Així és el fanzín del Lux Tour: Joni Mitchell, els Beatles, vides de santes i una Rosalía angelical

Un dels productes de marxandatge del Lux Tour més especials per a la mateixa Rosalía és el fanzín en què la catalana ha bolcat gran part de les referències que han inspirat el seu disc més espiritual fins ara. La publicació, que costa 25 euros i pot aconseguir-se en els concerts (excepte per a aquells que han pagat l’entrada VIP, on ja ve inclòs) és una cura artefacte de 64 pàgines dividit en quatre moviments, igual que el disc, que reuneix les lletres de totes les cançons (en l’idioma original i en anglès), fotografies de l’artista i acotacions en les quals hi ha sobretot petites biografies de les ‘Lux’, que han inspirat en les Borges, però també com a Joniques o The Beatles, Joniques: un mix d’alta cultura i referències pop molt personal.

En els primers compassos de la campanya de presentació de ‘Lux’, fa mesos, la catalana va explicar en diverses entrevistes que escriure ‘Lux’ havia sigut una feina de dos anys en què s’havia submergit en les vides de diferents pensadores com Simone Weil o Rabia al-Adawiyya. La catalana ha volgut plasmar el pòsit d’aquestes lectures en un format físic que perduri més enllà de les cançons i els directes, i que serveix al mateix temps com a guia de lectura per a aquells fans que vulguin aprofundir en les fonts de les quals ha begut la catalana.

Weil i Rabia al Adawiyya són algunes de les dones que apareixen al fanzín, però també altres figures com Santa Teresa de Jesús (en concret, la mística d’Àvila apareix citada al costat de la lletra de ‘Sauvignon Blanc’, que parla de renunciar al material per acostar-se més a la divinitat) o la sibila del Rin, Hildegarda de Bingen, inspiració per a ‘Berghain’ (amb aquest tremend cor en alemany). Per estar, està fins a Santa Rosalía, patrona de Palerm, una noble verge siciliana que va viure com a ermitana al segle XII i va morir als 40 anys dedicats a la pobresa i la penitència, resant Déu. L’església (especialment els benedictins) li atribueixen l’extinció de la pesta a Sicília.

Una cita de ‘La gravetat i la gràcia’ de Simone Weil apareix a la pàgina dedicada a ‘Déu és un stalker’, just al costat de la frase ‘Let me take you down / Cause I’m going to Strawberry Fields’ de ‘Strawberry Fields forever’, la cançó que John Lennon va compondre en el seu retir d’Almeria, on el beatle esmenta l’orfenat de Liverpool pròxim a la seva casa de la infància. La cita de Joni Mitchel està treta d’uns diaris de la cantant i s’hi refereix a so nòvio de l’època, Graham Nash, integrant de Crosby, Stills, Nash & Young.

El disseny gràfic del fanzín, en un auster blanc i negre (excepte les fotos) i amb elaborades simetries, està ple de cites al peu, una mica a la manera de les marginalies dels manuscrits medievals. Està maquetat amb una estètica que imita la dels zines originals underground (lletra atapeïda, alt aprofitament de tot el blanc de la pàgina) passada per aquest filtre modern actual que prefereix el visualment aspre al convencionalment ‘bonic’ i harmoniós.

La moda dels fanzins, aquest extra que molts fans reben amb expectació i col·leccionen amb passió, està vivint un particular ressorgir. Un altre dels artistes a afegir-se a aquesta idea ha sigut Guitarricadelafuente, que ha llançat una edició limitada de 1.000 còpies firmades de l’ ‘Spanish Leather Fanzine’, amb 80 pàgines atapeïdes de fotografies inèdites de l’artista.

En els crèdits del fanzín figuren la mateixa Rosalía i la seva germana Pili, el poeta Gabriel Ventura com a autor de les notes i la investigació textual de l’àlbum i Elisa Díaz Castelo com a traductora dels textos a l’anglès. Del disseny se n’ha encarregat el prestigiós Richard Turley, editor actual d’‘Interview’. El nord-americà Noah Dillon, artífex de la icònica portada de ‘LUX’ i del videoclip de ‘Sauvignon blanc’, és el responsable de les fotos del fanzín, on Rosalía llueix per moments angelical, altres vegades més terrenal.