Totes les dones reals d'Anna Martínez Planas

"Totes elles són dones que m'inspiren, que són importants per a mi, del meu entorn quotidià". La mare, la germana, amigues, companyes de feina... Especialitzada en fotografia documental, la manresana Anna Martínez Planas (1983), coneguda com La Cirileta -nom que li va posar el seu pare i que encara no sap d'on surt-, va iniciar el març del 2024 el projecte Dona Endins. Al llarg dels 31 dies del mes de març del 2024 va publicar diàriament al seu Instagram (@lacirileta) les històries d'aquestes 31 dones a través de tres preguntes i de tres imatges. La publicació es va convertir en una exposició que encara roda i el desembre es transformarà en un llibre que reunirà les històries ampliades de les participants. Seran més de 120 fotografies i les reinterpretacions artístiques que van fer 18 dones del programa L'Art de Viure de la Fundació Ampans, que també va tenir la seva pròpia mostra. La manresana podrà culminar un projecte que s'ha convertit en "col·lectiu i comunitari" després d'haver recaptat en només 9 dies més de 3.500 € i superar l'objectiu de la campanya de micromecenatge.

Tres imatges i tres preguntes

El projecte fotogràfic i narratiu de La Cirileta volia i vol donar veu a 31 dones «reals del territori» que sovint «passen desapercebudes, però que sostenen el món des de la quotidianitat» a través, explica, «de la fotografia documental i el relat de les seves vivències, de les seves experiències». La dona més jove amb qui va parlar és una nena de 8 anys i la més gran, «la meva sogra», de 72.. Dona Endins ha desembocat en una "comunitat", riu, i en una reflexió personal de temes tan universals com "la infertilitat, el dol gestacional, la violència de gènere, la maternitat, l'accés al món laboral...". Cada dona va ser fotografiada a casa seva amb tres imatges: un retrat, una fotografia del seu espai personal i un objecte amb significat. I els va fer, a totes elles, les mateixes tres preguntes: "De què et sents orgullosa? Una dona referent i per què?, i el significat de l'objecte triat". Aquell març del 2024, explica, a mesura que passaven els dies, "ja s'esperava la dona que sortiria l'endemà" a Instagram. Una expectació, diu, "que va generar un moviment molt maco, amb molt de suc". Un any després l’exposició prenia forma i dos més tard el projecte es plasmarà en un llibre.

El pas no va ser senzill. La manresana es va assessorar per saber com fer un micromecenatge per poder publicar Dona Endins i el passat 8 de març va llençar la campanya en la plataforma Verkami. En les primeres 24 hores ja havia superat el 60% de l'objectiu de recaptació i en nou dies, el 100%, amb una norantena de mecenes i més de 3.500 euros recollits. "Em van dir que l'ideal seria que en la primera setmana arribés al 30%... i és el que ja tenia en els primers 45 minuts. Va ser increïble!", explica. La campanya continua activa fins al 17 d'abril i el llibre es pot reservar amb un descompte especial de 36 €; el preu final serà de 45 €.

Capítols temàtics

La publicació estarà dividida en vuit capítols temàtics: espiritualitat, dol, maternitat... amb el pròleg d'un psicòleg, remarca. Les reinterpretacions artístiques de les dones del programa L'Art de Viure tindran un apartat propi. Per a l’autora, més enllà de les vides personals de les protagonistes, el que trobaran els lectors i lectores seran «històries universals amb les quals sentir-se identificada». Com la de la Marta i els seus deu anys de lluita amb la infertilitat; la de l'Amina, que va canviar de religió i de nom per amor i que va patir violència de gènere"; la de l'Ainhi, que viu "amb els seus tres fills a la terra i un al cor" i amb qui va viure en família una sessió fotogràfica «molt especial»; o la de la Carme, la mare de l’Anna Martínez Planas, que va deixar de treballar, però per a qui els seus anys d’estudiant a la UB van ser especials. I enmig d’una feminitat ara molt diferent, explica, la figura de les àvies com a referent d'aquestes dones és recurrent: «hi ha una admiració per la seva entrega, pel seu amor incondicional, pel seu sacrifici».

Martínez Planas va començar a interessar-se per la fotografia el 2001 mentre feia servir una «d’aquelles càmeres digitals petites» amb què «documentava» totes les reunions i celebracions familiars... «Soc una hemeroteca gràfica», assegura aquesta professional que fa «gairebé vint anys» que s’hi dedica. Conservar la memòria i retratar «la gent normal en les seves vides normals» és part de la feina de la manresana, que la compagina amb els seus projectes «personals», com Dona Endins o el pròxim «viatge per ser família d’acollida, que també documentaré». «Busco reptes», diu. La fotografia documental, apunta, és un gènere que està en «auge». Per què? «Per la seva autenticitat, perquè explica relacions reals».

Subscriu-te per seguir llegint