Memòria històrica
Artés homenatjarà el pròxim 25 d'abril a sis veïns deportats pel règim nazi
L'Ajuntament col·locarà les llambordes Stolpersteine en el darrer domicili conegut on la persona va viure en llibertat
De les sis persones que s'ha pogut documentar que van ser deportades, cinc d'elles van perdre la vida als camps

Les sis llambordes / Ajuntament d'Artés
Regio7
L’Ajuntament d’Artés recordarà i homenatjarà el pròxim 25 d'abril a sis veïns deportats pel règim nazis. Ho farà a través de les llambordes Stolpersteine. El projecte Stolpersteine, una actuació de memòria democràtica que té com a objectiu recordar i homenatjar les persones del municipi que van ser deportades, perseguides o assassinades pel règim nazi durant la Segona Guerra Mundial, va néixer el 1996 a Berlín, obra de l'artista alemany Gunter Demnig (Berlín, 1947) que va col·locar les primeres llambordes, dedicades a persones del poble jueu víctimes del nazisme, al barri de Kreuzberg. Les Stolpersteine (literalment, "pedres que fan ensopegar") són petites llambordes de formigó, de 10 x 10 cm, amb una placa de llautó on es graven el nom de la víctima, l’any de naixement, la data de deportació i el destí final. Es col·loquen davant del darrer domicili conegut on la persona va viure en llibertat.
A Artés s’han documentat almenys sis persones amb vinculació directa amb el municipi que van ser deportades als camps nazis, cinc de les quals hi van perdre la vida: Isidre Creus Plans, Antoni Corominas Berenguer, Joan Castells Aguilar i Joan Estefanell Ramon, tots quatre assasinats a Gusen; Josep Castells Aguilar, assassinat a Hartheim i Secundí Pintó Cortina, que va ser alliberat a Dachau. Més de vuitanta anys després, el municipi assumeix el deute històric de reconèixer públicament aquestes trajectòries truncades. El projecte preveu la col·locació de sis Stolpersteine: cinc al nucli urbà d’Artés i una a Vacarisses, en col·laboració amb aquest municipi.
L’origen del Projecte Stolpersteine a Artés neix d'una moció de govern presentada l’any 2020, una iniciativa que ha tingut la col·laboració de familiars de les víctimes i d’un grup de treball que ha desenvolupat una recerca per documentar les trajectòries vitals d'aquests veïns.
Acte d'homenatge
Es farà el dissabte 25 d’abril, a les 11 del matí, a la plaça Francesc Blancher. Artés dignificarà les víctimes situant aquestes pedres de memòria davant de l’última casa on van viure en llibertat. Com explica el consistori, el Projecte Stolpersteine a Artés és la seva dimensió educativa, amb iniciatives específiques per a l’alumnat de 4t d’ESO i Batxillerat dels centres de secundària del municipi.
- El poble abandonat que amaga una gran 'muralla xinesa' i és a poc més de dues hores de Manresa
- Mariajo Fuenteálamo, periodista de l’ABC: 'El que no m’esperava mai, com a periodista no esportiva que soc, és que parlés de mi
- Una nova jornada de vaga de docents talla al matí els principals eixos de la regió i la C-16 per dinar
- Amb D de Dona omple Torre Busquet de Manresa amb un reconeixement al lideratge femení
- Vint mil euros per solucionar la topada d’un arbre i un mur protegits patrimonialment a Manresa
- Un tall accidental deixa un rastre de sang del Pont Nou de Manresa al CAP Bages
- La Generalitat activa definitivament la construcció del nou parc de bombers de Manresa que tindrà un pressupost de prop de 10 milions d’euros
- Un pastís de 100.000 euros: l'última obra d'un pastisser d'Esparreguera que crea postres de luxe