Quan el Centre Hospitalari de Manresa era un camp de futbol

És el segon volum... i podria no ser l’últim. Manresa, espais perduts 2, que ahir es presentava al Casino de Manresa, és una de les apostes de l’editorial Zenobita per aquest Sant Jordi. Ja ho va ser el primer volum, publicat ara fa un any i signat, també, pel geògraf i historiador Francesc Comas Closas (Manresa, 1952), incansable divulgador del patrimoni local i col·laborador des de fa més de dues dècades d’aquest diari. L’èxit del primer volum, amb dues edicions, n’ha propiciat aquest segon, explica. Entès com una continuació, diu, el llibre recull vint-i-sis nous espais de la ciutat que s’han transformat radicalment des dels anys trenta del segle passat i fins al dia d’avui. La presentació d'ahir, amb Comas, Lluís Virós, autor del pròleg i l'editor, Josep Antoni Serra, pràcticament va omplir la sala.

«A la Manresa del blanc i negre no arriba el color fins a la dècada dels vuitanta», apunta. I com que les ciutats són com éssers vius que «es transformen», els espais també. Sabien que el col·legi Oms i de Prat està edificat en el solar que ocupava el Convent dels Caputxins, al barri de les Escodines? O que el Centre Hospitalari, al Poble Nou, en l’espai del camp de futbol Flor de Lis?; o que l’antiga fàbrica tèxtil de la Font de les Oques estava en el mateix indret que l’actual plaça del mateix nom?

En aquesta nova sèrie, Comas ha seleccionat «de manera totalment subjectiva, com en l’anterior llibre», punts «significatius» que formen part «de l’imaginari d’una bona part dels veïns i veïnes de la ciutat». Com les piscines d’estiu, les primeres municipals de Catalunya inaugurades el 1932 i enderrocades aquest segle, el 2007, amb la piscina coberta; els cinemes, com l’Atlàntida, inaugurat el 1976 en el segon tram del Passeig i tancat l’any 2000, o les fàbriques al bell mig de la ciutat, com la foneria Ubach (entre el carrer Barcelona i el carrer Gingoler), que va tancar el 1980 i es va enderrocar el 1998.

«Manresa, espais perduts 2»

Francesc Comas Closas

Zenobita

20 euros | 120 pàgs

Història local

Del llibre es farà un primer tiratge de 400 exemplars. On creu que rau l’èxit? Per a Comas, «tothom, tant si ha nascut aquí com si és nouvingut, té una necessitat d’arrelament i això vol dir saber on vius. Als més grans, el llibre els fa recordar com era la seva ciutat i als més joves els desperta la curiositat». Medalla de la Ciutat al Mèrit Cultural, Comas ha dividit els vint-i-sis espais en set categories: esglésies, fàbriques, cinemes, equipaments esportius, equipaments escolars, altres equipaments i cases privades. Les imatges procedeixen d’arxius públics i privats.

El perill de la IA

Amb el pròleg del professor i historiador Lluís Virós, el llibre, com l’anterior, es basa en l’anàlisi comparativa d’imatges, a més d’incloure plànols detallats, majoritàriament de Firmat i Tarragó del 1933, i textos explicatius que permeten entendre l’evolució urbana de la ciutat. I és precisament aquesta contextualització la que destaca Comas, sobretot pel perill de la IA en la manipulació d’imatges, com la que va trobar per Internet amb una antiga plaça de Sant Domènec amb un banc que no havia existit mai. «La fotografia és el document històric del segle XX», rebla. No ho espatllem.

Subscriu-te per seguir llegint