Manu Guix: “La gent escolta música amb l’altaveu del mòbil i és una cosa que no puc entendre”

Director musical d’‘OT’, responsable (amb Roger Rodés) del Medusa Studio, creador d’espectacles com ‘El petit príncep’... “La meva terapeuta em diu que soc un TDAH de manual”, riu Manu Guix, que, esgarrapant hores i minuts de la seva agenda, no permet que quedi arraconada la seva faceta d’artista que fa discos. El nou, ‘Galàxies’, arriba en dues parts: l’EP de sis cançons acabat de publicar i un altre que el seguirà d’aquí a un any.

Ve a ser el seu setè disc, el primer des del 2022. Per què aquest format? “Perquè no tenia temps de fer un àlbum i tenia ganes de treure música nova”, explica sense embuts. “L’únic que tenia clar és que volia fer un monogràfic sobre l’amor”. Amb cançons que aborden aquesta temàtica des de diferents angles. ‘Objectiu: la lluna’ parla de “com enfocar una relació de llarg recorregut”, mentre que ‘Astres’ apunta a l’extrem oposat: “deixar-te portar una nit pels teus instints més bàsics i reivindicar la llibertat”. Guix considera que “hi ha molt estigma i tabú” sobre les relacions esporàdiques. “Una persona promíscua, sexualment molt activa, està mal vista; per què?”

Ecos d’altres temps

Són cançons que recorren un camí sonor molt pop i obert a l’eco del funk i el r’n’b d’altres èpoques. “He begut molt de Stevie Wonder, Marvin Gaye i el soul de la Motown”, confessa. “Són influències que avui dia es poden reconèixer en propostes d’artistes com Bruno Mars, que té cançons que són èxits mundials i que podrien haver estat produïdes als anys 70”.

Manu Guix desprèn un discurs molt alliberat de pressions, i la raó és que els seus discos i concerts no són l’eix financer de la seva vida. “Faig això perquè m’agrada i em fa sentir bé, i no penso en el rendiment que em pot donar. Afortunadament, em guanyo bé la vida fent moltes altres coses”, explica. Treballar amb artistes que es mouen, o aspiren a moure’s, en el ‘mainstream’ li dona arguments: “No paro de veure gent que busca la fórmula que li funcioni i la seva música està molt condicionada pels números. I això no m’interessa”.

Va estudiar piano al Conservatori de Barcelona fins a vuitè. “El novè i desè curs ja eren de virtuosisme, i allà ja no vaig poder més. Per a mi s’havia convertit en una autèntica tortura”, recorda. “La primera vegada que vaig escoltar ‘Your Song’, d’Elton John, em vaig adonar que es podia fer música moderna i bonica amb el piano, i se’m va obrir un món”. Més tard, una beca de la Generalitat li va permetre passar un any al Liverpool Institute for Performing Arts (LIPA), l’escola fundada per Paul McCartney. “Li vaig poder estrènyer la mà en un acte de lliurament de diplomes”, recorda. “Aquell any, per a mi, va ser el despertar a la vida”.

Un portàtil i una interfície

Va muntar el seu primer estudi amb Rodés el 1998, precedent de l’actual Medusa, un projecte que li continua generant il·lusió malgrat l’evolució industrial de la música enregistrada. “Tenir un estudi avui és un negoci nefast”, assegura. “Quan el vam muntar, els grans estudis a Catalunya cobraven entre 1.500 i 2.000 euros al dia, i actualment nosaltres estem als 460-480”. La qüestió és que avui dia “qualsevol pot fer meravelles a casa amb un portàtil que costa 1.500 euros i una interfície d’àudio de 400”.

Però no és el mateix, remarca. “Un estudi amb una taula analògica com aquesta, que costa més de 100.000 euros, et dona unes prestacions que no tindràs a casa amb un portàtil”. Es dona la paradoxa que, a mesura que la tecnologia avança, sembla que baixa l’exigència en l’escolta de música. “Avui la gent l’escolta amb el mòbil, amb l’altaveu! És una cosa que no puc entendre. Per a què gastar-te aquests diners en una taula perquè després el disc s’escolti en un altaveu dolent?”. Guix creu que avui la música és a tot arreu, però “no es valora”, perquè “la gent es gasta 1.800 euros en un mòbil i després pagar 10 euros al mes a Spotify li sembla un robatori. Spotify hauria de costar 100 euros al mes! Hi ha tots els discos del món!”.

El seu projecte musical i l’expectativa del directe li permeten deixar de banda els mals moments del sector. “El que em fa més feliç és pujar a un escenari”, subratlla. Estrenarà ‘Galàxies’ aquest dissabte al Teatre Municipal de Girona, dins del festival Strenes, inici d’una gira que el portarà a l’Apolo el 24 d’octubre. Acompanyat de The Veterans, banda d’amics de sempre: Toni Pagès, Jordi Franco, Jordi Roqué, Oriol Cusó i Jaume Peña. “Fa 23 anys que estem junts i aquest és el directe més ambiciós que hem presentat mai, a nivell tècnic i escenogràfic”.