxes socials.

“La meva generació ha patit tres guerres”, lamentava. Sent que, malgrat el drama, hi ha qui desconeix que això està passant. “Ha arribat a un punt en què prefereixo pensar en gent a títol individual que grosso modo. Si generalitzo, detestaria a tothom. Però si miro persones, es fa tot més humà”. Creu que a Catalunya potser hi ha una mica més de sensibilitat que a altres punts d’Europa. “Esteu més actius políticament. Aquí és on hi ha hagut les manifestacions de suport a Palestina més massives”.

Subscriu-te per seguir llegint