El navarclí Llorenç Ferrer documenta la rica tradició de la vinya i el vi a Catalunya

Fa entre set i vuit mil anys, si futures recerques no indiquen el contrari, que els humans fermenten el raïm per obtenir-ne vi. Molt temps després, al segle VIII aC, els fenicis van portar el consum al territori de la península Ibèrica, inaugurant així una llarga i fecunda tradició d’elaboració, distribució i fruïció que ha arribat fins als nostres dies. De tot el patrimoni generat durant centúries al territori català per la pràctica de la viticultura, se’n fan ressò el navarclí Llorenç Ferrer Alòs i el vallesà Eloi Font Pérez en el llibre "La tradició de la vinya i el vi", un volum de la col·lecció Eines i Feines de Brau Edicions que es presenta avui dimecres (19 h) a Navarcles. L’acte tindrà lloc al Rebost Ibèric, un celler recuperat, i els presents tastaran mistela i vi ranci Ferrer Gistau.

La tradició de la vinya i el vi

Llorenç Ferrer Alòs i Eloi Font Pérez

Brau Edicions

26 euros / 208 pàgines

Història, patrimoni

«En altres llibres ja havia tractat el món de la vinya i el vi», explica Ferrer, catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona. «En aquest, però, hem volgut tocar el tema del patrimoni, és a dir, el vi a tot arreu és igual, no té cap secret, però aquí, ja sigui per la geografia, els materials que hi ha o pel que sigui, ha acabat donant un tipus de patrimoni diferent, i això al Bages es fa molt evident», afegeix el navarclí.

De les tines, les barraques, les botes i les premses al llenguatge, les estratègies de venda, la tipologia de vins i el transport, el llibre fa un extens recorregut per la geografia catalana.

En aquest sentit, l’obra és «un homenatge» a la tradició excursionista que combinava el fet de caminar amb la descoberta del patrimoni. El gust pel passat, del qual n’és un excel·lent testimoni el web wikipedra o la feina incansable de gent com els germans Corominas, autèntics rastrejadors del llegat a la comarca del Berguedà. «Els caps de setmana, es dedicaven a buscar i netejar aquest tipus d’instal·lacions», afegeix Ferrer: «quan poses sobre el mapa la feinada que s’ha dut a terme, tot agafa sentit».

«Vam començar el llibre amb els romans, perquè ens van deixar molt patrimoni», comenta l’autor bagenc: «en una excavació a Navarcles, vam trobar un camp de dollia semienterrades, al carrer de Sant Bartomeu». Tal com apunta l’historiador, «és increïble la gran quantitat d’àmfores que es fabricaven a Catalunya» en forns alguns dels quals «s’han museïtzat i estan realment bé». Ferrer s’aventura a afirmar que «jo crec que va ser l’època més brillant de la viticultura catalana».

La mirada àmplia de Font i Ferrer, expressada en un volum ple de documentació textual i gràfica, enfoca al passat, a un món que ja només existeix com a vestigi. «Si parlem de vi a Catalunya és perquè ha estat un conreu molt important per a la dinamització econòmica del territori», expliquen els autors. Una tradició que ha resistit fins i tot episodis com la plaga de la fil·loxera -de la qual el mateix Ferrer en publicarà un llibre al juny a la col·lecció Dies que han fet Catalunya de l’editorial Rosa dels Vents.

Subscriu-te per seguir llegint