El 'boom' dels clubs de lectura en una dècada: "Si no t'hi apuntes el mateix dia, et quedes sense plaça"

Els clubs de lectura enganxen des de la primera pàgina. La combinació de llibre, debat i comunitat guanya cada cop més adeptes. S'observa en les dades de les biblioteques de Barcelona, que en una dècada han duplicat la demanda, amb més de 20.000 inscrits l'any passat. Cal sumar-hi altres iniciatives, sorgides de les llibreries o a través de les xarxes socials. "Si no t'hi apuntes el mateix dia, et quedes sense plaça", admet la Pilar, participant del club de 'Llibres prohibits als EUA' de la biblioteca de Can Fabra. "Estem flipant. Al principi teníem por i ara hi ha cua d'espera", constata la Carlota, cofundadora de La Sobretaula, una proposta nascuda a Instagram que barreja gastronomia i llibres amb sopars i vermuts literaris.

Amb periodicitats diverses, i temàtiques també molt variades, els clubs de lectura han esdevingut un fenomen que s'ha anat estenent de forma progressiva al llarg dels últims anys. Avui n’hi ha gairebé el doble (un 85% més) que fa aproximadament una dècada.

Segons les dades de la Diputació de Barcelona, l’any 2016 se’n van organitzar uns 650, és a dir, pràcticament la meitat que els 1.130 celebrats l’any passat. Amb l’augment de l’oferta de clubs i sessions, les persones inscrites han passat de 10.500 a 20.500, en xifres rodones. Això no obstant, el nombre de participants totals (recompte de tots els assistents a totes les sessions celebrades), ha crescut més moderadament (a raó d’un 50%), passant de 95.000 persones el 2016 a 140.000 l’any passat, en xifres rodones. 

Iniciació al català

Una de les propostes que ofereixen una quarantena de biblioteques de la demarcació de Barcelona és la del club de lectura de nivell bàsic de català, organitzats conjuntament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística. Laura Collado, que en coordina el de la Biblioteca Ana Maria Moix – Can Fabra de Barcelona, destaca que és una "bona eina" per a aprendre la llengua catalana.

"Promovem el gust per la lectura, no només les classes de gramàtica o ortografia. Llegim en veu alta, comentem els llibres, i cadascú té la seva visió i vivències", explica la coordinadora del club. "De vegades tractem temes que els commouen, que els toquen més de prop, i agafen fluïdesa. És una xerrada més col·loquial", afegeix.

En aquestes sessions, fan servir llibres considerats de lectura fàcil, especialment adaptats per a persones amb dificultats lectores o que estan aprenent un idioma. Llegeixen i comenten títols pensats especialment per a aquesta col·lecció, però també clàssics universals, com 'Madame Bovary' de Gustave Flaubert o 'La volta al món en 80 dies' de Jules Verne. "Són llibres que potser no haurien llegit, però després s'animen a agafar la versió original", diu Laura Collado.

Entre les participants que venen el tercer divendres de cada mes hi ha l'Asunción, que va arribar de Navarra fa més de 50 anys. Explica que, quan va venir a Barcelona, "no sabia ni que es parlava català aquí". Va estar molts anys sense parlar-lo, i ara ha trobat en el club de lectura una possibilitat per a "practicar-lo".

La Naomi, de 59 anys i originària de Londres, destaca que buscava guanyar fluïdesa oral, però també que "és una bona oportunitat per a parlar sobre temes que ens agraden i conèixer gent de tota la ciutat i de països diferents". En aquesta sessió han comentat 'Les invisibles', de Genís Sinca, que condensa 11 biografies de dones catalanes excepcionals però invisibilitzades.

En la mateixa línia, l'Enrique, que va arribar el 2018 des de Mèxic, assenyala que li agrada molt la lectura i que li permet "practicar el català, que és una llengua molt bonica". En aquest sentit, afegeix que "una manera d'aprendre'l és sobretot llegint".

La coordinadora del club de la Biblioteca del Fort Pienc destaca l'èxit d'aquesta proposta, que cada cop té més alumnes. "Malauradament, no sempre parlen català fora de l'aula. La gent fa allò típic d'adreçar-se a ells en castellà, i llavors els ajudem a poder practicar la llengua oral", conclou Collado.

Llibres prohibits als Estats Units

A més dels clubs generals i els d'aprenentatge de llengües, les biblioteques públiques també n'organitzen d'altres de més específics. És el cas de 'Llibres prohibits als EUA', conduït per la professora i crítica literària Iris Llop a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra. Consisteix en tres sessions mensuals on llegeixen i comenten alguns dels més de 10.000 títols vetats en biblioteques escolars i públiques nord-americanes per part de grups conservadors i lleis estatals.

En aquest cas se centren en 'El conte de la serventa', de Margaret Atwood, que a través d'una distopia s'endinsa en la llibertat de les dones; 'Jo sé per què canta l'ocell engabiat', de Maya Angelou, un testimoni sobre racisme, segregació i resistència, i 'L'habitació d'en Giovanni', de James Baldwin, que desafia els prejudicis contra el col·lectiu LGBTIQ+.

Després de la primera sessió amb 'El conte de la serventa', la conductora del club, Iris Llop, explica que la majoria de participants coneixia l'obra per l'adaptació cinematogràfica que se n'ha fet. "Va ser una sessió de molt bona acollida. Els va sorprendre veure quina era la realitat de l'obra original", explica.

Segons Llop, també serveix per a reflexionar sobre el món que vivim avui. "Parlem d'una novel·la que va ser escrita als anys 80, en un moment també d'onada conservadora, amb Reagan i Thatcher. I veiem també molts paral·lelismes sobre la situació política avui en dia", reflexiona la conductora.

La Carme, veïna de Sant Andreu des de fa més de 50 anys, és una de les assistents a la biblioteca de Can Fabra. Assegura que va apuntar-se al seu primer club fa quatre anys, quan va jubilar-se. Com a aficionada a la lectura, destaca com a "al·licient" el debat que s'obre al voltant de les obres. "És com si llegissis més a fons. Potser a mi se m'escapa una cosa, però la veu una altra persona i et fa pensar", diu la Carme.

La Pilar, de 48 anys, veu "molt actual" la temàtica específica sobre els llibres prohibits als Estats Units. "Vaig entrar-hi a l'últim moment, després de quedar-me a la llista d'espera. Per sort he pogut entrar-hi", admet la participant. I afegeix en aquest sentit: "Si reps el mail i no fas la petició el mateix dia, és complicat que et donin la plaça".

Iris Llop destaca l'auge dels clubs de lectura en els últims 10 anys. A més dels de biblioteques, ella també en condueix un sobre clàssics de la literatura a la llibreria La Carbonera del Poblesec.

Sopars, vermuts i llibres

Fora de les biblioteques, també sorgeixen iniciatives de clubs de lectura, en espais com les llibreries, però també a través de les xarxes socials. És el cas de La Sobretaula (@_lasobretaula amb gairebé 4.000 seguidors Instagram). La Carlota, juntament amb la seva germana Helena, és cofundadora d'aquesta iniciativa, que barreja les seves dues passions: literatura i gastronomia.

Cada mes reuneixen un grup de persones al voltant de la taula d'un restaurant amb una lectura compartida. "Estem flipant amb l'interès, la veritat. Al principi ens feia molta por, i ara veiem que hi ha fins i tot cua d'espera i no sempre podem encabir la gent als restaurants", assegura la Carlota.

Fins al moment han fet catorze sobretaules, totes amb èxit d'existència. El mateix dia que treuen a la venda les entrades –entre 30 i 40 per cada sopar–, s'esgoten. Davant la fórmula que funciona, a finals d'abril també organitzaran els dos primers vermuts literaris.

La Carlota assegura que estan "molt contentes perquè veure gent que repeteix vol dir que la idea, que va néixer un estiu, agrada", celebra la Carlota. "També estem felices perquè és un espai molt transparent, on la gent també ens recomana, ens diu coses. És un molt familiar", afegeix en aquest sentit.

"La gent ha aconseguit aquesta rutina de trobar-se amb les amigues, esperar una mica, comentar llibres, que moltes vegades ni comentem els llibres que llegim la nit abans d'anar a dormir", rebla la cofundadora de La Sobretaula.

En la mateixa línia s'expressen dues participants que han vingut per primer cop a la sessió de març, al Bar Patata de l'Eixample, on comenten el llibre 'Amiga mía', de Raquel Congosto. Expliquen que feia temps que seguien La Sobretaula per Instagram, i que finalment s'han decidit a "compartir una estoneta amb amigues i provar-ho". Destaquen l'ambient que es crea i el fet de poder trobar lectures noves.

L'encarregada de moderar el sopar literari en aquesta edició és la llibretera Irene Jaume, de La ciutat invisible de Sants. "És una iniciativa molt bonica, mesclar menjar i literatura", afirma. I afegeix: "Es genera un ambient més distès, la gent s'amolla una mica més".

La periodista Paula Carreras també va moderar una de les sobretaules literàries, i repeteix com a participant. "Té molt a veure amb la nostra cultura. Ens reunim al voltant d'una taula molt sovint i hi passen coses molt grosses i importants", defensa Carreras, que conclou: "Les sobretaules formen part de la nostra cultura mediterrània".

13.000 sessions l'any passat

Les biblioteques de la xarxa de la Diputació de Barcelona van celebrar l’any passat més de 13.000 sessions de clubs de lectura. El recompte del nombre de clubs actius els situa en un miler llarg (1.130, en concret), que van celebrar de mitjana unes 12 sessions anuals, a cadascuna de les quals van assistir, també de mitjana, unes 11 persones.

Aproximadament, un de cada quatre clubs de lectura té com a protagonistes infants. L’any passat n’hi va haver 280, als quals s’hi van inscriure gairebé 5.500 nens i nenes, que van assistir a més de 3.200 sessions, amb un total de gairebé 27.000 participants.

Els clubs de lectura d’adults (més del 75%) van ser 850 l’any passat, amb 14.700 persones inscrites que van participar en les prop de 10.000 sessions organitzades al llarg de l’any, sumant un total de 116.500 assistents a aquestes activitats.

Clubs de lectura virtuals

D’altra banda, els clubs de lectura s’estenen també a l’àmbit digital. El Servei de Biblioteques de la Generalitat ofereix aquest servei, que s’organitza per comunitats territorials (Biblioteques de Barcelona, Biblioteques Públiques de Catalunya) i locals (Biblioteca Pública de Lleida, Biblioteca Pública de Tarragona, etc.).

El servei es va activar l’any 2020, arran de la pandèmia, i combina les trobades virtuals amb sessions asíncrones. A tall d’exemple de la participació en aquests clubs virtuals, des de la seva creació s’han registrat 3.170 usuaris a la comunitat de Biblioteques de Barcelona, 2.048 a la de les Biblioteques Públiques de Catalunya, prop de 2.000 a la biblioteca municipal de Tarragona i prop de 900, a la de Lleida.