La Generalitat convida els ajuntaments a no fer ni un pas enrere en l’ús del català

Les comarques centrals estan per sobre de la mitjana de Catalunya, però no s'hi val a complaure's i pensar que ja està tot fet. Davant d'un auditori ple d'alcaldes, regidors, tècnics municipals i altres autoritats, el conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila Moreno, va apuntar ahir a Manresa que "el futur no està escrit enlloc" per remarcar la necessitat de no caure en els discursos derrotistes sobre l'esdevenir de la llengua catalana. Així mateix, va ressaltar el bon estat de salut que gaudeix al territori de la vegueria que comprèn les comarques del Bages, el Berguedà, el Lluçanès, el Moianès, l'Osona i el Solsones i vuit municipis del nord de l'Anoia.

La conselleria va desembarcar a la seu de la Delegació del Govern a la capital bagenca per presentar la Guia per a l'elaboració de plans locals d'impuls al català i una llista amb 40 propostes d'acció, adreçat als ajuntaments i els consells comarcals del territori. "És important que els municipis tinguin una politica lingüística pròpia i facin plans d'impuls a la llengua", va concloure, al·ludint directament al mandat del Pacte Nacional per la Llengua.

Augment quantitatiu

Segons l'Enquesta d'usos lingüístics de la població del període 2018-2023 -l'estudi es fa cada cinc anys-, les xifres de persones de quinze anys o més amb coneixements del català és la més alta dels últims temps en els quatre paràmetres analitzats a les comarques centrals: entendre el català, parlar-lo, llegir-lo i escriure'l. En el cas de l'ús oral, eren 293.100 persones en l'estudi del 2013, 303.200 el 2018 i 320.300 al 2023. El percentatge, en canvi, ha disminuït lleugerament a causa de l'augment demogràfic de ciutadans d'altres orígens sense un coneixement previ del català que encara no han incorporar la llengua. La franja dels qui entenen el català es manté gairebé inalteralbe, sempre amb un 96,5 %, i en els altres tres apartats es registren petits descensos, en cap cas superiors al 1.5 %.

És a dir, creix el número de persones que entenen, parlen, escriuen i llegeixen en català, però encara més els que ho fan en altres llengües. En aquest sentit, el titular de Política Lingüística va aportar un parell de dades: "cada any hi ha 50.000 persones més que coneixen el català, i 25.000 que el parlen, però encara hi ha més gent que arriba i no el coneix ni el parla". Per tant, "el repte és aconseguir que aquestes persones facin el pas".

La Catalunya central, plaça forta

"L'enquesta ens permet veure quina és la situació i les dinàmiques sociolingüístiques i on cal incidir", va explicar el conseller Vila. "Les comarques centrals estan per sobre de la mitjana, és el territori on en els últims cinc anys hi ha hagut més manteniment en l'ús de la llengua". No obstant això, sempre es pot millorar, i un dels objectius és "trencar l'hàbit de canviar de llengua quan el nostre interlocutor és algú que vesteix d'una manera que no correspon a la tradició europea mediterrània o que no en té els trets físics, en aquest casos s'activa, com una molla, de manera no volguda, un resort que fa que abandonem el català i ens passem al castellà".

Èlia Tortolero, delegada del govern a la Catalunya Central, va destacar que "als ajuntaments són una peça clau, l'administració més propera a la ciutadania". Per la seva part, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, va recordar les passes endavant que ha donat el govern municipal en el foment del català, com la creació del càrrec d'Assessor per la Llengua Catalana. "Vam fer una enquesta en més de 800 establiments i vam veure que el 89 % compleixen la normativa", va afegir.

Núria Brugarolas, directora del Centre de Normalització Lingüística Montserrat, de Manresa, va exposar la guia amb les 40 accions que han de donar idees i eines als ens locals per contribuir a enfortir la llengua. Un catàleg adreçat a garantir l'ús normal del català a les institucions i a les empreses públiques, a impulsar l'aprenentatge social de la llengua i a fer fàcil el seu ús en tots els àmbits, del comerç a l'educació passant per les entitats, l'esport i la cultura, entre altres.

Subscriu-te per seguir llegint