Manresa reconeix la pionera Alice Guy

L’Ajuntament de Manresa ha decidit posar el nom de dones importants en el desenvolupament social i cultural a alguns dels carrers de la ciutat. En honor d’Alice Guy, pionera francesa en la cinematografia, es batejarà el que fins ara es coneixia com a Passatge Renaixença.

Alice Ida Antoinette Guy, per matrimoni Alice Guy-Blaché, va néixer a Saint Mandé, al costat de París, el 1873. De ben jove va entrar a treballar a la companyia de venda de càmeres fotogràfiques de Leon Gaumont i es va interessar pels procediments de la fotografia al costat del mestre Frédéric Delaye. Mesos abans que els Lumière fessin la primera projecció pública dels seus films, la Guy va tenir la sort d’assistir a una sessió privada de "La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière" i, tot seguit, va convèncer Gaumont per rodar pel·lícules, no sols documentals, sinó ficció. La seva realització inicial fou un curt d’un minut titulat "La fada de les cols" (1896), una estampa de la llegenda de les fades, que treuen nens de les cols i nenes de les roses. Després va rodar a un ritme frenètic, fent servir troballes com Meliès i, fins i tot, experimentant amb el chromophone per sincronitzar el so amb la imatge.

De la seva etapa francesa assenyalarem "Esmeralda" (1905), primera de les adaptacions de "Notre Dame de París", de Victor Hugo. "Els resultats del feminisme", de 1906, és una sàtira en la qual els homes i les dones intercanvien els seus papers tradicionals. Aquell mateix any, roda una versió de mitja hora de la "Vida de Crist", amb 200 extres i 27 canvis de decorat, fins i tot amb una elegant panoràmica quan Jesús puja al Gòlgota i una sorprenent utilització de la profunditat de camp. Com que la va dirigir amb la col·laboració de Victorin Jasset, durant temps va ser atribuïda a aquest, en una de les moltes injustícies que va haver de patir la Guy pel fet de ser dona.

L’any 1907 es va casar amb Hebert Blaché-Bolton, un operador i director també de la Gaumont. El matrimoni va aprofitar l’ocasió d’expandir la societat per a la qual treballaven per traslladar-se als EUA, on al cap de poc es van independitzar de París i van fundar l’empresa Solax, ubicada a New Jersey, l’estudi més gran de cinema previ als de Hollywood. De l’època americana situaríem com a exemple de la seva validesa "Falling leaves" ("Fulles caigudes", 1912), història d’una jove tuberculosa curada per un sèrum meravellós, amb una escena en la qual la germaneta enganxa fulles del jardí, a fi que no caiguin a terra i siguin el pas del temps que portaria a la mort. Aquest moment fou homenatjat per Jean Negulesco al seu episodi de "Cuatro páginas de la vida" (1952). I també apuntarem "A Fool and His Money" ("El boig i els seus diners", 1912), primer film totalment amb actors negres.

El divorci, la malaltia i la fallida van obligar a tornar a París a la dona que va rodar unes 1000 pel·lícules, moltes d’elles desaparegudes o atorgades a altres realitzadors. Avui dia l’hem recuperat i li reconeixem el lloc preeminent que li correspon dins l’art cinematogràfic.

Subscriu-te per seguir llegint