Del criquet a la crítica social: així és ‘La Roja’, la nova pel·lícula de Marcel Barrena, que es roda a Manresa

“La ignorància és el motor del racisme i del feixisme”, assegura el director Marcel Barrena. I amb la seva nova pel·lícula, La Roja, pretén combatre aquest desconeixement mitjançant un cas molt concret: la selecció espanyola de criquet. El film té Manresa entre les seves localitzacions de rodatge, tal com ja va explicar Regió7.

El director d’El 47 relata que la idea del llargmetratge va sorgir arran d’una notícia que va trobar a la premsa: “Vaig veure un vídeo de la selecció espanyola de criquet en la seva primera competició oficial i em va sorprendre veure que tots els atletes eren asiàtics. Però els comentaris eren molt racistes, de l'estil: ‘Torneu a casa vostra’ o ‘Moros, no ens representeu’”. Així, el director va decidir abordar aquest tema i titular el llargmetratge La Roja d’una manera “completament irònica”.

La precisió del rodatge

“Parem, un núvol!”, exclama un dels membres de la producció. Tot l’equip es manté en suspens a l’espera que el núvol que s’ha posat just davant del sol es desplaci uns metres i la llum torni a l’estat de la presa anterior. Després d’escassos 30 segons, finalment es mou i es reprèn l’escena: “Tornem-hi, acció!”. Per enregistrar una escena de 10 segons es necessiten almenys 15 minuts entre preparació i obtenir la presa bona.

Això és quelcom al què els actors Carolina Yuste, Paco León i Óscar de la Fuente ja estan més que acostumats, però la majoria dels integrants de la pel·lícula no ho havien viscut mai. El repartiment està format pràcticament en la seva totalitat per actors no professionals d’origen asiàtic. “El criquet és molt més per a ells que el futbol per a nosaltres, és molt difícil d’entendre”, argumenta el director. És justament per aquest motiu que Barrena va optar per prioritzar la presència de persones que haguessin viscut aquesta passió en primera persona.

En el film, l’equip ha d’aconseguir el finançament necessari per participar en el campionat europeu i, per tant, hauran de superar diverses traves pel camí. Barrena assegura que l’esport és simplement una excusa per al llargmetratge: “El criquet apareix a la pel·lícula igual que l’Arca de l’Aliança a Indiana Jones”. El rerefons real del film és el racisme i la diversitat cultural, així com la unitat i el treball en equip. Aquests elements es combinen per crear un còctel cinematogràfic en forma de comèdia.

Un repartiment divers

A la 1 del migdia, just abans de dinar, a l’Estadi dels Alumnes Obrers de Vilanova i la Geltrú, l’equip roda un dels partits de la selecció espanyola que apareixeran en la pel·lícula. Els actors, encara contents pel resultat de l’escena de la nit anterior —una festa que barreja elements de la cultura índia i l’espanyola—, observen atents el procés de rodatge. El preparador físic indica al protagonista com ha de moure el bat de criquet perquè es vegi bé a càmera, mentre la resta de l’equip tècnic es col·loca a les seves posicions assignades.

El 13 de març passat, a Manresa, diferents operaris preparaven el rodatge a l'edifici modernista de la Buresa, que a la pel·lícula es convertirà en la casa d'un dels personatges de la ficció.

Atul Vijaykumar és l'"estrella de la pel·lícula"

El nom que més ressona entre els intèrprets és el d’Atul Vijaykumar, el protagonista del film: “Ell és l’estrella de la pel·lícula”, exclama Yuste, a qui donen suport tots els seus companys del set. Vijaykumar ha treballat prèviament en el cinema indi i en algunes obres de teatre, però és la seva primera participació en una gran producció. “És interessant poder mostrar que hi ha molta diversitat, no parlem tots la mateixa llengua ni som del mateix país”, explica l’actor. De fet, durant el llargmetratge s’hi parlen fins a cinc llengües diferents, com el castellà, el català o l’hindi.

El fet de combinar actors amb una llarga trajectòria amb d’altres que tot just comencen permet que l’aprenentatge sigui bidireccional: “M’encanta treballar amb no actors en general, perquè ens posa cadascú al nostre lloc i ens dona un punt de realitat”, comenta Paco León.

El procés de selecció es va fer mitjançant un street casting, de manera que es van llançar convocatòries entre la comunitat índia. Tots els seleccionats abans treballaven en sectors completament diferents: “Un dels actors, en Kunal, dos dies abans de començar el rodatge treballava de cambrer al Raval”, comenta Barrena.

Tot i que encara falta un any perquè la pel·lícula s’estreni, els intèrprets es mostren inquiets per veure ja el resultat final. Ara, després de tres mesos de rodatge, els actors encaren els últims dies i l’emoció es palpa en l’ambient: “Ahir vaig haver d’interpretar una escena de plorar i vaig pensar que això s’acaba d’aquí quatre dies”, lamenta Umair Asif.

Subscriu-te per seguir llegint