L’autor solsoní Raül Garrigasait rep el Serra d’Or d’assaig per "La roca i l'aire"

El solsoní Raül Garrigasait ha rebut avui el premi Crítica Serra d’Or d’assaig amb La roca i l’aire. Art i religió de Llull a Tàpies; Núria Perpinyà el de novel·la per El cos invisible, i Sebastià Alzamora el de poesia amb Sala Augusta seguit de Llengua materna. Són tres dels premiats en la 60 edició que es s'ha celebrat avui per primer cop a Montserrat. «Un acte simbòlic», segons el sotsprior Bernat Juliol, perquè representa el compromís «secular» de l’Abadia amb la llengua i la cultura catalana. En les arts escèniques, Jordi Milán (La Cubana) s'ha endut el de millor espectacle per L’amor venia amb taxi i el premi a la trajectòria de les arts escèniques ha estat per a L’Estruch – Fàbrica de creació de les arts en viu de Sabadell.

Garrigasait (Solsona, 1979) teixeix a La roca i l’aire els vincles, les trobades i les desavinences entre l’art i la religió. L’autor solsoní ha explicat que l’obra premiada recull una idea recurrent segons la qual «allò que és més llunyà és allò que tenim més a prop i allò que tenim més a prop són les arrels més fondes». Publicat per Fragmenta Editorial, el llibre, ha assenyalat, també aplica aquesta perspectiva a les paraules i a les idees que arriben de fora, posant de relleu la connexió entre la creació literària actual i les arrels culturals profundes.

En el seu discurs, el pare abat de Montserrat Manel Gasch ha reivindicat la trajectòria dels Premis Serra d’Or i la revista homònima com a espais «fonamentals» per fomentar la creativitat i la cultura catalana. Gasch ha destacat la necessitat de preservar una creació «pausada i de qualitat» enfront de la immediatesa de les xarxes digitals. En la mateixa línia s'ha expressat el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que ha subratllat la rellevància de la revista Serra d’Or com a espai essencial per mantenir viva la llengua, la cultura i la història de Catalunya.

La resta de guardons que s'han lliurat a Montserrat han estat el de còmic, amb el reconeixement a Weimar. Temps incerts de Txuss Martin, Pau Pedragosa i Rafael Morata; el Serra d’Or a la millor traducció per a Anna Casassas i la seva versió de Germinal d’Émile Zola i, en l’apartat d’arts escèniques, l’espectacle de dansa guardonat ha estat D’ençà de Quim Bigas.

En la categoria de recerca, David Ginard Ferón ha estat el guanyador amb l’obra Contra Franco i Falange en la categoria d’humanitats, mentre que en la de ciències s'ha premiat El carro de fenc. De l’ofensiva contra la natura a un canvi de vida global, de Jaume Terradas. El Premi Crítica Serra d’Or de Catalanística 2026 s'ha concedit a Simone Sari, per la seva traducció a l’italià de l’Enchiridion Theologicum Lullianum i la seva tasca de difusió de la literatura medieval catalana a Itàlia.

I en literatura infantil, l’obra premiada ha estat Cartes imprevistes, amb text de Tina Vallès i il·lustració de Mercè Galí, mentre que la millor obra juvenil escollida ha estat Només el vent de Raimon Portell. Així mateix, el Premi Crítica Serra d’Or Coneixements se l'ha endut Canta-me’n una! Canta-me’n dues, compilat per Miqui Giménez, amb textos de Vanesa Amat i il·lustració de Maria Girón. Finalment, el guardó al millor còmic infantil ha premiat l'obra És una bruixa? Mites, mentides i realitat de Raquel Gu.