Els titelles al Passeig enamoren petits i grans a Manresa

Les persones que aquest dissabte a la tarda han sortit a passejar pel primer tram del passeig de Pere III de Manresa han topat amb una proposta que ja s'hi va poder gaudir el 2019, però que la pandèmia va estroncar. Sis anys després, "Un Passeig de titelles" ha tornat al carrer i ha demostrat el potencial d'una disciplina minimalista i intimista que, a base de música, sons, humor i molta imaginació sap captar l'atenció del públic des del primer segon. No en va, les tres sessions de cadascun dels espectacles que s'han pogut gaudir han omplert la seixantena de cadires disponibles, amb la canalla asseguda a terra a primera fila i molta gent al voltant.

Si té el suport necessari, la proposta d'Imagina't es convocarà anualment. En la recuperada edició d'aquest dissabte ha demostrat l'encert de l'entitat en la tria, amb tres espectacles a càrrec de companyies amb estils diferents, però amb la mateixa capacitat per aconseguir mantenir els ulls oberts i la implicació dels més petits i, en algun cas, també dels grans que els acompanyaven.

"De faula"

A la plaça de Neus Català i Pallejà, De faula, de La Guilla Teatre, amb Pere Ferran i Meritxell Morera, ha obert la funció amb humor i fent participar el públic per donar-los la benvinguda. Giacomo d'Agostini i Roberta MacClain, l'alter ego dels dos artistes, "naturalistes i animalistes de vocació", han hipnotitzat els assistents per tal que poguessin entendre l'idioma dels animals. A partir d'aquí, han anat desfilant per l'espectacle diferents bestioles que els han servit per repassar algunes de les faules més populars, amb un os com a conductor de la història. Els sorolls, les bromes i els titelles d'animals han desfilat davant dels ulls oberts com taronges dels infants. La formiga, la tortuga, la guineu, la llebre, el castor. Una broma sobre les ungles de l'os comparant-les amb les de la cantant Rosalia i la cançó de ZooTobogan s'han intercalat amb faules de tota la vida com la de la cigala i la formiga i la del corb i la guineu.

"No tinc por"

Al pati del Casino, la Cia. Kali Teatre ha explicat a No tinc por la història del Pere, un infant que afronta la primera nit dormint sol a la seva habitació, la qual cosa li genera molta por. Una maleta oberta s'ha convertit en el petit escenari d'aquesta història de superació, on l'humor i la interactuació amb el públic també han tingut un paper destacat. Al final, el Pere ha aconseguit entendre gràcies a la Lluna (Elsa Lluch), que l'ha acompanyat en aquesta aventura, que els monstres no s'amaguen a l'armari ni a sota el llit. "És dins del teu caparró". El Pere, un titella de tija de sobretaula, ha aconseguit superar les seves pors. "I vet aquí un monstre i vet aquí un ratpenat que aquest conte s'ha acabat", s'ha acomiadat Lluch.

On és l'eriçó?

A l'altura del Quiosc del Mig, la veterana Cia.Txo Titelles, amb Esther Cabacés a escena, ha convidat els espectadors de l'espectacle On és l'eriçó? a viure una aventura en un bosc que ha anat construint mentre avançava la narració. Cançons, un vocabulari molt ric lligat a la natura i els animals protagonistes d'un berenar que s'embolica una mica amb la desaparició de l'eriçó han mantingut la canalla alerta tota l'estona. En algun moment fins i tot alguns adults que acompanyaven els menuts s'han animat a cantar les cançons que desfilen per un muntatge molt ben lligat i amb molt ritme on la seva protagonista ha cantat, ha fet veus, ha muntat i desmuntat i ha manipulat els titelles. Chapeau!

L'atenció dels presents en el que els explicaven les tres propostes i els aplaudiments finals han confirmat la idoneïtat d'aquest Passeig de titelles.

Subscriu-te per seguir llegint