L’Incantari fa reviure la música medieval que uneix cultures

Joc de miralls. Aquesta és la proposta de L’Incantari, grup liderat pels músics Arturo Palomares i Luzía Sabáh, establerts al Bages des de fa anys, per al concert que oferiran aquest diumenge 12 d'abril (18 h) al teatre Conservatori de Manresa. La formació dedicada a la música antiga i tradicional, que realitza concerts arreu de la península i també a França i ha fet gires per Xile i Lituània, s’emmiralla en aquest programa en els punts de contacte musical de les cultures cristiana, jueva i musulmana, que durant segles van conviure a la península ibèrica medieval. «La música és un espai de convivència i de trobada, tant en l’antiguitat, quan també hi van haver divergències, com en l’actualitat, en què és un tema candent la convivència de cultures en un mateix territori», remarca Palomares.

El programa de Joc de miralls, amb les Cantigues de Santa Maria d’Alfons X el Savi, el repertori sefardí transmès per tradició oral en la diàspora després de 1492, i la tradició andalusina vinculada a l’herència d’Al-Àndalus, es va configurar arran de l’exposició El mirall perdut. Jueus i conversos a l’edat mitjana, que es va poder veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona. «El repertori, que posa l’accent en la música com a vincle, va agradar, i estem molt contents de poder-lo presentar a Manresa. Estem molt agraïts al Kursaal que s’hagi atrevit a programar-lo. Creiem que és un tipus de música que pot agradar a tothom, ja que és molt nostra, segur que ressona», remarca el músic. En aquest concert la formació de L’Incantari, que ja ha actuat en els cicles de Música i Romànic i Sons del Camí, s’ampliarà fins a sis músics.

«No fem música de museu»

L’Incantari, tal com reflexa el seu nom, ofereix més que un concert. Diuen que és una experiència emotiva, perquè busca la connexió amb el públic. «Som súperaccessibles. Les músiques tradicionals, amb la veu i els instruments acústics, sobretot la percussió, ja arriben molt al públic actual, perquè interpel·len a les nostres arrels: algunes cançons són semblants a les que podrien haver cantat les nostres àvies i que tots tenim a l’ADN i reconeixem com a pròpies. A més, les presentem breument al llarg del concert, amb un ànim pedagògic», assenyala Palomares, que insisteix: «no fem música de museu. La fem reviure i la portem als nostre dies.Hem constatat que agrada a totes les edats, des de gent gran fins a amics de les nostres filles, que ja estan en la vintena, i els hi ha encanta. Potser en un principi hi pot haver certes reticències, però quan ens escolten molta gent s’hi sent identificada».

De tota manera, L’Incantari feia força anys que no tenia actuacions a prop de casa: «costa que ens programin a Catalunya», reconeix el músic, que prové de la Franja, concretament de Tamarit de la Llitera, on han fet una tasca d’investigació de la música tradicional, recollida en un llibre-disc, apadrinat per Jordi Savall. Ara viuen a Sant Joan de Vilatorrada, després de ser força anys veïns de Manresa (Luzía Sabáh va ser mestra a l’escola Ítaca) i també de Mura.

Subscriu-te per seguir llegint