Maria Carme Roca, escriptora: «A la festa de Puig-reig puc parlar amb els lectors»
L'autora va ser ahir al certamen de novel·la històrica berguedà

Maria Carme Roca / Oscar Bayona

Et consideres escriptora o escriptora de novel·la històrica?
Em considero escriptora en un sentit ampli. El que guia la meva feina és la idea: quan en sorgeix una, determina el gènere i el públic. Pot ser una novel·la d’intriga, d’aventures o adreçada a lectors joves o adults. Tot i això, la novel·la històrica és un àmbit que m’interessa especialment.
El fet d’etiquetar-la com a “històrica” pot jugar en contra del gènere?
En alguns casos sí. La paraula “històrica” pot generar rebuig, especialment entre lectors que no han tingut una bona experiència amb la història en l’etapa escolar. En realitat, es tracta només d’una etiqueta que indica un desplaçament temporal en el relat, però de vegades pot tenir connotacions pejoratives.
Per què creus que actualment hi ha tant interès per mirar enrere i recrear altres èpoques?
En bona part, per conèixer les nostres arrels. Hi ha generacions que desconeixen la història del país, i la literatura és una via accessible per apropar-s’hi. També hi ha la necessitat d’entendre d’on venim per saber cap a on anem.
Quines són les teves novel·les històriques de capçalera?
Destacaria especialment Memòries d’Adrià, de Marguerite Yourcenar. També m’ha marcat Els pilars de la Terra, de Ken Follett. Són obres de referència dins del gènere, tot i que n’hi ha moltes altres que també m’han influït.
Abans d’escriure, ja eres lectora de novel·la històrica?
Sí, sempre. Abans d’escriure, primer es és lector. Des de molt jove vaig mostrar interès per la història i per la lectura. Obres com Ben-Hur, Quo Vadis?, Ivanhoe o El egipcio, de Mika Waltari, em van entusiasmar i van consolidar aquest interès.
Quina valoració fas d’aquest format més íntim de Sant Jordi dedicat a la novel·la històrica?
És una iniciativa molt positiva. Permet donar visibilitat al gènere i, alhora, descentralitzar l’activitat cultural més enllà de Barcelona. L’ambient és agradable i afavoreix el contacte directe amb lectors, editors i altres autors. A diferència del ritme intens de Sant Jordi, aquest format facilita converses més pausades i una relació més propera amb el públic.
- Quatre agents ferits i quatre detinguts després d'una persecució a Manresa
- Sor Lucía Caram: “Vaig preguntar si Lleó XIV podia beneir les nostres ambulàncies per a Ucraïna i em van respondre que sí en menys de 24 hores”
- El Carles de les llums tanca després de mig segle fent el barri de la carretera de Santpedor, de Manresa, més lluminós
- Carme Noguera, la dona més gran de l'Estat, a Manresa: 'El que més m'agradava era anar amb les meves companyes a fer una cerveseta i fumar-nos unes cigarretes
- Va trucar el Boadella a casa i va dir que tenia una obra que volia fer a Manresa perquè a Barcelona la prohibirien
- La valenciana a bord del vaixell de l’hantavirus trenca el seu silenci: 'Jo em trobo bé, ens estem cuidant els uns als altres
- Un arbre de grans dimensions cau sobre un cotxe al carrer Carrasco i Formiguera de Manresa
- Un surienc converteix un carrer del Poble Vell en un petit museu de relíquies a l’aire lliure