Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entrevista | Ernest Prana Músic

«Quan vaig tornar a compondre en català, vaig dir: això és casa»

Després d’una estada a Madrid, l’artista empordanès recupera la seva essència i inicia la gira del seu primer disc en solitari, «Torno a Casa», un viatge introspectiu ple d’emocions. La primera parada, a Manresa, ha exhaurit entrades

Imatge promocional d'Ernest Prana

Imatge promocional d'Ernest Prana / Cedida

Pau Navarro Freixes

Manresa

Sobre què tracta Torno a Casa?

És el meu primer àlbum en solitari i és un recull de les cançons que m’han portat al moment en què estic ara mateix, el moment que torno a escriure en català i torno a casa. Després d’un Erasmus a Madrid en el que, després de firmar per Sony Publishing, vaig estar component cançons en castellà tant per a mi com per altres artistes. Ara he tornat al català i aquestes cançons que he anat traient al llarg d’un any i mig les he acabat concentrant en el disc de Torno a Casa.

Se sent més còmode component en català?

La veritat és que he notat un gran canvi. Quan vaig tornar a compondre en català vaig dir: «això és casa». A partir d’aquí, sense jo voler totes les cançons es tornaven més personals i parlaven més de mi, perquè és la llengua amb la qual visc, amb la que parlo i amb la que estimo. Tot va anar sortint més natural i connectava directament amb el públic perquè parlava en la meva llengua de les coses que em passaven a mi, la gent s’hi pot identificar més. Feia temps que creava cançons que no acabaven de connectar, i el problema era l’idioma.

Ernest Prana en directe

Ernest Prana en directe / Cedida

Com va ser el procés de creació del disc?

L’àlbum el componen dotze cançons, jo en tenia unes quantes ja publicades en català que les podia haver deixat penjades i prou, però crec que tenia sentit empaquetar-les i ajuntar-les en un àlbum. És com fer l’enginyeria inversa d’un àlbum convencional. A més, l’última cançó que vaig escriure es diu Torno a Casa i li dona cohesió a tot, al final el nom del disc prové d’aquesta última cançó.

Aleshores, el treball té algun fil argumental o alguna temàtica central?

De fet, en ser un treball que no es va decidir que seria un àlbum fins al final, no teníem una idea clara sobre el fil argumental, simplement és la meva vida explicada. Justament ha coincidit que en aquests moments estic passant per experiències molt rellevants en la meva vida. Dins del disc, hi ha la cançó amb la qual li vaig demanar matrimoni a la meva dona, hi ha la cançó amb què vaig comunicar a la família i els amics que «serem un més», perquè vindrà un nen, però també hi ha la cançó que vaig fer per acomiadar la meva àvia. Són moments amb molt pes a la meva vida, que només podia explicar en català i que han quedat resumits en aquest àlbum.

Es pot dir que incorpora moments feliços i moments de tristesa, com la vida mateixa.

Exactament. Tant la cançó que he dedicat a la meva dona com a la meva àvia i en general totes les del disc estan fetes des de l’amor més sincer. És un àlbum que parla de la vida, dels cicles d’aquesta i dels canvis. Vaig necessitar marxar un temps per trobar-me a mi mateix, i ara torno amb més força i més convençut que mai que estic fent el que vull i sóc on hauria de ser.

És un disc escrit des de l’amor: hi ha la cançó que he dedicat a la meva dona i la del comiat de l’àvia

Ernest Prana

— Músic

Quines expectatives té per al concert al Voilà! d’aquest dissabte?

Doncs és el primer cop que vinc a aquesta sala tan mítica, gairebé tots els artistes i cantants han passat per aquí, i estrenar-me amb un sold out i fer el primer concert de la gira aquí és molt especial. És el tret de sortida d’unes setmanes que fa molt temps que espero i tinc moltíssimes ganes de sentir l’energia de la gent i gaudir amb ells.

Té un somni a complir amb la música?

Omplir el Palau de la Música. Ho tinc clar des de fa molt temps, de fet ho vaig comentar amb el meu equip que em porta els concerts i saben que l’objectiu és tocar i omplir el Palau de la Música algun dia.

Un consell per a totes aquelles persones que estan començant o que es volen dedicar a la música?

Que gaudeixin el procés. Més ara en aquests temps on amb la intel·ligència artificial pots tenir feta una cançó en 30 segons. La part més bonica de tot això és el procés de fer-la i veure com va naixent. Que no es perdi aquesta màgia, veure com allò que t’ha portat tanta feina i tantes hores, acaba agafant forma i poder pujar a un escenari i que la gent s’hi pugui sentir identificada.

Tracking Pixel Contents